Lleronins i garriguencs en guerra

0
156

Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (…) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Els lleronins –dolguts i indignats– es queixaren al Rei Jaume II, àlies El Just, que absolgué i perdonà Bernat de Rosanes amb l’única obligació de restituir les armes robades als dos lleronins i prohibint-los de tornar-ho a fer. Tot i que, com he dit, desconeixem les causes d’aquesta batussa, el Rei no féu gran justícia d’aquesta empresa bèl·lica i, probablement, els lleronins quedaren insatisfets.

Espero que 700 anys després, la indignació i la recança dels lleronins cap als garriguencs s’hagi esvaït i que, el fet d’haver de venir a agafar el tren a la Garriga (el baixador de Llerona fou clausurat l’any 1993) i espantats per rebre els fums de la possible i/o futura planta de biomassa (recordem que la Saligarda bufa de nord a sud), no els faci emprendre aquest cop una guerra contra nosaltres, ja que les terres de la futura planta estan en terrenys de Can Terrés i de Rosanes, tot un precedent!

I sobretot sabent que el Rei, aquest cop el de Castella –a més, Borbó–, no pot impartir justícia (gràcies a Déu) ni està en el seu millor moment… ni tampoc és conegut com El Just.

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.