Alguns us heu preguntat per què aquest any hi ha hagut enrenou durant la Festa Major de la Garriga. Segurament heu vist publicacions de protesta, actes reivindicatius… Però, què ha passat realment aquest any amb la Festa Major?
És molt frustrant dedicar part del teu temps lliure a ajudar, organitzar i col·laborar per tirar-la endavant. Des de fa uns 12 anys, un grup de joves ens vam dedicar a intentar recuperar el seu esperit, que tots sabem que s’havia perdut. La prova està en que, en el transcurs d’aquest temps, cada vegada té més anomenada la nostra i cada cop té més afluència de gent d’altres pobles. Bona senyal, quelcom de bo s’ha fet (en principi).
Però, el que més em preocupa, no és el què s’ha fet, si no el que ve d’ara endavant. La Festa Major, la festa magna del poble, creada i fomentada per les entitats, d’allò que tan ens agrada presumir en aquest poble… Seguirà essent així? En el cas dels joves, està clar que no. Vam passar de ser sis entitats juvenils que organitzàvem actes durant l’any i per Festa Major, a ser-ne només dos, amb data de caducitat.
Tenim un problema? És evident. Farem quelcom? No ho sé, depèn dels plans dels polítics de si realment creuen o no en les entitats. I què vol dir creure en les entitats? Doncs fomentar, ajudar, esperonar… Paraules molt llunyanes de la política de joventut que s’ha dut a terme. Que s’ofèn algú amb les meves paraules? Tant me fa, és la veritat viscuda des de dins.
Les estadístiques parlen, els fets reiterats també. I només els sap qui li toca patir les conseqüències de la passivitat política envers aquest aspecte.
S’organitza una comissió de Festa Major: oooooh! Que demòcrates! Que participatius! Però llavors tot plegat es decideix entre despatxos. Però nois! Pobres de vosaltres que us queixeu! I a sobre sentir-te a dir que som una colla de desagraïts que no sabem acceptar les “normes del joc”. Però, quines normes? Les que el vent que bufa diu que han de ser!
Personalment em sento orgullós de la resposta d’enguany del col·lectiu jove envers aquesta nefasta política de joventut i oci nocturn. El més trist, però, és que els senyors polítics s’ho prenguin com un atac personal, i no com un exercici de reflexió. Quina llàstima, quina oportunitat d’or d’aprendre dels errors i de planificar millor la Festa Major següent. Però nooooo! És més fàcil pensar com podem donar pel sac a aquest col·lectiu que ha gosat trencar el poder de l’autoritat! Perquè el govern és dels polítics, i no del poble, en dubtàvem? Jo no, i menys després de veure què ha passat enguany.
Bé, cal destacar que, tot i organitzar actes paral·lels, no hi va haver cap incident, cosa que ningú del Consistori destacarà. Encara estan emprenyats per la nostra “desobediència”. A les orelles em va arribar que l’Ajuntament no sabia “què fer amb el Brou després de Festa Major”. Com que “què fer”? Doncs prémer les dents i ser intel·ligents. Això és el que hauria de fer.
Mesures de represàlia? Segur, però com Espanya fa a Catalunya, provocaran l’efecte contrari. I que contents el jovent de que així sigui! Crec que és la primera vegada, durant els 12 anys de col·laboració amb l’Ajuntament, que s’ha protestat i s’ha demostrat saber-ho fer, pacíficament i amb humor. I què rebrem? No ho sé, ja us ho explicarem.
Espero que algú de l’Ajuntament llegeixi aquest escrit i, si queda realment quelcom dins seu de dignitat i de voluntat per treballar amb el poble, dediqui més temps a reflexionar sobre les coses que no s’han fet bé i de com millorar que no pas en les “mesures” preventives per desacatament a l’autoritat. Autoritat? Però que el poble és vostre senyors polítics? Crec que el jovent està prenent consciència que el poble té molt a dir i molt per fer. I crec que si intenten ofegar el nostre clam, no cal dir que els sortirà el tret per la culata. Però tranquils, que no pensem cremar cap contenidor. S’ha demostrat que se sap fer amb estil, classe i dignitat.
Ens queixem per les decisions, no per qui les pren; Lluitem per les injustícies, no qui les executa. Que us quedi clar Ajuntament de la Garriga: el nostre lliure i les nostres il·lusions volen per sobre dels personalismes. Deixeu de jugar a la guerra d’egos i comencem a ser responsables i a treballar pel poble.
Veurem, el 2014, si tot plegat ha servit per alguna cosa o simplement seguim jugant a la puta i la ramoneta, esport nacional del país.
Bona festa major 2014 a tothom!
Albert Garriga Vila (a títol individual)
