La Garriga Digital.cat entrevista a l’equador de la legislatura a Pep Oliveras, cap del grup de Solidaritat Catalana per la Independència a l’Ajuntament de la Garriga, perquè faci una valoració d’aquesta.
Oliveras ens parla de l’encaix amb el govern, de fer oposició i, sobretot, d’aprenentatge de la tasca política.
La Garriga Digital: A grans trets, com valoren des de Solidaritat aquests dos anys de legislatura?
Josep Oliveras: Des del nostre grup els valorem molt positivament, per diversos aspectes. En primer lloc, ens hem consolidat com a grup local. Hem format un grup que inicialment era una aventura que no sabíem cap on aniria i que finalment s’ha consolidat. Estem treballant i seguim amb la mateixa il·lusió, o fins i tot més. D’altra banda, ens sentim molt més còmodes dins l’Ajuntament. No és fàcil fer oposició, i menys amb l’actual equip de govern…
No és fàcil fer oposició, i menys amb l’actual equip de govern
L.G.D: Per quin motiu no és fàcil fer oposició a l’actual equip de govern?
J.O: És l’engranatge del món municipalista. És una roda lenta, que dóna voltes, i pujar al carro i seguir aquest engranatge és complicat. La informació brilla per la seva absència. Moltes vegades hi ha membres de l’equip de govern que no s’assabenten de segons què, i menys ens n’assabentem a l’oposició. És una queixa en la que hem insistit múltiples vegades des de tots els grups de l’oposició, en conjunt i individualment. Hi ha regidories que ho fan bé i de les que n’estem molt contents, tals com urbanisme, i d’altres que costen.
Quan manca la informació t’acabes assabentant a través dels mitjans de comunicació, cosa que ha passat vàries vegades aquests dos anys, i això molesta. Sabem que no és fàcil donar la informació al moment i de manera adequada des de l’equip de govern. Estem parlant de períodes de temps molt curts, plenaris que has de preparar en un cap de setmana, decisions preses en hores, i això ve donat per aquest engranatge amb el món municipalista. Això es pot canviar? Nosaltres pensem que s’hauria de canviar. Tot i així, ens hem adaptat, i bé; Estem molt contents.
L.G.D: Per algun motiu més?
J.O: Hem empès l’equip de govern a entrar a l’Associació de Municipis per la Independència, va ser del primer que vàrem fer. També vàrem iniciar mocions per la sobirania fiscal, a les que després es varen fer canvis perquè CiU s’hi sentís còmode. Al darrer Ple vàrem aprovar el manifest d’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i se’ns va convidar formalment al pacte quan des de Barcelona no se’ns hi havia inclòs. Hem caminat cap a la independència, i en un pla més local, hem proposat tot el que hem pogut, fins i tot hem intentat participar en els pressupostos, tot i que no ha estat fàcil.
L.G.D: Solidaritat, actualment, no compta amb representació parlamentària, però si amb regidors a diferents municipis. Aquesta dimensió local és el més important pel partit ara mateix?
J.O: La veritat és que des de la direcció no se’ns marca cap pauta, però els que estem més a prop de la gent, del poble, som nosaltres. Tenim Barcelona com a suport i com a assessors, sense marcar una línia clara. Ens deixen treballar a nivell municipal les nostres idees i la particularitat de cada municipi. Sí que és cert, però, que és des d’on treballem i des d’on podem créixer, però a nosaltres ens preocupa la Garriga. Que el nostre partit sigui Solidaritat o un altre en aquest moment…
Esperem, almenys jo personalment, que Solidaritat no s’hagi de presentar mai més a unes eleccions a la Generalitat, ja que voldrà dir que som independents i que ja no fem falta. És el nostre desig últim. Si CiU i ERC porten això a bon port, després cadascú tirarà cap al partit que vulgui. L’objectiu nacional és la independència, a nivell local, ens direm com ens diguem, i la Garriga seguirà sent la prioritat.
L.G.D: De la mateixa manera que abans comentava que valora negativament la tasca de comunicació del govern, què valoraria positivament de la tasca del govern aquests dos anys?
J.O: La serietat amb els comptes. Crec que és una de les coses que hem intentat controlar i portar al dia amb els membres del partit que tenen experiència en comptabilitat. La veritat és que no tenim res a dir, s’estan fent bé les coses. De moment la serietat, particularment d’en Vicenç Guiu i d’en Josep Maria Torres, és quelcom que ens està agradant molt.
