En una nova entrega de les nostres entrevistes amb garriguencs emprenedors, conversem amb en Pol Guardis, que està al capdavant d’Ambidees, una consultora ambiental diferent, amb una mirada clara cap al territori que coneix i que vol donar a conèixer.
La Garriga Digital: Podria explicar breument als nostres lectors què és Ambidees?
Pol Guardis: Ambidees és un projecte d’empresa jove que ens dediquem a temes de gestió, educació i turisme ambientals. Ens centrem en diversos eixos, uns més tècnics, com serveis directament com documentació, plans de gestió de finques o espais rurals i tramitació de pensions, i d’altra banda una vessant més educativa, amb la que sortim i tenim contacte amb la gent i el medi. També fem, per dir-ho d’alguna manera, innovació: cerquem solucions pels espais on treballem, que siguin una mica diferents. Si, per exemple, un propietari té xais o algun tipus de producció rural i no sap ben bé què fer-ne perquè el sector primari està pel terra, cerquem alternatives per a poder-ne treure algun rèdit econòmic.
LGD: És a dir, que cerquen gent amb explotacions de tipus rural per ampliar-ne els usos.
PG: Sí, i donar-li un caire també ambientalment sostenible. Estem treballant amb un propietari que està destinant tots els seus camps a pastura ecològica, gestionant també totes les ovelles de manera ecològica, i que ven ell mateix la carn, sense intermediaris, al consumidor. És anar trencant amb el model tradicional i fer sistemes alternatius també de consum.
LGD: Ambidees està més centrada en ser una empresa rendible en el sentit tradicional del terme, o en fer aquest canvi de model productiu i de consum?
PG: Més aviat estem per aquesta revisió. Ni som economistes ni sabem treure or de les pedres… Volem donar, si més no, una visió diferent dels espais naturals i les finques rurals de sempre, intentar ajudar a cercar sinèrgies, generar nous projectes…
LGD: És a dir, que tenen més vocació de servei que no pas de benefici.
PG: Doncs sí. Més aviat a nivell ambiental és el que cerquem. Els diners són importants, és clar, però només fins a cert punt. Ho fem perquè ens agrada.
LGD: Quanta gent està involucrada en el projecte d’Ambidees?
PG: Bé, de fet el nucli sóc jo, que sóc autònom. A partir d’aquí, tenim relacions orbitals, gent que és satèl·lit de l’empresa i que és experta en camps concrets. Si necessito un pedagog, un tècnic forestal o un biòleg, parlo amb la persona pertinent.
LGD: Així doncs, el model de sinèrgies i xarxa de proximitat que proposen als seus clients també és el de la pròpia empresa.
PG: Exactament. Volem eliminar la despesa d’estructura reduint-la als mínims d’un ordinador portàtil, un cotxe, una llibreta i poc més. L’estructura és molt bàsica i cadascú hi aporta la seva part. Tota la gent amb la que treballo és contactada per projectes concrets i puntuals, així és com treballem.
LGD: Com sorgeix la idea?
PG: Bé, jo porto força anys dedicats al sector forestal i ambiental i he treballat tant per a empreses privades com per a l’administració o per a ONGs. Arriba un moment en què jo he tocat tots els punts, i m’he adonat de les mancances i de les forces de cadascun. A partir d’aquí, he pensat en tirar endavant el meu propi projecte. Tens contactes, coneixes a gent, et veus capaç i saps per on moure’t i a quines portes anar a picar. A partir d’aquí, et tires de cap. He triat, de fet, el millor moment de l’economia de la història mundial (riu).
LGD: Hi ha qui diu que les crisis són oportunitats.
PG: Els neoliberals sempre diuen el mateix…
LGD: Quin és el projecte més important que han fet fins ara?
PG: És complicat. Com que tots els gestiones de prop, no valoro uns més que els altres. Però hi ha coses que potser et fan més gràcia. Vàrem començar molt forts amb un contracte amb el Consell Comarcal del Maresme, amb el que vàrem fer d’un pla d’ocupació especial amb 300 alumnes, una sèrie de cursos per a donar-los formació ambiental. Vàrem estar fent classes a diferents pobles de la comarca durant quatre o cinc mesos. A partir d’aquí han anat sortint coses noves, com el projecte de les ovelles que comentava fa un moment, el Projecte Esquella, on també hi impliquem famílies i escoles. Hem començat a donar a conèixer-lo aquest setembre.
