Ara em direu que ningú s’esperava aquest resultat!
Ara em direu que no és clar el gir sobiranista que ha fet aquest país en els últims temps!
Ara em direu que us ha sorprès que CiU no obtingués majoria absoluta!
I també em direu que us sorprèn el canvi del segon partit fins ara com a cap d’oposició!
Potser us accepto la sorpresa, mínima però, del transvasament explícit i quantitatiu de vots del PSC a C’s!
La resta tot normal, oi? Cap sorpresa.
Doncs jo us diré que sí… Estic sorprès i de forma agredolça, doncs no considero que la patacada de CiU sigui bona per Catalunya, sobretot a “l’exterior”, però que m’agrada la dolçor amb la que el poble català ha demanat aquest camí sense retorn cap a la independència, i vetllar per les qüestions socials d’una altra manera.
El poble ha parlat i demana governabilitat i estabilitat en moments de crisi, que es revisi el full de “retallades” i que es comenci en pas ferm el camí cap a la independència.
Només queda un escull, i és una pedra que el President Mas s’ha de treure de la sabata, i encara no comprenc com no ho ha fet fa temps. La seva coalició amb Unió li ha passat factura, a Mas se’l creu la gent, però darrera hi ha l’ombra de Duran que es dóna la mà a les fosques amb l’Alícia, mentre pica l’ullet al Pere i l’aplaudeix l’Albert.
Va me la jugo… Jo aposto que al Duran li queden quatre telenotícies, i això no serà cap sorpresa.
