“Quien quiera separarse de España, sepa que le espera un retroceso muy grande”. Cristóbal Montoro.
Catalunya avança tot el que podria depenent d’Espanya? Quan creix, ho fa gràcies a Espanya o malgrat ella? És potser Espanya un exemple de desenvolupament en temes com la democràcia, la independència de la justícia, la separació de poders? Ho és en rendibilitat de les seves inversions, benestar dels seus ciutadans o funcionament en les seves administracions? Hi ha realment alguna cosa a Espanya que avanci? Els indicadors demostren que retrocedeix en tot. I aquí volen que romangui una societat com la catalana, que tants valors positius ofereix i tant benestar podria donar als seus components? Els partits i votants que volen seguir a Espanya, volen seguir “depenent” d’un país en clar declivi, en pèrdua progressiva d’imatge i posició internacional, amb els majors índexs d’atur, corrupció i manipulació?
El PSC, PPC i C’s denuncien el clima de crispació i divisió social al qual, diuen, condueix el procés independentista, mentre molta gent ho passa malament.
I no pensen que es passa malament, també, per culpa del govern espanyol i el tracte que ens dispensa Espanya? Qui recapta els impostos i no retorna a Catalunya el que marca la pròpia llei? El govern espanyols! Denuncien crispació. Volen que els catalans conscients es resignin i callin? Denuncien divisió social. Doncs hi ha dues opcions: La primera és dependre. Els unionistes, en actitud masoquista però voluntàriament… els independentistes, a resignar-se i sotmetre’s; I la segona opció és independitzar-se. Ser lliures i gestionar els propis recursos, precisament perquè el màxim de persones visqui dignament a Catalunya.
Un jutjat de Madrid arxiva la querella d’Artur Mas i Jordi Pujol contra el diari El Mundo per la seva informació falsa publicada dies abans de les eleccions.
Els fets. El Mundo publica que Artur Mas i Jordi Pujol tenen diners a Suïssa, “segons informes policials”. Els polítics del PP llancen els més variats comentaris d’acusació. Un cop passades les eleccions resulta que la policia espanyola (amb un ministre català al capdavant!) no en sap res d’aquest informe. No hi ha dimissions. El jutge considera que hi ha llibertat d’expressió, però… calumnia que alguna cosa queda! Quin qualificatiu mereixen aquests fets? Inspira confiança, desig o “orgull” de ser espanyol un partit com el PP, una premsa com “El Mundo” i una justícia com la que s’ha aplicat a aquest cas? Alguna reacció dels partits espanyolistes? Què en pensen els seus votants?
Alícia Sánchez Camacho avisa que la Constitució recaurà sobre el president Mas.
Quina Constitució? La que, confiadament, van votar els catalans o la que han anat interpretant i aplicant els successius governs espanyols (sempre!) en detriment de la història, identitat i recursos de Catalunya? La Constitució que interpreta un Tribunal Constitucional que decideix “en contra” d’allò aprovat en referèndum democràtic? Curiosament, aquesta frase, “la Constitució recaurà”, és la més repetida pels governs dictatorials. I per què sobre el president Mas? Per què no diu que recaurà sobre els milions de catalans que volen decidir i defensar la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i els seus recursos pel bé de les seves famílies? Seria acceptada una Constitució que nega la voluntat dels ciutadans? Això és el que vol el PPC i els seus votants?
Per la Dignitat – Grup d’Opinió
