Hi ha polítics, mitjans de comunicació, periodistes i patronals que han engegat una campanya de “moderació” a l’independentisme. Després de tants anys de sofrir un tracte vexatori i colonitzador per part d’Espanya, ens preguntem: moderar què? La identitat de Catalunya com a nació amb cultura, llengua, valors propi? Renunciar a “ser” catalans per ser més “castellans”? Moderar què? L’exigència d’un benestar (sanitat, educació, inversions, infraestructures, treball, etc.) que els ciutadans de Catalunya mereixen per la seva aportació? Renunciar al fet que les famílies catalanes visquin com es guanyen perquè molts espanyols amb menys aportació visquin millor? És aquesta la moderació que volen els qui la demanen? A qui representen realment? A qui beneficiarà?
Diferents mitjans de comunicació i polítics parlen que “alguna cosa” s’està movent entre l’Estat espanyol i el Govern català. Afortunadament, el president Mas es va comprometre al fet que sotmetria a referèndum dels votants catalans qualsevol alternativa o pacte. Però, des de la dignitat democràtica cal estar alerta. Espanya sap molt de despotisme il·lustrat: “tot per al poble però sense el poble”. I la societat catalana ha demostrat clarament que està molt atenta per ser ella qui decideixi què i com vol que sigui la seva vida en el futur. I més, escarmentada com està, de quin és el seu passat i present per, en i amb Espanya: cada vegada pitjor!
Rajoy ordena evitar el xoc amb Catalunya. Vol recolzar així l’incipient diàleg amb la Generalitat. Com ho faran? Com ja va ordenar Felipe V: Imposar la castellanització sense que “es noti”? Acceptaran la consulta? Retiraran totes les lleis que envaeixen competències de la Generalitat? Faran totes les inversions aprovades i no realitzades? Respectaran el model educatiu català? Concediran el pacte fiscal? Recolliran signatures per a què el Constitucional aprovi l’estatut que va anul·lar? Desdoblaran la via Barcelona-Vic? Anul·laran el dèficit fiscal i així la Generalitat podrà pagar els funcionaris, farmacèutics, proveïdors, menjadors escolars, persones dependents?
El PSC diu que la “tercera via” té cada dia més adeptes. Entre qui? Entre els polítics i comentaristes a favor de seguir “dependent” d’Espanya amb les seves conseqüències negatives per als ciutadans catalans? Per a aquests, quines millores ofereix la tercera via en finançament, llibertat, identitat, recursos de tot tipus per al seu desenvolupament i benestar sobre el que oferirà la independència? Permetrà la tercera via que els catalans siguin el lliures que mereixen ser? Permetrà la tercera via que els contribuents catalans visquin, ells i les seves famílies, d’acord amb el que generen? Saben els possibles votants de la tercera via “el que els costarà” en llibertat i benestar?
Diferents polítics espanyols diuen que la independència de Catalunya seria una gran pèrdua per a tots: espanyols i catalans. Una senzilla anàlisi ofereix aquesta conclusió: els espanyols perdrien 7 milions d’habitants, el 20% de la seva generació de riquesa, un 26% de totes les exportacions espanyoles, un 19% de la inversió estrangera, un 19% del turisme, el 22% de la Investigació i Desenvolupament espanyol, els millors esportistes… i un llarg etcètera. Què perdria Catalunya? Deixar de dependre d’un estat decadent i amb institucions obsoletes: monarquia, constitució, partits polítics (PP, PSOE, UPyD) centralistes i colonitzadors; justícia altament polititzada, “casta funcionarial” dominant, milions d’habitants receptors que milloren el seu benestar gràcies a les contribucions dels catalans. Davant aquesta realitat, quins motius hi ha per voler seguir a Espanya? No és urgent perdre al més aviat possible tot el que oprimeix la identitat i benestar de tants contribuents catalans…?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ
http://perladignitat.blog.cat/
