Torna el chacacha del tren

0
193

De nou i any rere any, atès l’impuls d’un petit grup de veïns, tornarem a tallar el carrer dels Banys al Barri de Montserrat. No serà per obres ni per reivindicacions, sinó per aplegar-nos i celebrar una festa que ja ha esdevingut tradició al nostre poble durant el cap de setmana més proper al 27 d’abril. Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots aquells que fins al moment l’han fet possible. Pels que hi són i pels que no.

Va començar als anys vuitanta com una festa senzilla i mig improvisada, com la d’altres barris de la Garriga com Santa Rita, el Barri de Dalt, Sant Ramon, el Barri de la Mercè, el de Can Violí, o la de Ca n’Illa. Algunes d’aquestes festes estan en stand by o malauradament han desaparegut, com les festes de Sant Roc (el barri de la plaça de l’Església) o de Sant Jaume (una capelleta que hi havia al carrer de Can Noguera).

La nostra festa ha anat modificant-se al llarg del temps, tenint esdeveniments ben singulars com els castells de sorra o el parxís gegant, que està inscrit en el rècord Guinness Català i les seves 12 hores de torneig i que fa anys que no es programa. Enguany, però, durant el ball d’orquestra de dissabte recuperarem el tradicional ball del fanalet a la Garriga.

Fa uns anys, la junta va copsar que els joves i adolescents se sentien desvinculats de la festa perquè no hi havia una activitat dirigida als garriguencs d’aquesta franja d’edat. És per això que es va decidir allargar la festa, començant-la divendres amb una nit jove, bé amb un concert en directe o bé amb DJ’s. Enguany, la junta ha fet un esforç especial portant un cantautor ben singular i compromès amb el país com és en Miquel del Roig, que no deixarà indiferent ningú. Aquest concert també serà possible gràcies a la col·laboració de l’ANJI, la sectorial de joves de l’ANC, i servirà per presentar-se públicament a la comarca.

Un altre punt important de la història del barri fou l’enderroc de l’antiga finca de Can Casas, on hi havia l’antiga fornícula de la marededéu. Es va haver de córrer i construir de nou, aquest cop però a la placeta del mateix nom, gràcies a una recapta popular amb la col·laboració desinteressada de veïns, comerciants, empreses i l’ajuntament. El consistori arranjà i amplià la placeta mentre que la junta dissenyà i construí l’actual capelleta de ferro. Durant una festa, la marededéu estigué a la parròquia, exiliada del seu barri mentre es construïa el seu nou emplaçament, on s’hi està ara en millors condicions.

Com deia a l’inici, tornarem a tallar el carrer, per ballar i jugar, fent fora els cotxes i donant pas a converses disteses i alegres sota les banderoles, sigui al ritme de la tenora o al d’un pasdoble en una festa que acaba 24 hores després d’haver començat. Per a molts, la principal recompensa és la bona resposta de la gent: la col·laboració dels veïns fent-la possible i participant-hi vivament. Considero que, atès els moments socioeconòmics que vivim, com a societat cohesionada que som i pretenem seguir essent, no podem deixar de participar en activitats com aquesta, activitats de lleure i esbarjo majoritàriament gratuïtes, populars, tradicionals i variades, que tenim el dret i el deure que cada cop siguin més nostres, més de tots. Perquè cal ser conscients que tots hem de ser, en la mesura possible de cadascú, corresponsables de la direcció i de la salut de la nostra societat civil i de les seves expressions populars.

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.