Tot sovint la realitat s’entesta en recordar-nos que la ficció no hi té res a fer contra ella, i tot sovint les històries viscudes per algunes persones són tan inversemblants que les pel·lícules que les narren s’han d’autocensurar i rebaixar el seu discurs per tal d’arribar a un públic el més ampli possible. Aquest és el cas de Fènix 11·23, un film tot just acabat d’estrenar que ens apropa a la història de l’Èric Bertran, un noi que la tardor de l’any 2004 va ser acusat de terrorisme informàtic pel simple fet d’enviar un correu electrònic a la cadena de supermercats Dia reclamant que complissin la llei (una llei que no es compleix mai, però que existeix) i etiquetessin els seus productes en català. L’Èric tenia llavors 14 anys i aquesta va ser una història real.
Fènix 11·23, autofinançada i dirigida per Joel Joan i Sergi Lara, té totes les dificultats imaginables que una pel·lícula protesta d’aquestes característiques pot tenir per a fer-se un lloc entre les pantalles de fora del Principat de Catalunya, però ahir a la nit el Cinema Alhambra de la Garriga va tenir la sort de comptar amb la presència d’alguns dels seus creadors en un passi excepcional que va fer les delícies del públic garriguenc, que va respondre a la crida omplint el deliciós cinema del poble, que va haver d’habilitar els seients del pis superior per a donar cabuda a tanta expectació, un fet inèdit des de feia anys –provablement des de l’estrena de la taquillera Titanic, l’any 1997-.
L’acte es va anunciar per a dos quarts de nou del vespre de dilluns i amb la previsió de la presència del seu mediàtic director, Joel Joan, i del seu protagonista a la vida real, Èric Bertran, que tenen per costum acompanyar tot l’equip en les presentacions de la pel·lícula arreu del territori, però malauradament cap dels dos va poder assistir a l’acte, d’un to marcadament familiar i còmplice. Els guionistes de Fènix 11·23 i el seu altre director Sergi Lara, emperò, sí que varen fer acte de presència i, no tan sols això, sinó que varen participar activament del col·loqui posterior a la projecció, responent a les preguntes d’un animat públic assistent i explicant anècdotes i dades d’un llargmetratge que, segons paraules seves, s’han vist obligats a retallar més d’un 90% de la història real per tal de fer-la més versemblant, doncs l’experiència viscuda pel jove Bertran i per la seva família va arribar a tal nivell de surrealisme que no varen tenir altra opció que suavitzar-la per a evitar la incredulitat dels seus espectadors. O és que el gran públic s’hagués empassat que l’interrogatori a un nen de 14 anys per part de la Fiscal General de l’Estat va durar 6 hores i no li varen oferir ni tan sols aigua per a beure? O s’hagués empassat que els trenta guàrdies civils que varen registrar la casa dels Bertran a les onze de la nit varen abandonar un ordinador quan els digueren que estava espatllat? Prou impactant és que la pròpia fiscal espetés al jove interrogat “di que eres español o te encierro”, quan el valent es negava a tal humiliació.
Això sí, abans de la conversa amb els creadors de la pel·lícula –que es va allargar ben bé una hora-, els garriguencs es varen mostrar entusiasmats amb el resultat final d’aquesta, arrencant aplaudiments i riures quan tocava, indignació i alguna llàgrima durant tota la trama, i espontanis crits d’independència amb l’aparició dels crèdits finals.
Sens dubte, una experiència que el veterà Cinema Alhambra i els seus espectadors trigaran molt de temps a oblidar.
