Amor. Arriba a l’Alhambra una de les pel·lícules més importants de l’any, escrita i dirigida pel realitzador austríac Michael Haneke. Amor descriu la vida ja minvant d’una parella d’ancians parisencs, de com afronten l’última etapa de les seves vides. Haneke compta per això amb Jean-Luis Trintignant i Emmanuelle Riva, una parella d’actors formidable i premiada arreu que fan dels seus protagonistes personatges reals, extraordinàriament compenetrats i creïbles. Candidata a les màximes categories dels Oscar i guanyadora indiscutible als premis de cinema europeu, Amor és sens dubte un film capital, una de les més vívides aproximacions al crepuscle de la vida. Tractada amb delicadesa però de manera incisiva i realista, Haneke no deixa res a l’atzar, ni evita l’antiestètica d’aquest tràngol inevitable.
Blancanieves. Després de deu anys amb el projecte a les mans, Pablo Berger el va poder portar per fi a terme, i l’espera li ha valgut la pena. Blancanieves és un film singular, una lliure interpretació del relat dels Germans Grimm portada a l’Espanya dels anys vint i rodada en blanc i negre i sense diàlegs. L’obra de Berger és valenta, visualment imponent i entregada a uns cànons que, com The Artist demostrava fa un any, no caduquen. Interpreten el film Maribel Verdú, Macarena García i Inma Cuesta, entre altres, tot ressuscitant un clàssic que aquest any ha estat fins a tres vegades portat a la gran pantalla a on hem pogut veure a Julia Roberts o Charlize Theron, encara que aquesta és l’aportació més personal i interessant. La Blancaneus de Berger es va fer, a més, amb el premi Gaudí a Millor Pel·lícula en català, peculiar guardó per un film mut que l’acredita, això sí, com una de les propostes nacionals més potents de l’any.
El alucinante mundo de Norman. El cinema infantil i el de terror no estan tan lluny com podria semblar, i últimament ens n’arriben varies mostres. A Hotel Transilvania, Frankenweennie o Papá soy una zombie s’hi suma El alucinante mundo de Norman, pel·lícula escrita i dirigida per Chris Butler que tracta d’un noi que veu fantasmes. El que a primera vista podria semblar un Sexto sentido per a nens esdevé una divertida comèdia plena de morts vivents i irreverència per al gaudi generalitzat. Una extraordinària animació en stop-motion i un guio intel·ligent, ple de gags enginyosos, conviden a passar-s’ho bé durant els noranta minuts de metratge. I és que ja des de la preestrena al Festival de Sitges, passant per les sales comercials, El alucinante mundo de Norman ha estat rebuda pel públic amb entusiasme.
Podeu veure els horaris i la resta de la cartellera d’aquesta setmana del cinema Alhambra i més informació sobre les pel·lícules aquí.
Podeu sentir les ressenyes de Tariq porter a Ràdio Silenci aquí.
