L’últim i llarg Ple municipal ens ha aclarit moltes coses a la gent de Ciutadans de la Garriga, sobretot quan vam arribar a l’apartat de les mocions que va ser d’allò més interessant, tot i que la música que va sonar ja ens és del tot familiar, per insistent i repetitiva.
Però abans d’analitzar-lo voldríem comentar diversos petits detalls sobre la resta de l’ordre del dia.
Una vegada més quan es parla de preus públics: o bé en el Ple es diuen en veu alta o els assistents no sabem de quins preus parlem. Trobem a faltar (i ho venim dient des de fa molt temps) una política comunicativa per part de l’Ajuntament més transparent. Després l’informe de la UAB ens deixa on ens deixa: al suspens absolut. Normal. La nova web municipal hauria d’esmenar molta d’aquestes mancances i segons se’ns va informar estaria disponible aquest mes de maig. Esperarem a veure però seria bo que les persones que no som regidors ni pertanyem als partits polítics amb representació al Ple municipal tinguéssim per endavant molta més informació abans de la realització del Ple que no els mers punts de l’ordre del dia.
Atenint-nos precisament als punts de l’ordre del dia en si, manifestar el nostre suport a l’adhesió al conveni de col·laboració entre el consorci LOCALRET i la Diputació de Barcelona. Des del nostre partit creiem que aquesta és la línia que ajuda a baixar costos, la de sumar sinèrgies i no la de fer la guerra pel nostre compte. Pensem que per dur a terme això les diputacions no són necessàries i és una estructura administrativa a eliminar com els consells comarcals perquè creiem que la mateixa finalitat es pot aconseguir sense la intervenció d’aquests ens administratius supramunicipals.
I després, sumar-nos també als que pensem que no es pot repetir mai més un punt com el de “l’aprovació de l’expedient de baixes dels drets reconeguts d’exercicis tancats”.
A l’apartat mocions, estupor seria la paraula per definir la defensa d’aquestes. La primera, sobre el reconeixement de l’habitatge com un dret social presentada pel PSC, vagi per endavant que creiem en el fons de la moció (només cal dir que vam ser del primer partit a proposar la dació en pagament al Parlament) però no en la forma. La forma és pel fet que la presentà un representant d’un partit en el qual milita la responsable de l’agilització dels desnonaments a Espanya: Carme Chacón. Quan el Sr Jiménez del PP criticà al Sr. Valiente que li estranyà que fos el PSC el que presentés aquesta moció quan fa “4 dies” governaven i no van fer res al respecte, no li faltà raó. El Sr. Valiente va dir que ell no governava, fugint d’estudi totalment. Oblida el Sr. Valiente que les persones que militem o representem partits polítics, tant per les coses bones com per les dolentes, som presa de les decisions del nostre partit i no podem evadir-nos amb un argument tan senzill com “jo no governava”.
A la segona moció presentada pel PSC en defensa de la recuperació del servei nocturn del CAP, mostrar la nostra adhesió total com ho demostra que el nostre President i garriguenc Albert Rivera ha presentat resolució i pregunta escrita al Parlament sobre aquest tema. L’estupor aquí el trobem en les justificacions que donen les forces sobiranistes de la Garriga, manifestant que el tancament nocturn del CAP es deu al no ser Catalunya un Estat independent d’Espanya. Res més lluny de la realitat però es tracta de seguir alimentant l’imaginari i confondre a la ciutadania. La realitat és que amb el que costa el CAC, autèntic òrgan inservible que té nòmines per valor d’1 milió d’euros, estaria el problema més que solucionat. Hi ha solucions, com hem dit ja per activa i per passiva, i aquestes són qüestió de prioritats. I estupor va ser veure com el representant del PP estava d’acord amb el discurs del Sr. Perales que anava en la línia de que la culpa ve de Madrid i no de Barcelona.
