Cal reconèixer-li al sobiranisme certa efectivitat en el seu discurs d’intoxicació i mentida per acusar al govern central de les retallades a Catalunya. Ho podem veure a totes hores en els mitjans de comunicació públics i concertats on el “conseller de la propaganda” Sr Homs, repeteix insistentment el discurs. Aquest discurs és amplificat per qualsevol membre del sobiranisme fins a aconseguir que es doni per fet que allò que es diu per la seva banda és cert sense la més mínima intenció de posar-ho en dubte, mancats d’esperit crític per relativitzar el missatge.
Doncs bé, des de C ‘s creiem que, igual que quan hi ha un risc d’epidèmia per intoxicació les autoritats sanitàries han d’avisar la població per prevenir-la, nosaltres ens veiem en aquest cas en l’obligació d’avisar la població que filtri bé el que escolta i llegeix, doncs estem en mans de certs tafurers econòmics i artistes de la xerrameca.
D’ençà que va començar la crisi és costum el fet d’escoltar diferents xifres sobre un suposat “espoli fiscal” de la resta d’Espanya amb Catalunya. Entenguin això d’espoli fiscal com allò que sempre s’ha conegut com solidaritat interterritorial existent en qualsevol país de tall federal com el nostre. Pel sobiranisme, 1 € que va a Terol és espoli, però si va a Lleida és solidaritat. Xifres de tota mena, cada dia una diferent, sent potser la més escoltada una que ronda els 16.000 milions d’euros. S’argumenta per part del sobiranisme que les dades són del Ministeri d’Economia espanyol per donar-li, així, més credibilitat. Cert, ho són. Com ho són també els fets que les dades últimes en les que es basen són de 2009, i que dins de les quatre maneres que hi ha de calcular (amb la complexitat i les inexactituds que comporten) una balança fiscal, la Conselleria de Mas-Colell va escollir en el seu moment el mètode de flux monetari, just aquell que és el menys utilitzat pels experts que es dediquen a aquest tipus de càlcul. Fixeu-vos si hi ha varietat que, amb les mateixes dades del Ministeri, en un dels quatre mètodes resulta que Catalunya no tindria dèficit sinó superàvit. Però, en fi, no interessa que la població sàpiga la veritat, millor continuar amb la xenofòbia fiscal de l'”Espanya ens roba” que tan bons èxits creuen alguns que els dóna. Però la veritat és que Catalunya porta més d’una dècada tancant els seus exercicis amb dèficit i si una empresa tanca tants exercicis amb dèficit el normal és que vagi a la ruïna si no hi posa remei.
Bé, doncs, l’última campanya del govern de la Generalitat, que fins i tot al nostre poble vam poder veure en una pancarta (de molt mal gust) amb nombres similars per part dels membres d’Acord en la primera cassolada en protesta pel tancament nocturn del CAP, és que el govern central ens deu als catalans 8.000 milions d ‘euros. Atès que la Generalitat ha de retallar 4.000 milions d’euros, si el govern central pagués els 8.000 que deu no només no hi hauria dèficit, sinó que tindríem superàvit i no hi caldrien retallades. Fals de tota falsedat. Si un es posa a mirar d’on extreuen tan fantasmal xifra se n’adona del frau comptable en el qual s’entra. Tot plegat no deixa de ser fruit d’una especulació comptable per tal de fer creure que la fallida financera de la Generalitat no és fruit de les accions de govern de CiU + ERC i dels dos governs Tripartits (sense oblidar la influència de la crisi existent en molts països occidentals). La propaganda tracta de vendre’ns que tot és producte de l’ofec del govern d’Espanya sotmet a una de les seves comunitats.
Tot, perquè qui manega el govern a l’ombra, Oriol Junqueras, tracta de fer-li un rentat d’imatge al seu partit, coresponsable que avui tinguem un deute proper als 50.000 milions d’€, uns pagaments ajornats de prop de 72.000 milions d’€ o paguem uns interessos de prop de 300 milions d’€.
Tornant al detall. Per a aquest govern resulta que compten com a deute contra Catalunya la disposició addicional tercera de l’Estatut (i per al PSC de la Garriga, vist l’últim Ple municipal, també). Què més dóna que una sentència del TC hagi dit que el govern central no està obligat a pagar aquesta quantitat i que no pot ser comptabilitzada, en conseqüència, com a deute. L’important és perseverar en la mentida i en el greuge. Seguim. Compten com a deute l’increment de l’IVA, cosa ja de per si aberrant. Comptabilitza aquest govern com a deute la reducció dels ingressos finalistes, és a dir, tot allò que Madrid ha retallat perjudicant al conjunt de tots els espanyols, els “enginyers comptables” de la Generalitat ho expliquen com deute cap a Catalunya. Suma i segueix. En un pas més en el greuge i el victimisme compten com a deute els ingressos negatius, o sigui, els ingressos deixats de recaptar per la suspensió d’una mesura inconstitucional com va denunciar des del minut 0 nostre partit: la de l’euro per recepta. O sigui, que un impost que es deixa d’ingressar per ser il·legal i injust també va al compte del deute als 8.000 milions d’euros. Delirant.
I és que, efectivament, ens trobem davant d’un govern que és morós, que mentre deu 1.000 milions d’euros als ajuntaments, 400 al Tercer Sector, 400 milions a les farmàcies; ha estat incapaç de suprimir estructures polítiques innecessàries com els Consells Comarcals que ens costen de l’ordre de 560 milions d’ euros a l’any. Incapaç d’eliminar els “xiringuitos” nascuts a l’ombra del Tripartit com l’Institut Internacional Català de la Pau (ocurrència del Sr. Saura en el seu dia, suposo que per intervenir al Pròxim Orient). Aquest govern no ha retallat en altres casos en els quals hem duplicat organismes que ja té l’Estat i que aquí hem creat únicament per marcar perfil, marcar “estructures d’estat”, com són: l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el Consell de Treball, Econòmic i Social, el retir daurat de l’ex-conseller Rañé. I podríem seguir amb el CAC i els sous milionaris dels seus membres o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el seu enorme pressupost a costa del contribuent.
Des de Ciutadans seguirem denunciant qualsevol tipus de manipulació en aquest tema. Som conscients que Catalunya necessita un nou model de finançament més just (més que el que es va qualificar com el millor de la història). En això hi estem d’acord i hem demanat que es treballi en aquest sentit allà on toca: el Consell de Política Fiscal i Financera a nivell Estatal.
Ara per ara, no s’enganyin, el principal problema de Catalunya no són els debats sobiranistes, són l’atur, la corrupció política i la crisi econòmica. I en aquest aspecte els catalans tenim un altre problema més: Un govern zombie, un govern “nini”: que ni governa ni legisla (ni una sola llei aprovada en el que portem de legislatura ni una acció en la línia de resoldre els principals problemes catalans).
I per finalitzar, Ciutadans defensarà i instarà sempre a que el govern de Rajoy no retalli en serveis bàsics com: sanitat, educació, atur, dependència i pensions. Sobra greix però el múscul no s’ha de tocar.
Angel Guillén, Portaveu de C’s La Garriga
Facebook: http://www.facebook.com/CiutadansLaGarriga
Twitter: @Cs_LaGarriga
