El procés que Catalunya està recorrent per recuperar la llibertat nacional que li permeti assolir l’anhelada condició de nou Estat independent en l’ordre mundial, és un procés que comença a adquirir la maduresa i els elements de legitimació objectiva i inqüestionable que ha de permetre obtenir l’aprovació externa, potser no estrictament imprescindible, però sí molt necessària i absolutament útil a nivell estratègic. Aquella aprovació que desitgem de la comunitat internacional i que ha de constituir la penúltima estació per arribar al destí final. I això és així perquè el procés català té la característica inalienable, podríem dir fins i tot genètica, de ser un procés que va de baix cap a dalt, que l’ha iniciat el poble, que és conduit pels ciutadans, de manera que és el poble qui va empenyent els polítics, el govern, els seus representants democràtics, cap a la llibertat nacional.
La història i els fets reals del poble català demostren que aquest procés nacional va començar el mateix dia que se’ns va prendre aquella llibertat nacional, l’onze de setembre de fa dos-cents noranta-nou anys, i la celebració de la Diada Nacional de Catalunya és el senyal amb què cada any i des d’aleshores, els catalans expressem el més obstinat dels anhels. I aquest procés centenari ha entrat, en els temps de la democràcia i l’ordre internacional modern, en la seva fase decisiva, en la qual segurament el tretze de setembre de dos mil nou, amb la simbòlica consulta d’Arenys de Munt, haurà marcat un abans i un després en aquest procés.
El proper onze de setembre tornarà a constituir una fita històrica cap a la independència de Catalunya. L’Assemblea Nacional Catalana, que ha de ser el reflex d’aquest procés conduït pel poble, s’enfronta a un repte monumental: una cadena humana que recorri de punta a punta el país requereix molts esforços per part dels ciutadans, però exigeix així mateix una complexitat organitzativa d’altíssim nivell. I tot fa pensar que l’ANC està conduint aquesta organització de manera raonablement esperançadora.
Falten pocs dies per a què Catalunya visqui l’emoció d’una altra jornada històrica. L’onze de setembre de dos mil dotze Catalunya va mostrar al món la seva irrenunciable determinació, amb la manifestació més multitudinària que es recorda en temps moderns. D’aquí a pocs dies, la força ciutadana de Catalunya, amb el lideratge de l’ANC, demostrarà que el procés català no té aturador i que ha d’arribar més d’hora que tard.
L’endemà, serà moment de continuar, encara amb més fermesa i determinació, aquesta pressió del poble envers els seus representants polítics. I l’ANC haurà de complir més que mai amb aquesta exigència.