La tercera moció presentada pel PSC en defensa de la immersió lingüística va ser tota una mostra dels complexes que persegueixen a aquest partit i tota una declaració d’intenció de qui espera entrar a formar part del PUC (Partit Únic Català). Utilitzant tots els tòpics del sobiranisme més genuí que defensa la immersió com a model d’èxit i utilitzant el castellà durant la defensa de la moció per demostrar no sabem què, igual que va fer el Sr. Oliveras de SI, es va aprovar aquesta moció. Nosaltres ja és ben sabut que advoquem pel model vehicular trilingüe (català, castellà i anglès), que aquest sí que és un model d’excel·lència i de futur. Vam trobar a faltar que també els regidors que defensaren aquesta moció parlessin en anglès, demostrant que amb les mateixes hores de castellà que d’anglès a les aules som capaços de dominar ambdues llengües. Però bé, no és en aquest escrit on tornar a debatre els arguments que se’ns venen com una veritat innegociable del model d’immersió. Ho farem pròximament perquè creiem que la ciutadania mereix conèixer que existeix un model lingüístic per a les aules catalanes que és segur el millor per als nostres alumnes, com així ho han entès Artur Mas i José Montilla per als seus fills.
Finalment, la moció estrella de la nit. Després de molt suspens i amb part de la cúpula de SI present en el Ple, es va entrar a debatre una enèsima (i no se’n cansen, alguns) moció de caràcter sobiranista al Ple municipal. Ara per reclamar la insubmissió fiscal a l’Estat demanant el pagament dels impostos a l’Agència Tributària Catalana. Parlant d’enèsims, un enèsim brindis al sol a la línia de marcar paquet i d’extralimitar de les funcions que li pertoquen a un Ajuntament. Durant més de 15 minuts es va discutir en un ambient del més pur victimisme sobiranista tot tipus d’arguments per estar a favor de la moció o, fins i tot amenaçar, amb votar a favor com el PSC. Escoltar que Catalunya no és lliure en un Ple quan un passeja pels seus carrers en total llibertat és poc menys que surrealista però molt propi d’aquest llenguatge al que ens intenten acostumar els sobiranistes. Menció apart són els exemples d’impunitat davant la llei que traslladem als ciutadans. Si les administracions son les primeres en saltar-se les normes, mal i perillós exemple traslladen al conjunt de la ciutadania.
Mencionar també el posicionament del PSC amb la moció. És una inexactitud assenyalar com digueren que la no aplicació de la famosa clàusula addicional tercera de l’Estatut genera dèficit fiscal per a Catalunya. Semblava que desconeixia el Sr. Valiente a què anava destinada aquesta clàusula i que, a més a més, hi ha una sentència judicial que la inhabilitava i la inhabilita actualment. Quan es coqueteja tant amb el sobiranisme passa que es corre el risc de creure certs tòpics i idees força i donar-les per bones.
Per acabar, el nostre portaveu, Ángel Guillén, va agrair en el torn d’intervenció del públic assistent al Ple l’actuació de l’equip municipal davant l’acte d’escarni que es preparà a Albert Rivera en l’acte que vam organitzar l’11 d’abril, així com en la ràpida solució a unes pintades ofensives aparegudes a la pista n º 1. Tot seguit vam preguntar per l’estat de les cases abandonades a l’inici del carrer Calàbria, doncs tot just fa un any, una notícia apareguda al 9 Nou informava que serien enderrocades en breu i es farien places de pàrquing mentre la constructora no iniciés les obres. La Sra. Marrodan ens va contestar amablement que el procés està en marxa i que segurament per a la tardor es puguin iniciar les obres doncs seria, i ho compartim, contraproduent fer-ho abans de les festes del Corpus.
I fins aquí la nostra valoració del Ple del mes d’abril, que ens ha deixat una sensació ben clara: al Consistori cal una força política que cregui en la unió de tots els espanyols en condicions d’igualtat, en un millor model de finançament per a tots. Una força política que doni veu als que no volen aixecar murs sinó sumar sinergies, un partit que es preocupi de treballar per millorar el que realment importa als catalans segons les enquestes i que no és precisament cap declaració sobiranista sinó l’atur, la corrupció i la situació econòmica. Una força política que s’encarregui de contrarestar amb arguments de pes i molta pedagogia els dogmes de fe que s’estan imposant des dels corrents sobiranistes i que al seu torn aquesta força política presenti un model per al poble de la Garriga a clau municipal creïble i engrescador. Això ara no ho ofereix cap dels sis partits amb representació al Ple de l’Ajuntament, com està quedant ben palès Ple rere Ple. No hi ha dubte que tenim un llarg treball per endavant a Ciutadans la Garriga, però, afortunadament, i arran de l’acte del passat dia 11 d’abril amb l’Albert Rivera, la “família ciutadana” va trencant el silenci i va sumant persones que creuen en el nostre lema Millor Units.
Facebook: http://www.facebook.com/CiutadansLaGarriga
Twitter: @Cs_LaGarriga
