D’un temps ençà, un del propietaris de terrenys que estan dins del Parc Natural del Montseny fa coses que probablement no són del tot lícites i, tot i explicar-ho als vigilants del parc, no sembla que es faci res al respecte. Generalment s’arronsen d’espatlles i s’excusen al·legant que “és propietat privada”. Em refereixo a unes finques de la Vall d’Avencó, cap el Pla de la Calma i El Brull. En concret La Codina, el Pujol i Serradusà.
En primer lloc, el propietari va intentar tancar la Font en Vinyes fa uns cinc anys, tot i que gràcies a les protestes populars es va aturar, però el mal ja estava fet. Va desviar l’aigua, que ara surt per un nou canó, però més de la meitat es perd, corre per el caminet d’accés a la font i tot és ple de fang, cosa que provoca una gran degradació de l’entorn.
En segon lloc, i en aquest mateix indret, el propietari no permet a la Diputació que arregli el camí d’accés a la font, en el tram que va entre el Pont de Picamena i la font. Això fa que estigui molt deteriorat i ple de sotracs i, en cas d’emergència, faria difícil la circulació dels bombers, per exemple. Cada dos anys la Diputació arregla el camí des de el poble fins el ponts, però aquest petit tram no.
En tercer lloc, a partir de la font citada, el camí és tallat per una cadena per evitar que hi passin cotxes, però el que és curiós és que hi han posat uns cartells que prohibeixen anar en bicicleta. Sí, ho han entès bé: prohibit passar-hi en bici. Puc entendre que no es permeti circular a vehicles motoritzats per tal de protegir el parc, les bèsties, etc., però les bicicletes…!
Generalment el ciclista és respectuós amb l’entorn i no acostuma a destorbar ni a les vaques ni a la resta de bèsties o vegetació. Porto acumulats mes de 12.000 Km per pistes forestals, he esmorzat multitud de vegades al costat dels ramats de vaques i mai no han fugit ni ha semblat que els molestés la meva presència. Continuen pasturant i no em fan ni cas.
Quart. El camí que puja per El Burguès al Pla de la Calma, està tancat amb porta i filat, just desprès de passar les runes de la casa d’El Burguès. Té dos metres d’alçada i per passar no hi ha altra alternativa que saltar la tanca. És convenient que es deixi un pas a caminants i ciclistes.
Cinquè. A la riera d’Avencó, sota El Pujol, entre el Pont de Ferro i la Palanca, el propietari hi té una motobomba autònoma de gasoil de 180 CV que xucla l’aigua del riu i la puja als plans del Pujol, on rega per aspersió de forma abundosa. També rega els prats de Ferreres. A la primavera, el riu queda sec a partir de la Casa Nova de Sant Miquel i cap avall, quan anys enrere l’aigua baixava fins Aiguafreda fins que la sequera era més evident.
No és l’únic motor que hi posa, doncs també en té un a la riera de Picamena. A la Codina hi té un pou amb un motor de 240 CV que extreu ingents quantitats d’aigua, un altre al fons de la vall de Ferreres, etc. Tota aquesta aigua és per regar les pastures, no pas horts o aigua de boca.
No fa pas gaire temps, els inquilins de la Casa Nova de Sant Miquel van posar una bomba al riu per agafar aigua i omplir la cisterna de la casa. Van ser denunciats immediatament i se’ls va fer treure la bomba.
A més de tot això, si hom va en bicicleta per qualsevol de les zones esmentades i es troba amb el propietari, Sr. Xuclà, o amb els seus empleats, rep advertiments poc amistosos. He patit el comentari “si continues hauràs d’atenir-te a les conseqüències…” Uf! Quina poca gràcia fa això!
Fa una setmana vaig ser testimoni de com va fer girar cua a dos ciclistes a l’alçada del Pujol. Eren absolutament inofensius i només esbufegaven sorollosament desprès del quilòmetre 6 de pujada des d’Aiguafreda. La sort va voler que jo estigués sota unes alzines menjant l’entrepà i vaig passar desapercebut. Vaig esperar una estona i vaig continuar cap el cementiri d’El Brull.
No entenc que es prohibeixi la circulació en bicicleta. Tinc entès que els camins que han estat oberts durant anys no poden tancar-se desprès. Tots els camins esmentats ja els fèiem tant a peu com en bici fa 40 anys no hi havia cadenats enlloc.
També hi ha una llei que no permet tancar els camins que passen per més de dos termes municipals, com és el cas.
No entenc que la Diputació de Barcelona i la de Girona, que els ajuntaments d’Aiguafreda, Tagamanent o El Brull no en diguin res. Com és possible que es prengui l’aigua, assecant els rius i sense respectar els cabals mínims ecològics, o que es tallin camins sense donar explicacions?
És sabut per tots els que anem a caminades, que també ha prohibit que les rutes d’Aiguafreda, de Tagamanent, de Sant Martí de Centelles i fins i tot la de Matagalls-Montserrat passin pels seus terrenys. Sens dubte, els caminants són una espècie perillosa…
Tanmateix, si vas a passejar amb gos i entres dins del que és la seva finca (a peu, és clar!), si trobes aquests senyors t’obliguen a portar-lo lligat perquè poden espantar les vaques. Aquestes solen estar als plans, a uns cinc kilòmetres de la zona on normalment passegem amb els gossos. Sobren els comentaris…
Per què ho permeten, tot això els, senyors de les diputacions de Barcelona i Girona, gestors del parc? Què hi té a dir la Sra. Joana Barber Rosado, directora del parc? I Medi Ambient de la Generalitat, no hi té res a dir?
Aquest propietari rep enormes subvencions per la restauració del patrimoni arquitectònic, en concepte d’explotació ramadera i d’altres. A canvi no se li exigeix res?
Qui controla què es fa amb els diners aportats? A on es publica?
Joan Cruells
