La desafecció dels ciutadans vers la política és un fet cada vegada més consolidat si ens atenem a les enquestes del CIS i el CEO . En efecte, atur i precarietat laboral, funcionament de l’economia i insatisfacció amb els polítics i els partits encapçalen generalment el llistat, incloent en aquesta última la corrupció i el frau. Malgrat el gran soroll mediàtic la qüestió separatista, el “dret a decidir” (a falta de conèixer el complement directe) no està entre les tres grans preocupacions de la ciutadania.
A la nostra localitat bona mostra d’això el dóna l’escassetat de públic que assisteix als Plens Municipals . Lamentablement, el Saló de Plens registra major ocupació el dia que hi ha una “desgràcia” ( conflictes laborals , socials… ) o el dia que hi ha una moció “folklòrica” per atorgar a la Garriga la ISO 9001 de municipi independentista. No m’estranya el poc interès que desperten els Plens (aspecte que porto temps denunciant), com intentaré argumentar a continuació.
El passat Ple del mes de setembre ens va deixar la queixa amarga del comitè d’empresa i d’un treballador de SATI. Per tots és sabut que SATI passa una situació gairebé terminal producte d’una crisi que va començar fa 5 anys i la manca d’encert en la recerca de solucions. A mi personalment m’entristeix la situació perquè vaig tenir SATI com a client a la meva activitat professional durant 10 anys, sent un dels meus millors clients pel seu gran nombre d’exportacions diàries a Itàlia i a França. Vaig viure els seus anys d’expansió, quan amb els meus companys “fèiem el SATI” (un procés laboriós de etiquetatge i classificació), però també vaig començar a notar l’inici del declivi.
Hi va haver un moment en aquest Ple en qual un treballador de SATI va retreure a totes les forces polítiques del Consistori la seva actitud davant la crisi de l’empresa i la inacció dels successius governs municipals des que va començar la crisi. Però va ser cru escoltar aquest treballador de SATI dir una veritat que fa mal i que ens va donar a tots una lliçó de ciutadania: el Ple debatent una moció sobre la política del govern rus davant les adopcions internacionals quan a la Garriga tenim un problema laboral i alhora social important el qual fins a la moció presentada minuts abans pel PSC havia passat gairebé desapercebut . El ciutadà interpel·lant el plenari va dir: “quan em sento aquí escoltant-vos parlar de la política del govern rus em desafecto encara més”. No li faltaven motius.
Desgraciadament, per als que assistim mensualment als Plens, l’apartat de mocions que qualificaria de “brindis al sol” ja que l’Ajuntament no té ni competències ni poder de decisió per a algunes d’elles, és gairebé norma habitual. Sense entrar en les recurrents mocions d’arrel independentista que rar és el mes que no es presentin reunint gairebé totes elles la característica comuna que l’Ajuntament no és competent en la matèria, és bo recordar a la ciutadania que llegeix aquest article el contingut d’algunes mocions presentades durant aquesta legislatura. A saber (entre parèntesis partit que la va presentar):
Moció en contra d’allargar la llicència de la central nuclear d’Ascó (ICV) , moció per demanar al ministre d’Afers Estrangers que asseguri una regla d’or en el tractat de comerç d’armes (Acord), moció per oposar-se a la instal·lació de ” Eurovegas ” (ICV), moció en defensa del dret al propi cos i en contra de la reforma restrictiva de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’ embaràs (ICV), moció per declarar a la Garriga territori lliure de bales de goma (Acord + ICV), proposta d’adhesió institucional a la moció de l’ACAPS per declarar el nostre rebuig a les sentències judicials contra els presos polítics sahrauís de Gdeim Izik (ordre del dia del Ple del passat mes de juny) o la moció sobre la política russa d’adopcions que va presentar el PSC en el darrer Ple.
Sense entrar a debatre la intenció respectable de cadascuna d’elles i en que em sumaria positivament a alguna, sota el meu punt de vista totes tenen el denominador comú: no és l’Ajuntament de la Garriga l’administració competent per reclamar ni per àmbit geogràfic ni per el competencial en si mateix. Per a això existeixen altres administracions superiors, altres parlaments on els mateixos partits que aquí presenten la moció la poden presentar tenint més força i més raó de ser.
En conseqüència, normal que la desafecció política creixi veient què debatem al nostre Ajuntament quan arriba el torn de les mocions. L’administració més propera de totes no pot perdre de vista quin és el seu “públic”, i el seu “públic” són els habitants del poble que veuen com cada any l’IBI i altres impostos municipals els augmenta governi qui governi, l’atur, la manca de captació de noves inversions al poble que reverteixin positivament en l’ocupació, els problemes de mobilitat urbana i interurbana … En definitiva el que és de la seva, i no em canso de recalcar-ho, competència.
Un grup d’habitants de la Garriga que amb el temps va creixent estem treballant per presentar una proposta sòlida, amb propostes en positiu, sense enfrontaments, de cara a les eleccions municipals de 2015. Volem prioritzar les polítiques urgents a les importants i sempre posant l’accent en el municipi perquè el nostre Ajuntament sigui el de tots els ciutadans fent política municipal per a tots els ciutadans. Cal aprendre la lliçó que el treballador de SATI ens va donar a tots i que no caigui al calaix de l’oblit.
Ángel Guillén
Portaveu de Ciutadans la Garriga
Facebook: http://www.facebook.com/CiutadansLaGarriga
Twitter: @Cs_LaGarriga
