Si una coral garriguenca destaca per constància i antiguitat, aquesta és sens dubte la Societat Coral l’Aliança, coneguda com “El coro”. El proper diumenge, aquesta massa coral orfeònica claveriana celebra la inauguració del nou monument a Anselm Clavé –que se situarà ara a la plaça de Can Dachs– i ho farà amb un concert i sardanes amb la Cobla Vila d’Olesa.
Aquest cor garriguenc fa més de cent anys que batega i tot cantant ha dut el nom de la Garriga –sense oblidar la barretina– com a símbol de la catalanitat i dels seus orígens obrers i menestrals. Si ens fixem en el seu estendard, veurem que el seu emblema són dues mans que s’enllacen com a símbol d’entesa, tal com indica el seu nom: Aliança, símbol de fraternitat. Emperò, cal tornar un segle i escaig enrere.
Clavé, republicà d’esquerres, inspirà i guià la creació d’aquests cors tot volent instruir els homes fent-los cantar i traient-los així de la taberna, com sempre es recorda d’una manera més o menys mítica. Imatge més explícita que això no n’hi ha cap altra que la que es pot veure a la pel·lícula La Ciutat Cremada (vídeo sota aquestes línies), quan distints orfeons amb sengles estendards canten Les flors de maig, peça del mestre Clavé (minut 52).
Convé recordar que el nom d’Aliança fou censurat pel franquisme i la coral, l’estiu de 1943 hagué de canviar-lo pel de “La Dalia”, ja que una ordre governativa considerava el nom d’Aliança massa subversiu. És per això que el moviment coral està íntimament lligat amb el catalanisme de base obrera i menestral i del que n’és mirall també, per exemple, la vila de Gràcia i el seu nomenclàtor de carrers, que ens diu molt del tarannà d’aquest barri en contraposició amb els noms dels carrers de l’Eixample proposats per Víctor Balaguer, totalment inscrits dins la Renaixença.
Mentre l’Eixample recorda grans gestes i patriotes que fan honor als principals episodis de la història de Catalunya, la Gràcia obrera i popular –llavors independent– batejà molts dels seus carrers, places i mercats amb noms com Llibertat, Fraternitat, Revolució, Legalitat, Progrés… a la vegada que s’omplia d’equipaments culturals com ateneus i casals de totes les tendències. És així com el 1892 naixeria la cooperativa La Lleialtat (i que avui forma part del teatre Lliure) juntament amb altres entitats com el Centre Moral i Instructiu, el Cercle catòlic, l’Ateneu la Violeta i els coneguts Lluïsos de Gràcia. No oblidem tampoc la Cooperativa de teixidors a mà –avui Teatreneu– així com l’antic edifici de La Fraternitad i el artesano que és avui el Centre Artesà Tradicionàrius.
Diuen alguns historiadors que l’origen de les festes de Gràcia i el seu concurs de carrers es deu a la privació dels seus habitants de poder assistir al parc dels Camps Elisis –esplai de la burgesia– i que, per tant, d’aquesta privació és deu la creació d’una festa d’arrel popular i a l’abast del veïnat i que, sens dubte, fomentà fins avui dia l’aliança i la unió dels graciencs tot guarnint carrers.
Anselm Clavé deixà escrit: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”. Per això convé dir: “Amunt els cors”, siguin del tipus que siguin i sobretot que no deixin de cantar ni homenatjar a qui els creà, com bé fa l’Aliança no oblidant els seus orígens més de cent anys després.
