SATI: del liderat a la fallida

1
57

Queden lluny els dies en què SATI era notícia a l’important diari econòmic Expansión pels seus plans de creixement. L’empresa, fundada el 1961 en l’àmbit dels teixits tècnics, va ampliar el seu negoci al tèxtil de decoració, era present en més de 50 països i tenia més de 14.000 punts de venda. El 2001 era descrita com “líder del mercat espanyol de teixits de decoració” i anunciava la construcció d’una nova planta de 5.000 metres quadrats al municipi.

Actualment, i després de dos anys d’ERO i plans de viabilitat, SATI ha venut la seva activitat a dues empreses després de declarar un deute de 46 milions d’euros, 20 més que els que declarava l’any passat quan va rebre un crèdit de la Generalitat.

El juliol de 2012 SATI acudia a l’agència Avança del govern català per a obtenir un préstec que els permetés remuntar l’activitat de l’empresa, que xifrava les seves pèrdues anuals en aproximadament sis milions d’euros. La Generalitat els concedia aquest préstec a canvi de que la família Fisas, propietària de la mateixa, es comprometés a elaborar un pla de viabilitat.

thumb sati 4Es va incorporar immediatament un director extern a la família propietària, es va renegociar amb els bancs creditors de la empresa el deute reconegut en aquell moment, 26 milions d’euros, i els treballadors van rebre la primera onada del que s’anomenava eufemísticament “ajust”: l’acomiadament de 47 persones de les 350 que treballaven aleshores a la fàbrica i una reducció de salari del 9% per a la resta.

En aquell moment, l’entorn de la companyia declarava a Expansión que “las medidas se han pactado con los sindicatos; se buscará la salida menos traumática para los empleados afectados”. Les mateixes fonts declaraven al diari econòmic que el nou executiu estava treballant en un nou pla de negoci, que contemplaria el desenvolupament de nous productes, l’afavoriment de la exportació i el sempre present “control de costos”. Ja en aquest moment la Direcció General d’Indústria iniciava contactes amb diversos inversors que tenien interès en comprar l’empresa amb la benedicció de la família Fisas.

Gairebé un any després de l’aprovació i execució d’aquest pla de viabilitat, el 20 de juliol d’enguany l’empresa sol·licita de manera voluntària un concurs de creditors. S’al·lega que el treball per a reforçar la venta exterior no ha compensat la caiguda en picat de les vendes a nivell nacional.

El deute reconegut de la SATI davant el Jutjat Mercantil de Barcelona pràcticament s’ha doblat: dels 26 milions reconeguts fa un any s’ha inflat a 46 milions d’euros.

Tan bon punt s’anuncia el concurs de creditors, el grup inversor Praedium s’interessa per mantenir la continuïtat dels llocs de treball de l’empresa i garantir-ne el subministrament de matèria primera. Praedium no avança la quantitat exacta de la seva oferta, però Felip Puig, Conseller d’Empresa i Ocupació, declara en un acte que la Generalitat està molt atenta al futur de SATI, que Praedium és una empresa seriosa i que, a més, hi ha altres ofertes sobre la taula.

thumb sati 2Finalment, l’oferta de Praedium per la SATI desapareixeria a l’adjudicar-se el concurs de creditors. El diari Expansión publica en una peça sobre el tema que “preferían quedarse con la empresa en liquidación, sin pago alguno” i que Praedium no ha volgut fer declaracions quan se’ls ha preguntat pel tema.

Aquella mateixa setmana se celebra el Ple Municipal on, com els vàrem explicar a La Garriga Digital.cat, tots els grups polítics del municipi aproven una moció per a donar suport als treballadors de la SATI i posar facilitats als nous inversors. Un dels treballadors presents de l’empresa els diu que “cap grup polític” ha fet res pels treballadors ni en aquesta legislatura ni en cap altra i conclou que “si de debò ens voleu ajudar, als propers empresaris que vinguin no els perdoneu ni un duro; un any abans de l’ERO hi va haver qui es va comprar un palauet a Itàlia”.

Cinc dies després, el dimecres passat dia 2 d’octubre, el Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona adjudica parts de SATI als dos compradors que havien presentat oferta, Mortelecque i Mercagaya. La primera és una empresa francesa dedicada al tèxtil tècnic, la segona està liderada per l’actual director general de SATI i només vol comprar la part de l’empresa dedicada al tèxtil de decoració. L’operació suposa l’acomiadament de 169 dels 256 treballadors actuals de la SATI.

L’UGT rebutja immediatament l’ERO, ja que considera “absolutament insuficient” que només es mantingui un terç de la plantilla, amb una mitjana d’edat que voreja els 50 anys. El sindicat se sent “enganyat” per la direcció de la SATI, que des de la presentació del concurs el juliol havia assegurat tenir un comprador per a tota l’empresa i els 256 treballadors: Praedium, l’oferta que es va esvair. CCOO rebutja també la resolució proposada per la empresa i el Jutjat. L’oferta de Mercagaya és rebutjada per la plantilla de l’empresa, que accepta la de de Mortelecque, d’1,9 milions d’euros per la divisió de teixits tècnics.

thumb satiL’endemà, Meritxell Budó es reuneix amb membres del comitè d’empresa de la SATI a la sala de plens de l’Ajuntament. L’alcaldessa declara que “es tracta d’un cop molt fort per a tots aquests treballadors i també per al municipi. Com a Ajuntament havíem de posicionar-nos al seu costat, és molt important que se sentint acompanyats”. L’alcaldia també subratlla “la ferma voluntat de l’Ajuntament de donar tot el recolzament als treballadors afectats. Un dels compromisos és vetllar per a què, en cas d’acomiadament, es garanteixin les millors condicions possibles.”

Avui divendres 11 d’octubre els treballadors de la SATI han marxat des de la fàbrica fins a l’Ajuntament. L’Alcaldessa els ha rebut i s’han penjat pancartes al voltant el Consistori, mentre sota la pluja la furgoneta de CCOO feia sonar la Internacional pels megàfons i els treballadors cantaven lemes contra l’actual cúpula de l’empresa. Els afectats per l’ERO reclamen la recuperació de les diverses retallades salarials i les pagues extres perdudes en el pla de viabilitat aprovat fa dos anys. Un pla de viabilitat que, malgrat acomiadar vora 50 treballadors i empitjorar les condicions laborals de la resta, en un any va quasi duplicar el deute de l’empresa.

Una empresa que després d’anar a un concurs de creditors voluntari ha rebut una oferta de compra del seu propi director.

Una empresa enfonsada. Des del liderat a la fallida.

Fonts: Europa Press, OAMC, NacióGranollers.cat, CCOO, ACN, Expansión

Text i fotografies: Marc Bellmunt

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada