El festival de música de La Gatzara té tots els ingredients per convertir-se en un clàssic, una trobada obligada del panorama musical de la comarca i, qui sap, potser també de més enllà. I és que les acurades seleccions dels músics, sumades a l’entorn privilegiat dels indrets més emblemàtics de la Garriga, generen una combinació difícilment eludible.
La Gatzara sap el què vol i com ho vol i ho va demostrar en el primer del seu cicle de concerts d’enguany amb els cantautors Roger Grau (Salagrau) i Roger Mas, que van fer petita la fantàstica església romànico-gòtica del poble gràcies a un públic, d’aquí i d’arreu, que va agrair la possibilitat brindada pels organitzadors de degustar unes cerveses artesanals Montseny o aclarir la gola amb una ampolleta d’aigua.
Així doncs, Salagrau va ser l’encarregat de trencar el gel en el que assegurava que era la seva segona actuació en solitari i ben aviat es va poder admirar la seva destresa amb les sis cordes, fruit d’anys de guitarrista en diverses bandes del Vallès. La presentació del seu primer disc, Esperant l’abril, va ser un prometedor inici del que ha de venir.
Després d’una breu pausa va arribar el torn d’un dels “mediàtics” del Terra de sons, Roger Mas. De veu profunda i estil incomparable, de ben segur va sorprendre més d’un amb la seva música personal i que defuig estereotips, banyada en cultura popular. No es va poder estar de comentar, entre cançó i cançó, que no havia tocat mai en un lloc tan inquietant: “Estem envoltats de gent que ha vist moltes coses”, assegurava sense deixar de puntejar la seva guitarra.
Tot i que no es va prodigar tant en les seves intervencions com en ell és habitual, Mas es va guanyar la complicitat dels assistents amb comentaris curts però carregats d’humor que arrencaven les rialles del sofert públic –feia fred i els bancs no eren el millor aliat- i deixaven entrellucar la singularitat del personatge.
Inaugurat va quedar, doncs, un Terra de sons que només té una pega: que la Doma no pot ser més gran. Segurament, però, aquesta és part de la màgia d’un cicle íntim i personal que destil·la amor per la música i admiració per la Garriga.
Dissabte vinent a les 22:00 h, a Can Raspall, Ferran Palau i Esther Condal.
