Abans de res, cal que tornem a elogiar públicament l’Assemblea Nacional Catalana, especialment els seus membres de la Garriga, per l’èxit de la Via Catalana. A hores d’ara no cal tornar a esmentar el gran ressò internacional que ha assolit i el terrabastall que ha provocat a les bases de l’Estat espanyol.
El passat Onze de Setembre els catalans vàrem estar a l’alçada dels nostres predecessors, els que des de segles han lluitat perquè Catalunya es doti de les millors eines pel “voler ser i el voler caminar” com a poble. Alhora, tots plegats vàrem esdevenir un gran exemple per les generacions futures. D’això se’n diu fer història.
A Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) pensem que la participació política de les persones és un fet irrenunciable en una desitjada república. La Via Catalana representa un exemple global que al segle XXI la distància entre la ciutadania i els seus representants s’ha escurçat com mai. Ara mateix tenim al davant no només l’oportunitat de dotar d’un Estat a una part de la nació, sinó sobretot de construir un marc propi del nostre temps. Això és inimaginable dins el marc de tot Espanya, almenys de forma simultània. Desitgem als espanyols que es guanyin, tan aviat com sigui possible, un ordre polític allunyat del llast que ha portat el país a la situació de desesperança actual.
L’acció massiva de la societat catalana a favor de la independència del Principat posa ara la màxima atenció en la política: la mirada fixa en els nostres representants a les institucions. A Esquerra Republicana portem anys preparant-nos per aquest moment, especialment des de la fallida de la darrera reforma estatuària. Tenim molta feina avançada i la nostra màxima aspiració és que tothom, des de la ideologia que sigui, treballi per fer les coses bé. I fer les coses bé vol dir, també, no aturar-se. Actuar amb determinació és també la manera d’ampliar el suport popular, perquè la gent, especialment la més recelosa, és conscient que estem fent un procés complex que no pot entrar en fases de dubte ni en picabaralles estèrils.
És per això que volem portar ben aviat tot el país davant les urnes. Cal comptar qui és la majoria, soni com soni, que totes sonen! Arribar a aquest gloriós dia no és fàcil, i tothom que ha participat a la Via Catalana ha d’entendre que la política té un temps diferent al gest popular. Hi ha, i hi haurà, silencis, esperes un xic angoixants. Tenint en compte un Estat en contra, hi ha coses que volen discreció i d’altres una feina colossal perquè no falli res en els moments decisius. I també perquè tot es faci amb el mínim de conflicte possible.
A Esquerra Republicana de Catalunya creiem que el “tenim pressa” està fermament lligat a les millores socials de les que molta gent està pendent. No ens podem permetre viure una transició dilatada en el temps. Hem de poder comptar tan aviat com sigui possible amb els recursos que generem tots plegats per revertir-los en els nostres serveis i en les nostres infraestructures, en potenciar el nostre model econòmic. Per això “volem ser i volem caminar, i caminem per poder ser”.
Oriol Ramon,President secció local de la Garriga – Esquerra Republicana de Catalunya
