Quo Vadis Catalunya?

0
212

El 28 de novembre aquest diari digital va demanar a garriguencs de diferents àmbits una breu reflexió o anàlisi dels resultats electorals al Parlament de Catalunya.

Jo era un d’aquells garriguencs i, després d’una reflexió sobre els resultats, opinava sobre les dificultats que hi hauria per liderar la futura majoria els propers 4 anys, i em preguntava quin o quins partits entrarien el govern.

Avui ja tenim govern i no és una majoria, sinó que compta amb pactes per la legislatura amb ERC, com ja exposava en el meu escrit a 3 dies de les eleccions. A més, deia que “Després de l’experiència del tripartit, que ERC vulgui tornar a perdre l’oportunitat de ser el líder de l’oposició ara que és el segon partit amb escons del país… Mirarà de fer pactes i, sobretot, el que sembla és que  la ciutadania ha volgut, donant el seu vot, demanar l’acceleració del procés cap la independència. Això sí, intentant evitar més retallades. Només es podria entendre aquesta aliança si CiU pensés accelerar el procés per poder convocar unes noves eleccions. Si vol governar en minoria, Mas serà com Moisès a la travessia del desert.

En un hipotètic govern de CiU + PSC és difícil que puguin conviure els independentistes de CiU amb els federalistes de PSC. Potser alguns d’Unió i para de comptar. Seria el darrer intent de suïcidi de Mas.

La resta de possibilitats són inexistents, no veig cap sortida amb el PPC ni C’s, ni tampoc la incorporació d’ICV en cap fórmula de govern amb CIU, i menys un govern de concentració nacional”.

També vaig manifestar els meus dubtes respecte a la posició d’Unió sobre la independència, i això era més fàcil, perquè ho feia des de la meva experiència com exmilitant i exconseller nacional d’aquest partit. Ho demostra el canvi de la declaració per la independència CiU+ERC, de la mà de Duran i Lleida? Aquesta declaració ha d’anar al Parlament i ara, després de tot el “rebombori” de si havia o no de conèixer-la anticipadament la societat civil, volen acostar-se a PSC i ICV, i la CUP? La resta, no fa falta pronunciar els noms, ja sabem que aquests diuen -ni independència ni federalisme-. Com deia el meu avi: no ens deixaran en pau mentre “la vaca” doni de mamar, encara que la deixin “tísica”. No només volen la llet, sinó que diuen com l’hem de munyir i el pitjor és que no en saben.

Sense tenir cap bola de vidre per fer de “pitoniso pito”, el meu escrit es basava en la pura lògica, i s’ha acomplert el meu pronòstic respecte la composició del govern. Desitjo equivocar-me en la resta. Com vaig dir en el seu dia: Com Estat a Europa és ben segur que els de la “madre patria” ens respectarien més.

Quo Vadis Catalunya? On vas Catalunya? cap on el poble vulgui decidir!!

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.