Un altre, molt simple, són tres contes que hem escrit sobre insectes i que han estat teatralitzats pels Atristras. A partir d’aquí, el Cosmocaixa ha comprat aquestes obres per a fer difusió del món dels insectes, i hem estat tot l’estiu fent aquestes actuacions a esplais, escoles i tot tipus de gent. També es farà a les escoles de la Garriga; Acabem de signar un conveni amb l’Ajuntament i es faran en tres o quatre sessions a totes. I també estem en contacte amb altres municipis per a poder-ho seguir ensenyant. És un projecte molt simple, només són tres històries, però és engrescador i té tirada.
LGD: Què diferència Ambidees d’una consultora ambiental més tradicional?
PG: Bàsicament la proximitat amb les persones. Jo no tinc una gran infraestructura, ni molta gent a l’empresa, i ho faig molt de tu a tu. Ara mateix podríem estar parlant d’una explotació de formatge d’ovella artesà amb la mateixa facilitat amb la que hem concertat i estem fent l’entrevista. Començaríem a parlar i a treballar amb aquesta proximitat. Coneixes bastant bé el sector i toques de peus a terra en comptes de fer volar coloms quan parles amb la gent.
El que et demana aquesta és el que realment els has d’acabar donant, i no fas les coses per provar. La proximitat és quelcom que d’altres empreses no tenen. També, sempre intentem que els nostres projectes vagin més enllà del simple fet de la transacció econòmica, mai ho fem així. Jo sé que cobraré, però aquests projectes van més enllà, demano un pas més al client, com que tendeixi al cultiu ecològic, per exemple. No cerquem només el propi benefici sinó el comú, per tot el medi.
LGD: No només fan pedagogia en la vessant purament d’ensenyament, sinó que a més a més fan pedagogia entre els seus clients?
PG: Correcte. Sembla una tonteria, però és una cosa que qui realment treballa el medi ho entén i ho demana. Saben que el que tenen té un valor, i nosaltres l’hi donem, l’expliquem, i ajudem a que el preservin donant eines, cerquem sinèrgies.
LGD: Creu que Ambidees és una mostra del que s’ha vingut a anomenar el moviment “neorrural”?
PG: No crec que siguem “neorrural”. Tota la gent amb la que treballo pertany a l’espai rural, no hi hem posat ningú nou, és gent que té les finques des de fa moltíssims anys i generacions. Nosaltres, simplement, donem una visió una mica més enfocada cap a posar la gent en contacte entre ella i establir xarxes. Ens valem molt, també, del sector metropolità i de tornar-lo a apropar al territori, al sector primari, fer pedagogia. Que no vinguis a veure les quatre ovelles i marxis cap a casa després de pagar-nos, sinó que volem anar més enllà, cercar una integració amb el territori.
LGD: Diria que aquesta dispersió dels projectes d’Ambidees és un avantatge o un desavantatge?
PG: Hi ha moments de tot. Només portem en funcionament poc més de dos anys. A l’inici de qualsevol projecte sempre tens una certa dispersió, i a mi personalment també m’agraden moltes coses i ser a tot arreu. Tard o d’hora, mica en mica, hauré d’anar tancant el ventall i fer el que funcioni més. Per exemple, a la part de consultoria la part tècnica funciona millor que la de gestió de subvencions. Però ara per ara va bé perquè estem coneixent gent nova, establint sinèrgies amb altres territoris com Camprodon, el Lluçanès, la Vall d’Aran o Sils… Estic treballant per tot el territori i de mica en mica anem fent.
LGD: Algun missatge per a qui vulgui engegar el seu propi projecte d’empresa?
PG: Primer que res, que si té aquesta idea és important que la pensi bé. També que la tiri endavant, sigui quina sigui. Alhora, al meu entendre, cal que la idea sigui més que un simple producte, que vagi més enllà de les modes i que sigui quelcom una mica més profund, que tingui un impacte, si no en el medi, en la societat. Que es vagi més enllà de cercar el guany personal, que impacti en la societat. I que si jo em vaig tirar de cap en un moment de crisi econòmica i me n’he sortit, tothom ho pot fer. És important que la gent s’hi tiri de cap, a l’hora de la veritat és fer un projecte perquè t’agrada i t’empeny a tirar endavant passi el que passi.
A la fotografia: Pol Guardis
Text i fotografia: Marc Bellmunt
