Catalunya està en plena ebullició motivada pel debat sobiranista. El “full de ruta” assenyala la realització d’una consulta a la ciutadania de Catalunya el 2014. El repte és, de moment, poder realitzar una consulta i així exercir el que s’ha anomenant dret de decidir. És això possible?
La Constitució espanyola de 1978 consagra la nació espanyola, compatible amb el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions (art. 2), considera que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol (art. 1.2), i dificulta el procediment de reforma per la via agreujada -extremadament dificil- de l’art. 168 CE. El referèndum és una competència estatal, que necessita el consentiment del Congrés dels Diputats per convocar, encara que el desenvolupament legislatiu de l’art. 92 permet que el Govern central delegui aquesta competència en l’autonòmic, o que ell mateix ho convoqui. És clar que perquè es doni aquesta circumstància es requereix la conformitat del mateix Govern central, el qual ha mostrat el seu rebuig a qualsevol flexibilització de plantejaments. I no només això, sinó que ja ha dit que remetrà la iniciativa sobiranista al Tribunal Constitucional. El Govern central, en general, està adoptant una postura molt reactiva i intransigent en relació a tot el procés sobiranista obert a Catalunya.
En aquest context no sembla fàcil que puguin donar-se les condicions polítiques per a una consulta d’acord amb el marc anterior, encara que considero que res ho impedeix jurídicament, si es fa una lectura generosa amb les llibertats públiques i amb la pròpia essència del constitucionalisme democràtic, que és donar respostes a les demandes socials -en aquest cas nacionals- de la ciutadania. La cultura democràtica no lliga bé amb prohibicions de contingut metafísic, quan una pretesa “part” vol esdevenir un “tot” sobirà.
D’altra banda, l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya permet la celebració de consultes, regides per la seva pròpia legislació, les quals no són vinculants, com tampoc ho és el referèndum. Si no es pot convocar un referèndum segons l’art. 92 CE es planteja la celebració d’una consulta segons l’art. 122 del EAC. Alhora, en tot el procés comentat, caldrà buscar suports polítics a Europa i al món, en un punt en què no hi ha precedents d’una situació com aquesta a la vella Europa.
Ara bé, davant la reivindicació del dret a convocar una consulta, pot l’Estat espanyol ignorar eternament la voluntat d’una part dels seus ciutadans, que mai tindran la representativitat suficient perquè triomfi una reforma constitucional? Penso que necessitem governants intel·ligents que donin respostes a demandes estructurals, identitàries i espirituals de la ciutadania, i que entenguin que la seva funció no és només prohibir, impedir, ni jugar brut. Serà dur, però tard o d’hora caldrà fer política amb majúscules, la dels estadistes, a no ser que les raons en contra del procés sobiranista no siguin més que raons de força i es perdi tota raó.
