Al mes d’octubre va començar a córrer la notícia del tancament del Servei nocturn de la majoria de Centres d’Assistència Primària del Vallès Oriental, una mesura que ja s’havia aplicat de forma prematura i com a prova pilot als CAPs de Cardedeu i Montmeló. Finalment aquesta actuació es va paralitzar a causa de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques, i el govern de CiU va decidir que no era el “millor moment” per a què es produís aquesta pèrdua de servei.
A la Garriga s’anunciava a bombo i plateret que s’havia pogut paralitzar aquest tancament i que des de la Generalitat s’emplaçava a una propera reunió per a poder parlar sobre el tema. La següent reunió amb els alcaldes s’ha dut a terme a principis de març per anunciar que la decisió era ferma i irrevocable, així que a partir del 2 d’abril ens hauran d’atendre uns professionals a partir del 061 i ells decidiran, la majoria de vegades sense conèixer el nostre historial, si la nostra urgència es cura amb Dalsi o Aspirina, si ens porten un metge d’urgències a casa o si ens hem de traslladar cap al centre d’urgències de l’Avinguda del Parc de Granollers, que ha estat el que ens han assignat a nosaltres.
Digueu-me clàssic, però crec que perdre un servei del que he disposat des que vaig néixer, ara fa 32 anys, no és símptoma de bona salut. Els garriguencs i garriguenques, igual que la majoria de vallesans, estem perdent serveis públics essencials. Perdem l’atenció directa amb els nostres metges, que ens coneixen des de fa molt de temps i que, siguin els de capçalera o no, poden tenir a mà els nostres historials i saber de què ens hem queixat amb anterioritat.
La forma de justificar aquesta supressió del servei, si més no, deixa un cert neguit. En comptes de tractar-nos com a persones, ens tracten com a números argumentant que només atenen 0,6 persones per nit d’urgències. I crec que tractant-se de vides de persones, no ens poden tractar com a simples clients. I és aquí on es descobreixen les intencions d’un Conseller de Sanitat que prové de la Sanitat Privada, on només veu el benefici si es presenten números en verd, a final d’any.
En definitiva, volem un Govern que vetlli pels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes i que defensi l’estat del benestar, que és un aspecte que tant el Govern de la Generalitat com el Govern Central estan eliminant de forma dràstica.
Veient els resultats positius que s’han aconseguit de les Open Night per promoure el comerç, potser ens haurem de plantejar una Open Night per promoure la Sanitat Pública. Aquesta l’hauríem de fer els 365 dies de l’any i d’aquesta manera els nostres Centres d’Assistència Primària romandrien oberts!
