Aquest cap de setmana finalitza la Primavera Poètica

0
120

Aquest cap de setmana finalitza el Festival Primavera Poètica, amb diferents activitats avui divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu una mica d’informació:

Divendres 24 – Auditori de l’Escola de Música, 22 h.

Em patina la mandarina Concert recital amb Dolo Beltran (actriu i cantant) i Anna Carné (músic).

Em patina la Mandarinaés un viatge LOW COST que et transporta a llocs paradisíacs de la mètrica i la poètica catalana… amb una sensació de LAST MINUTE constant… doncs quan s’acaba en voldries més, però et deixa just en aquell punt de sentir curiositat per la poesia com qui es planteja què farà a l’estiu i decideix quedar-se a Catalunya i descobreix paisatges meravellosos…: Josep Lluís Aguiló, Mireia Vidal-Conte, Jordi Valls, Maria Josepa Ribera Vallès, Carles Miralles, Dolors Miquel, Miquel Bauçà, Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira, Susan Buzzi, Joan Brossa, Esther Albert, David Jou, Enric Casasses, Josep Grifoll, Rafael Vallbona i Ponç Pons.

La Dolo Beltrán (cantant del grup Pastora) recita, canta, recita, canta, recita… mentre embolica poemes amb bombolles de sabó i els il·lumina amb llumetes de neó… Entre una cosa i l’altra et fa estimar els poemes que t’haurien avorrit o passat per alt… i et fa riure amb textos que només semblaven propicis per a una esquela… i et fa vibrar amb paraules en català que sembla que parlin de sexe però mires el diccionari i resulta que parlen d’economia!

L’Anna Carné hi posa la banda sonora, com una dona orquestra generosa, carregada d’instruments: acordió, violoncel, carrilló… i d’artilugis que emeten sons insospitats… electrònics i antics alhora… una atmosfera amb nostalgia dels anys 80 o de la Rive Gauche francesa…no se sap ben bé… però es fa evident que és una bona modista musical per arranjar poemes que sense aquestes sonoritats… podríen encorsetar.

Dissabte 25 – Biblioteca Núria Albó, 12 h.

Com gotes d’aigua Poemes, cançons i faules. Amb la Cia. Cos de Lletra, amb Salva Artesero i Ruth Vilar

Centenari Joana Raspall


Joana Raspall
(Barcelona, 1913) és bibliotecària i escriptora. La seva obra comprèn diccionaris, poesia, teatre, novel·la i col·laboracions amb premsa, però és en la poesia infantil on té el seu màxim ressò. Ha publicat nombrosos reculls de poemes per a infants de diferents edats i, amb els seus versos, ha despertat en els nens i nenes el gust per la poesia.

“Com gotes d’aigua” és una sessió poètica per a totes les edats i per tot tipus de públic. Sorprendrà els més petits i, alhora, els més grans també gaudiran amb els poemes dolços i enginyosos de la Joana Raspall.

Precisament aquest és l’objectiu de “Com gotes d’aigua”, una sessió amb què volem apropar-vos a l’univers poètic de Joana Raspall per diferents camins: a través de la paraula, les cançons i les faules. Hem tingut cura de trencar amb el tòpic del recital poètic a seques i, tenint sempre els nens molt presents, interpretar els poemes d’una manera amena i divertida. Així doncs, per exemple, alternem petits versos teatralitzats amb poemes més reflexius i ens valem de diferents dibuixos per endinsar-nos als petits contes rimats. Tot plegat amanit pels divertiments: poemes sorprenents i versions de les cançons de tota la vida.

Els poemes escollits es troben als llibres Degotall de poemes (1997), Com el plomissol (1998), Versos amics (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003) i A compàs dels versos (2003).

Diumenge 26- Can Raspall, 12h.

Cloenda del Festival. 20 anys sense Estellés – 20 poemes (o més) d’homenatge

Recital homenatge amb pimentons torrats i vi negre.

Col·laboració: 2€

Homenatge popular –del poble–, improvisat, quasi espontani, tal com raja, a un poeta del poble, un entre tants, doll verbal fervorós fet carn, fet desig, fet pimentó, fet vers, fet país, País Valencià amb totes les lletres i la fondària i arestes, totes elles percudint la clepsa indigne de llimacs terrosos que perboquen detritus purulents entre bafarades d’alè fètid de tan fons com coven l’odi contra el país i contra la llengua.

suetoni, que és un fill de puta,
cosa que no té cap mèrit, car tot ho féu la seua mare
amb el consentiment i el consell del marit,
a més d’ésser ell, suetoni, de pròpia collita, un bon cabró
parla de mi en termes més que maliciosos
allò que més em fot és que ho fa sense gràcia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.