Més enllà de números de participació i baralles en aquest sentit, ahir la societat catalana va parlar. No sé si van ser 1,6 milions de catalans i catalanes les que van sortir al carrer cobrint els més de 400 km. que uneixen el Pertús amb l’Ametlla de Mar, o els 400.000 que diu el Ministre. Tant me fa. La realitat és que un gran número de persones van sortir al carrer per demanar un canvi radical en el model Catalunya – Espanya.
Aquests números haguessin estat encara més grans si aquesta mobilització hagués estat a favor del Dret a Decidir dels catalans i catalanes. No una decisió sobre un model de independència o no independència, sinó el dret a decidir els ciutadans i ciutadanes.
Ahir la Via Catalana va ser un èxit; és un fet innegable. I les persones que ho neguen és perquè la confrontació ja els va bé. És l’única forma de guanyar vots en feus seus, que han continuat guanyant gràcies a alimentar i endurir el sentiment de repulsa contra allò que representem els catalans i catalanes.
Crec que davant de la mostra de la societat catalana tots els partits polítics ens hem de sumar decididament en la recerca d’una forma on es pugui realitzar una consulta, per a què la ciutadania expressi lliurement quin ha de ser el model de relació entre Catalunya i Espanya.
Aquesta consulta ha d’expressar lliurement quin ha de ser aquest model, perquè el que tenim en comú de forma majoritària la societat catalana és que volem que canviï el model de relació entre Catalunya i Espanya.
Per això crec que davant del sentiment de la societat catalana, hem de treballar paral·lelament en dos sentits. El primer és un canvi en la reforma constitucional; el segon, i el més important, és impulsar diàleg entre la societat catalana sobre com realitzar una consulta que expressi aquest sentiment comú.
Això sí, no podem obviar un aspecte a tenir en compte: els polítics no podem amagar-nos darrera del Dret a Decidir per a descuidar el que és important també. No podem utilitzar aquest fet per a no protestar contra les retallades socials que està patint i que agreuja la situació de moltes famílies que estan passant penúries. També hem de tenir en compte els drets socials i les polítiques socials, que sembla que les estem descuidant i estem atacant als més dèbils, sense tenir-los en compte.
Aquesta societat silenciosa que els governs de dretes tenen actualment oblidada. Aquesta societat que els governs no escolten i deixen abandonada perquè són gent que la seva principal preocupació és tirar endavant en el present. Molts d’ells també van estar ahir a la Via Catalana, perquè creuen que és necessita un canvi per a poder arreglar la seva actual situació. Ells també són ciutadans i ciutadanes de Catalunya, veïns i veïnes que se senten desprotegits i que necessiten que la situació canviï per tirar endavant.
