Aquests dies veiem corredisses i presses d’algunes elits catalanes perquè el Govern català faci un pacte (se suposa que fiscal) amb l’Estat espanyol. Hi ha hagut reunions, trobades i gestos, però a tots ens dóna la sensació que les postures estan molt allunyades.
Ara bé, si la societat hem aconseguit que aquestes postures siguin tan distants, és gràcies a obligar als nostres polítics a escollir entre voler o no voler la independència, sense termes mitjos, sense putes i ramonetes, sense pactes de segona que no ens treuen del pou.
Tot plegats tenim la sensació que una entesa és impossible. Però també hem de tenir clar que les elits, encapçalades políticament per Duran Lleida (que treu de polleguera a tants convergents i a qui, per cert, algunes veus li preveuen substitut al capdavant d’Unió en un futur proper), faran el que sigui perquè hi hagi un acord.
Aquests dies a més, escoltem perplexos a ICV, Unió i PSC, dient que el referèndum ha de tenir tres respostes. Busquen disgregar el sí, perquè d’aquesta manera ens quedem a Espanya. Hem de tenir molt clar que votar federalisme és votar NO i que no ens podem permetre una pregunta que no ens porti a un Estat independent.
I aquí tornem altra volta a la societat. És en moments com aquests, on els més convençuts hem de tensar la corda per no fer ni un pas enrere en el que hem aconseguit fins ara, que és molt. Hem d’obligar als nostres polítics tot dient-los que no seguiran en cas de trair el clam majoritari dels ciutadans de Catalunya. Hem d’avisar-los que sols la independència és el que volem i que només mantindran la cadira si van per aquest camí.
Estiguem doncs atents, estiguem molt a sobre dels polítics que tenim al voltant, començant pels del propi municipi, i fem pressió perquè arribi a les classes poderoses que la societat està decidia, els agradi o no.
Si no hi ha pacte ni pregunta trampa tindrem confrontació, que ens portarà a la censura i prohibició de les institucions catalanes, en ple s. XXI i enmig de la Unió Europea. Llavors, haurà arribat el dia de la independència.
Ens queda molt per fer, perquè ja hi som a prop.
Independència 2014!
