Corria el novembre de 2006 quan Ciutadans va entrar al Parlament de Catalunya. Un partit que va néixer a partir d’una plataforma d’intel·lectuals catalans (així es van autoanomenar) que no se sentien representats per cap partit, però que s’erigien com a antinacionalistes i es definien com un “partit d’esquerres”. Ja des d’aquell inici, quan a la seva seu central es va sentir cantar “¡A por ellos, oé, a por ellos, oé…!” un ja es podia fer una idea de com anirien les coses. Encara més quan, en la composició del Parlament, com era tradició des que vam adquirir la democràcia, tots els diputats es van posar de peu per cantar “Els Segadors” però els diputats de Ciutadans, en la primera de les mil “pataletas” que vindrien, s’hi van negar en rodó. Començava el camí d’un partit que seria molt d’esquerres i que respectaria molt Catalunya i els seus béns més preuats.
Albert Rivera, un il·lustre ciutadà garriguenc nascut a Granollers, era el cap visible del partit i des del primer moment va demostrar tenir una arma molt potent: l’excel·lència en la retòrica al servei del nacionalisme espanyol més demagog i manipulador. De fet, el seu partit ja des d’un principi va deixar molt clar el seu objectiu: “El bilingüismo para acabar con la imposición institucional del catalán como lengua única”. De fet, va ser Ciutadans, liderat pel senyor Rivera i per un subjecte que escup bilis en cada intervenció, Jordi Cañas, qui va introduir parlar en castellà al Parlament de Catalunya, això sí, alternant-lo amb el català, no fos cas que se’ls veiés massa el llautó. Quines classes de bilingüisme que ens donaven els diputats de Ciutadans! Una moda que no tardaria en adquirir el Partit Popular. Des de llavors, la colla de deixebles riverians ha anat intoxicant la nostra terra, amb idees manipulades i demagògiques i amb la lluita malaltissa contra el nacionalisme català com a principal bandera. Des d’afirmar que “el castellano està perseguido en Cataluña” fins a manifestar sense cap mania que en el nostre país “se adoctrinan a los ninos”.
Ciutadans aterra a la Garriga
A la Garriga, per sort, vam estar molt temps sense cap representació d’aquest partit que parteix de la demagògia pura per existir, fins que al senyor Rivera se li va encendre una “llumeta”: crearem Ciutadans al meu poble. Per fer-ho, va contactar amb un dels molts “new españolitos” que corren i va acabar triant un noi, o senyor, digueu-li com vulgueu, nat a Sabadell i anomenat Ángel Guillén. La consigna era clara: esgarrapar algun vot tot portant la confrontació i el conflicte al nostre poble. En les eleccions municipals celebrades el maig de 2011, la franquícia Ciudadanos encara no era present al municipi. De fet, va començar la seva activitat pels volts d’octubre de l’any passat, amb un tret en comú en totes i cada una d’elles: fer el ridícul. Així, el senyor Guillén, que fins feia poc temps no tenia cap mena de noció del que era la Garriga (bé sí, sabia que aquí era on vivia el seu mestre, AVE Rivera), va començar a fer una particular i curiosa oposició, per dir-ho d’alguna manera. La qüestió era, i de fet és, fer-se notar, sense deixar de banda la cerca de la confrontació entre ciutadans. Tot sigui per arrancar algun vot.
El primer gran acte celebrat per Ciutadans La Garriga va ser el passat 11 d’abril a l’auditori de l’Escola Municipal de Música, on Albert Rivera va oferir un col·loqui anomenat “la transició ciutadana”. Un acte que, deixant de banda la polèmica que va suscitar per l’escarni que li havia preparat la CUP del poble i que va haver de suspendre pel victimisme sense precedents del senyor Rivera, va demostrar que a la Garriga aquesta ideologia és absolutament minoritària. La majoria dels assistents no van ser garriguencs, sinó membres de Ciutadans d’arreu del Vallès i de Barcelona. L’anti nacionalisme català proclamat per aquest partit creava i crea un rebuig absolut per part dels ciutadans garriguencs. Amb tot però, van tenir els nassos d’afirmar que va ser un èxit, això sí, un èxit amb nul·la presència de la gent del poble.
Des de llavors, la tasca d’Ángel Guillén al capdavant del partit, sense presència al Consistori, ha estat absolutament impecable i amb una àmplia activitat pel que fa a polítiques locals: criticar totes les acciones del govern municipal que tinguin a veure amb la independència inventant-se mentides, si cal; denunciar al més pur estil Llanos de Luna la no presència de la bandera espanyola al municipi; denunciar la presència d’estelades al poble; denunciar pintades en contra del senyor Rivera; escriure peces incendiàries al diari digital local, etc., etc.
Però l’Ángel (posem-li bé l’accent que si el posem cap a l’altre cantó s’indigna), no content amb la seva frenètica activitat al nostre poble va decidir que, tenint en compte el bany de masses que mou a la Garriga, organitzaria un bus perquè tots els garriguencs que volguessin poguessin assistir al magnífic “Día de la raza”. Ciutadans La Garriga presumia durant els dies anteriors a la cita d’haver omplert un bus sencer i apuntaven que els faria falta demanar-ne un altre. S’atrapa abans a un mentider que a un coix. La realitat d’aquell assolellat matí a la Sínia va ser molt diferent: eren 10 persones acompanyades de banderes (eren quatre gats però no eren nacionalistes), i no era un bus sinó una furgoneta o un mini bus, com preferiu. El ridícul tornava a ser ben present: mai una convocatòria havia tingut un èxit tan aclaparador, fet que no feia més que confirmar l’absoluta soledat que viu Ciutadans a la Garriga.
Una vegada més, el deixeble riverià, com m’agrada anomenar-lo, que també forma part del Consell General del partit, ha fracassat i ha fet el ridícul. I el fracàs el porta a qualificar d’ignorants o de “mals periodistes” a aquells que, com jo, denunciem les seves males arts i la seva forma de fer política basada en la mentida, la confrontació, la demagògia i la manipulació. Un partit local fa política local, heus aquí el primer gran error. Sigui com sigui, Ciutadans és minoritari i absolutament residual al nostre poble. No és una opinió, és un fet demostrable que ha quedat ben palès en diverses ocasions. De moment, la franquícia riveriana a la Garriga està molt sola. La política local és precisament això, local, i sense conèixer el poble aquesta no es pot desenvolupar en condicions.
Apunta-t’ho Guillén. És només el simple i petit consell d’un ignorant educat en l’adoctrinament nacionalista català que es viu a les escoles catalanes des dels anys 90.
Jordi Calls Padrós
