El proper 24 de març, organitzat per l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga i en el marc del projecte “La Garriga rural: a l’ombra del modernisme?”, es presentarà un nou itinerari que resseguirà el rec Monar a partir d’una ruta guiada a càrrec de l’historiador garriguenc Jaume Oliver, responsable de l’estudi que ha servit per elaborar aquest itinerari.
La ruta, que començarà a les 11 del matí al Centre de Visitants, avança direcció nord, permetent conèixer el traçat del rec i emplaçaments històrics de la Garriga com la plaça Antònia Sabater, les basses de Can Queralt o els safarejos del barri de Querol.
El rec Monar
El regadiu tenia tanta importància a la Garriga que juntament amb el recorregut del Camí Ral, des del sgle XIII i fins a la segona meitat del XIX, va determinar el creixement del nucli urbà, que sempre es va fer per sobre de la línia que marcava el rec Monar.
El rec, que agafa l’aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga i va servir per regar una extensa zona d’horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 persones.
Però el rec va néixer i a prendre el nom, de fet, d’una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l’aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per tantes d’altres activitats que es van generar al seu voltant.
El regadiu a la Garriga va començar el seu retrocés a finals del segle XIX, quan la Garriga rural donava a pas a la urbana.