D’altra banda, s’ha tingut en compte no disminuir la despesa a nivell social. Des de l’equip de govern en cap moment s’ha plantejat no tenir en compte els difícils moments de crisi que estem passant. S’hi està treballant i s’hi treballa seriosament, i això també ens agrada molt.
L.G.D: Solidaritat incideix molt habitualment en temes de joventut i lleure a la Garriga. Com veuen la feina feta en aquest aspecte?
J.O: Tots hem estat joves i sabem que quan ets jove estàs en un moment de la vida on hi ha molta agitació, des d’hormonal fins d’idees i pensaments, una fase explosiva. No és fàcil tractar amb aquest grup de gent, però tot i això cal tenir una persona eficient i que tingui ganes per a tenir-los a prop però portar-los amb mà esquerra. Cal que se sentin a prop de l’Ajuntament, que se sentin inclosos en el projecte.
Sé que la predisposició de la Mar Canet és total per a què la cosa vagi bé, però pel motiu que sigui, no acaba d’anar bé. Si mires fredament la polèmica de les barres de Festa Major al darrer Ple, gran part de la culpa la tenen les entitats per com varen actuar. Tanmateix, però, si tens en compte que són entitats de joves, en què molts membres són adolescents d’entre 15 i 20 anys, s’hauria de tenir una sensibilitat especial. Cal que aquesta gent no es desvinculi de l’Ajuntament i que segueixin participant del poble, és bo per a ells i pel propi municipi.
L.G.D: És a dir, que troben que falta una sensibilitat orientada al jovent.
J.O: Jo crec que sí. El tècnic de Joventut i la regidora haurien de ser un pilar i referent per les associacions juvenils. La regidora té, no obstant, més responsabilitats, no només és regidora de Joventut, i potser això fa que no hi pugui dedicar tot el temps i sensibilitat necessaris. Hauria de ser aquesta gent la que insisteixi en què els col·lectius joves no es quedin fora de joc i no es sentin atacats o menyspreats.
L.G.D: Què proposa Solidaritat pels propers dos anys de legislatura?
J.O: Seguir treballant. A nivell local amb els pressupostos i les propostes que facin falta, i a nivell nacional donar suport a totes les iniciatives que el president Mas, al costat d’ERC, faci per a què tingui lloc la consulta. També cal, a la Garriga, fer més gruix, que siguem els màxims possibles per a votar a la consulta.
A nivell local les altres coses estan una mica en debat. Dependrà molt de l’energia que ens doni la consulta, de l’objectiu de futur de Catalunya i, per tant, de la Garriga. Si caiem tots en un desànim de que no es farà la consulta, potser molta gent, entre ells jo, marxi cap a casa o cap a l’estranger a buscar-nos la vida desil·lusionats del projecte. Seguirem treballant, funcionant com a grup, fent oposició, que fins ara ho hem fet de manera vull creure molt constructiva, sense criticar per criticar.
L.G.D: Si poguessin fer des de Solidaritat quelcom de manera diferent a com l’han fet aquests darrers dos anys, què seria?
J.O: Home, una de les coses que haguéssim fet de manera diferent, de ben segur, és l’organització del grup. Els dos regidors tenen un grup de suport al seu voltant i ens ha costat molt trobar l’engranatge i la manera de fer-ho funcionar de manera interna. Ens ha costat gairebé dos anys. Si ho haguéssim sabut de bon principi ho haguéssim pogut implementar des de llavors. A nivell extern a Solidaritat no sabria què canviar de cara a l’oposició que haguem fet, tot i que si pogués hi hagués dedicat moltes més hores.
L.G.D: Aquests dos anys han estat, doncs, sobretot d’aprenentatge, però es consideren ja ben assentats a l’Ajuntament?
J.O: Crec que sí. Tot i que hem canviat en Sergi per en Xavi, creiem que sí. No ens podem inventar més hores, i aquest és un dels grans problemes que tenim a l’oposició, i crec que també algun regidor del govern. Tots tenim la nostra feina i la nostra família, i dediquem al món local les hores que ens queden. Aquest és un dels problemes que en el fons penso que quan mires la política des de fora no perceps. No entens que els regidors cobrin el que cobren i que l’alcaldessa cobri el que cobra, i quan estàs a dins, veient les hores que s’hi dediquen, penses que cobren poc.
