Fa uns dies que vam passar el Ple de pressupostos, un plenari que ha de marcar les línies estratègiques de l’equip de govern de cara al 2013.
Tal i com ja vam dir des del PSC, volem fer una aposta d’oposició constructiva i ens plantejàvem aquests pressupostos com un punt d’inflexió perquè pensàvem que també l’equip de govern es marcaria aquest punt d’inflexió; massa optimistes som a vegades.
L’equip de govern, abusant de la seva majoria, va menystenir a l’oposició una vegada més. Una oposició que va fer els deures al plenari de les ordenances fent una primera aproximació per a què aquest equip de govern veiés aquest apropament. Després de dimecres vaig tenir la percepció, i no només jo, que són inútils aquests gestos.
El dia 29 novembre se’ns entreguen els pressupostos al final del Ple sense cap explicació. Només que ens els miréssim i que properament es faria una reunió per presentar-los. Una reunió que es realitza una setmana més tard, amb la percepció pels membres de l’oposició que se’ns entregaven uns pressupostos ja tancats. En aquella reunió, els membres de l’equip de govern que hi havia presents, van abaixar el cap i reconèixer el que es veia: no havien comptat amb l’oposició, però estaven oberts a parlar-ne a partir d’aquell moment (a 15 dies del Ple de pressupostos i amb un pont pel mig).
En aquests 15 dies, des del PSC aquests pressupostos es va treballar en assemblea i posteriorment es va fer una proposta, sense l’aprovació de la qual no podíem donar-los recolzament.
Les respostes a les nostres propostes van ser ambigües, sense concreció i buscant que l’oposició donéssim recolzament a uns pressupostos que no eren nostres. Amb la resposta que vam rebre teníem la percepció que l’equip de govern jugava al “ni sí ni no, sinó tot el contrari”. Necessitàvem concreció en aspectes tan importants per nosaltres com el Projecte de Can Luna, o fins hi tot dotar d’una partida més àmplia la partida de la Torre del Fanal, a la Borsa de Lloguer Social, als Plans d’Ocupació, a una partida nominativa del Banc d’Aliments, la congelació parcial del rebut de l’aigua ja que, gràcies als serveis tècnics, s’ha descobert que SOREA ens estava cobrant als garriguencs i garriguenques més import per les obres que havien fet a la Garriga, un programa de Xec Servei per ajudar a les famílies amb problemes econòmics a la Garriga i, per últim, el consens polític en els ajuts que rebem per part de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Tot això ha estat inviable. No han concretat res.
Tanmateix, però, sembla que l’equip de govern es posa nerviós i vaig ser cridat a l’ordre per la nostra alcaldessa perquè vaig fer un comentari quan no tenia la paraula, perquè aquest fet és no respectar el plenari. Demano disculpes si creu la Sra. alcaldessa que no respecto el plenari. No tornarà a passar, però espero també que cridi a l’ordre als seus companys d’equip, que es passen el plenari amb el mòbil enviant whatsapps o, fins hi tot, companys del seu equip quan interrompen a un membre de l’oposició quan està intervenint. Aquest suposo que és el tarannà de participació. Feu el que jo digui, no el que jo faci.
Com dic, amb aquestes formes i sense haver concretat aspectes tan importants que vam plantejar des del Partit dels Socialistes de la Garriga, no podem votar a favor d’uns pressupostos amb els quals, es perd un any més d’acció de govern i a sobre se segueix carregant als ciutadans i ciutadanes d’impostos, mentre es lloen de que pugen el pressupost un 10% més. Potser s’hauria d’haver fet contenció del pressupost i no apujar els impostos als ciutadans i ciutadanes.
Ho vaig dir en la meva intervenció al Ple. Ara és necessari un consens polític. Espero que aquest equip de govern no perdi l’oportunitat i comenci a comptar més amb l’oposició. Seria perdre una oportunitat per la Garriga.
