La Llei d’Emprenedors neix amb solucions del passat

0
115

El Govern va presentar divendres passat la nova Llei d’Emprenedors com una de les principals mesures per generar llocs de treball, una llei necessària que ha sofert mesos de retard. La futura Llei de Suport a l’Emprenedor, ultimada pel Govern després de mesos d’anades i vingudes, se ha presentat en el Consell de Ministres d’avui.

S’adopten mesures per fomentar els emprenedors i el treball per compte propi entre els joves menors de 30 anys entre les quals destaquen la implantació d’una quota inicial reduïda, la compatibilizació de la prestació per desocupació amb l’inici d’una activitat per compte propi o l’ampliació de les possibilitats d’aplicació de la capitalització de la prestació per desocupació.

Incentius fiscals

S’engegaran mesures fiscals de suport a l’emprenedor, com el règim especial en l’IVA, deduccions per reinversió de beneficis o per activitats de recerca i desenvolupament i incentius a entitats de nova creació. En definitiva, un marc fiscal més favorable per a l’autònom que inicia una activitat emprenedora amb l’objectiu d’incentivar la creació d’empreses i reduir la càrrega impositiva durant els primers anys d’exercici d’una activitat.

Pel que fa a l’IVA, s’estableix que les PIMEs i autònoms amb un volum de negoci inferior a dos milions d’euros no avançaran a Hisenda ingressos per aquest concepte que no hagin recaptat de forma efectiva. A més, la reforma inclourà noves deduccions fiscals, entre les quals se n’estableix una del 20% de la quota estatal de l’IRPF per a aquelles aportacions que realitzin inversors particulars a una empresa nova o de recent creació, amb un límit de 20.000 euros.

En l’impost de societats, el tipus de gravamen aplicable en el primer període impositiu en què la base imposable d’aquestes entitats resulti positiva i en el següent, és del 15% per als primers 300.000 euros de base imposable, i del 20% per a l’excés dels 300.000 euros.

Estímuls a la contractació

Les empreses, inclosos els treballadors autònoms, que contractin a temps parcial amb vinculació formativa amb joves aturats menors de trenta anys tindran dret, durant un màxim d’un any, a una reducció de la quota empresarial a la Seguretat Social del 100% en el cas que el contracte se subscrigui per empreses la plantilla de les quals sigui inferior a 250 persones, o del 75%, en el cas que l’empresa contractant tingui una plantilla igual o superior a aquesta xifra.

També destaquen els incentius destinats a la contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms, i a la contractació en pràctiques per a la primera ocupació. A més, s’estimula la contractació realitzada per joves autònoms d’aturats de llarga durada que siguin majors de 45 anys i la contractació de joves perquè adquireixin una primera experiència professional.

Internacionalització

També s’impulsarà el finançament als emprenedors i s’afavorirà la seva internacionalització agilitzant els visats i donant autoritzacions de residència als estrangers que decideixin invertir a Espanya i contribueixin a crear ocupació.

Procés concursal de persones físiques

A més, la futura Llei d’Emprenedors inclourà un procediment de declaració de concurs de creditors en casos d’insolvència de persones físiques que siguin emprenedors o empresaris, similar a la possibilitat amb la qual ja expliquen les persones jurídiques.

CTAC-UGT intentarà en el tràmit Parlamentari actualitzar les mesures a aplicar

Per CTAC-UGT el projecte de llei neix amb deficiències estructurals que difícilment permetrà aquesta llei complir amb el seu objectiu:

1. Banca de finançament públic per emprenedors: Sens dubte, aquest és l’element més crític a l’hora de posar en marxa una activitat emprenedora en el nostre país. La Banca continua denegant sistemàticament el finançament pels emprenedors ja que la majoria d’ells no disposen de garanties per a poder avalar l’operació i, a diferència d’altres països, els nostres bancs financen les persones i no les idees. En aquest sentit, CTAC-UGT demana que el projecte contempli la creació d’una línia de 10.000 milions d’euros exclusiva per finançament a emprenedors. No podem oblidar que l’Estat ja ha entregat a la Banca quasi 40.000 milions d’euros amb aquest objectiu i finalment només ha servit pel seu propi auto rescat.

2. Xarxa d’assessorament integral a emprenedors: Les grans dificultats amb què a dia d’avui es troben els emprenedors provoquen que la supervivència dels nous projectes estigui por sota del 50%, és a dir, de totes les iniciatives que es posen en marxa, la meitat tanquen abans del primer any de vida. En aquest sentit, des de CTAC-UGT demanem la creació i posada en marxa d’una xarxa integral d’ajuda a l’emprenedor, perquè en qualsevol fase del seu projecte pugui ser assessorat i ajudar així a la consolidació de l’activitat.

3. Règim sancionador pels impagats: Si bé fa uns anys es va canviar la llei de morositat per millorar la liquiditat de les empreses, no és menys cert que la llei continua sent incomplerta sistemàticament per l’administració i per les empreses. Des de CTAC-UGT se sol·licita que dins del projecte de llei es modifiqui el règim sancionador davant d’aquests continus i permanents incompliments i s’equipari a les normes del nostre entorn europeu. CTAC-UGT recorda que des de l’any 2008 han cessat la seva activitat més de 500.000 empreses por aquest motiu.

4.Tramitació telemàtica de l’empresa express (en menys de 24 hores). Encara que en el projecte s’intenta agilitzar la creació d’empreses, encara són desenes els tràmits (11 tràmits de mitjana, amb un temps mig de 84 dies), una carrera d’obstacles que ha de sortejar l’emprenedor fins la posada en marxa de la seva activitat. CTAC-UGT demana al Govern de l’Estat que sigui realment valent i, tal i com succeeix ja en altres països de la UE, permeti la tramitació totalment on-line per la totalitat de tràmits (alta d’empresa, alta d’autònoms, permisos, llicències, etc.). A Anglaterra o Holanda, per exemple, tota aquesta tramitació es realitza en 24 hores i és totalment telemàtica, amb l’estalvi de costs que això suposa per l’emprenedor.

5. Altres emprenedors: Emprenedoria social y cooperativa. Un altre aspecte que la llei no contempla són les figures socials d’emprenedoria. Des de CTAC-UGT es considera fonamental contemplar i potenciar especialment aquest tipus d’empreses en la llei, ja que, a més de

generar ocupació, reparteixen en la comunitat els seus beneficis i són socialment més responsables. Aquestes figures –Cooperatives i Societats laborals– són de llarga tradició a Catalunya i formen part d’una part important del teixit social.

6. Lluita contra el “fals emprenedor”: CTAC-UGT denuncia, en aquest sentit, que moltes empreses a dia d’avui estan utilitzant la tarifa plana per emprenedors com a eina de contractació i rebaixa dels costos estructurals de l’empresa. CTAC sol·licita que s’intensifiquin les inspeccions de treball per evitar aquest frau de llei i que no es facin encara més precàries les condicions laborals via “fals emprenedor”.

En les properes setmanes, CTAC-UGT es reunirà amb el conjunt de partits polítics de l’arc parlamentari amb la finalitat que aquestes mesures puguin ser introduïdes en el seu tràmit i que la llei pugui realment complir la seva finalitat, ja que amb 6.000.000 d’aturats, l’auto ocupació sens dubte pot ser un element clau per la reinserció laboral.

Frederic Moreno. Secretari de Comerç de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya – CTAC-UGT

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.