Ens reunim amb la Neus Portet i en Víctor Rodríguez, representants de la Assemblea Nacional de Catalunya Territorial de la Garriga, per tal de repassar el posicionament de l’ANC i el seu pes en la política catalana i en el procés de transició nacional de Catalunya, manifest després de l’èxit històric d’una manifestació a la Diada que ha canviat la trajectòria política nacional cap al que serà, amb tota probabilitat, un punt d’inflexió històric: les eleccions d’aquest diumenge 25 de novembre.
La Garriga Digital: Volíem començar preguntant-los què creuen que és el que fa possible el sorgiment d’un moviment com l’Assemblea Nacional Catalana.
Víctor Rodríguez: Considero que ser un moviment transversal i territorial sectorialment parlant. I sent polític, però apartidista. Fa la funció d’aglutinador de gent de diferents tendències i ideologies, però amb una missió i unes idees molt clares, que són els principis de treballar només per la independència de Catalunya.
Neus Portet: Jo afegiria quelcom que considero important, que és que la gent que ha mogut la ANC i l’ha promoguda no és gent coneguda, personatges públics, són gent com tu o jo. Això també ha fet que la gent tingui més confiança.
LGD: En diríem un moviment d’arrel, grassroots, que en diuen els anglesos.
VR: Sí, de la societat de base.
LGD: Aquest caràcter de base i de transversalitat és el que diferencia l’ANC d’un partit polític?
NP: I tant, completament, això i que no ens presentem a les eleccions.
LGD: Com es fa política sense ser un partit polític?
NP: Tenint una idea molt clara, que a més a més és una idea política.
VR: I comptant amb tothom. No demanes vots, demanes que si pensen i creuen en el mateix que ho fas tu, que uneixin les seves forces i treballin conjuntament per un mateix ideal. Es fa política a través dels ideals.
LGD: No es demana un vot per la ANC, perquè no és un partit polític, però l’ANC, no obstant, es posiciona a favor de determinades opcions polítiques.
NP: L’ANC es posiciona a favor d’una idea, la independència de Catalunya, i els partits que tenen aquesta idea són els que tenen el recolzament de l’ANC. La independència en tot el seu espectre, també hi entra el dret a decidir. Hi ha partits que no han explicitat la independència, però el dret a decidir també és un pas important.
LGD: És important per a l’ANC que un partit digui de manera explícita que vol la independència de Catalunya?
VR: La societat és molt complexa, no tothom pensa igual, i jo considero que cadascú té diferents arguments de pes i maneres d’entendre el món. Però sí, cada cop més, la gent necessita referents clars i parlar de conceptes clars. Alhora, també cal valorar que hi ha matisos, i aquí entra cada partit, que ha de trobar l’espai on es senti còmode definint els termes en què parla i les vies que proposa. L’ANC, mitjançant l’aportació dels seus associats, voluntaris i col·laboradors, ha decidit posicionar-se d’una manera i marcar un tempo i sobretot un calendari i uns ideals molt fixos.
LGD: Aquesta transversalitat de l’ANC comprèn una certa flexibilitat a l’hora de com es defineix la independència?
NP: Si s’hagués restringit molt el suport de l’ANC, per exemple només als partits que haguessin adoptat les tres mesures proposades per aquesta al seu programa [nota pels lectors: aquests tres punts es poden veure aquí], hauríem provocat, segurament, que el poder de l’ANC fos molt més petit. No hauria estat transversal. En canvi, l’ANC diu: “ens hauria agradat que els partits polítics ho haguessin posat, però estem prou contents amb que n’hi ha molts que han acceptat el dret a decidir com a mínim”.
LGD: És a dir, que en aquest sentit estan disposats a fer sacrificis?
NP: Si és el que cal per tal d’acollir el màxim nombre de persones al projecte d’independència de l’ANC.
VR: Sacrificis, però no en base a les demandes dels partits, sinó sacrificis en funció del que la societat demana en el seu conjunt. L’ANC no es doblega davant de cap partit, ni per més ni per menys. Els ideals estan clars, però sense deixar de tenir clar el nostre full de ruta, s’intenta trobar sempre una harmonia, sumar més que restar.
LGD: Estaríem parlant més de flexibilitat que no pas de sacrificis, llavors.
VR: Sí, és més flexibilitat, però igualment ja es va deixar molt clar. En el moment en que l’ANC va ser més coneguda, a partir de l’organització de la manifestació de l’Onze de Setembre, ja es va deixar clar que tothom que hi anés seria comptat com una persona independentista. Cadascú podia tenir els motius que volgués, les inclinacions que tingués, més o menys pressa, però tothom seria comptat com a independentista. I el lema de la manifestació, no com al 2010, on es volien canviar per pressions el lema i la capçalera que era més difús, estava clar. La capçalera estaria encapçalada per persones de base, de totes les ANC territorials, i el lema estava clar des del principi.
LGD: L’ANC ha arribat a la maduresa conjuntament amb l’independentisme català?
NP: Tot ha anat molt ràpid, ens hem hagut d’anar adaptant a una situació que ha canviat molt de pressa. Ara fa molta gràcia mirar el full de ruta que hi havia al començament, fins i tot a nivell de la Garriga. Pensàvem que tot seria molt més lent i hauríem d’escampar en el temps les nostres accions, però tot ha estat molt ràpid. No sé si hem tingut temps de madurar, però tinc la sensació de que ens hem adaptat i hem respost a les exigències del moment. Això és el que haurem de continuar fent, després del dia 25 encara no sabem què haurem de fer.
LGD: Parlàvem de l’actitud de l’ANC envers els partits catalans, però quina és la vostra visió de l’actitud espanyola envers l’independentisme català?
NP: Hi ha hagut un posicionament davant de les eleccions, que es pot consultar al nostre blog . A l’ANC li sap molt greu l’atac que es fa des de l’exterior a Catalunya. Sap greu, no està bé, no és joc net i no agrada.
VR: Tot el que sigui escampar l’odi i la mentida contra Catalunya, fer joc brut, a l’ANC en cap moment s’ha intentat combatre-ho amb les mateixes armes. Estem totalment en la protesta pacífica i respectuosa, sobretot. No cal rebaixar-se a l’alçada de segons quins insults.
LGD: Coses com la acusació de El Mundo al candidat Mas de tenir comptes sense declarar a paradisos fiscals?
VR: Sigui el que sigui, contra polítics, institucions o moviments.
NP: O contra els catalans.
VR: A més, l’ANC té al seu favor la transparència i la transversalitat. No hi ha una cúpula opaca que gestioni la institució, és de fàcil accés i oberta a tothom. Si un mira les convocatòries d’actes, els convidats, els models i persones que ho fan a cada demarcació són diferents, les accions que es duen a terme a cada poble són molt diferents, però totes enfocades cap a la independència. I això és una adaptació a la societat i al territori, és el punt fort de l’ANC.
NP: El que resulta interessant, però, és que tenim moltíssima independència a nivell de funcionament a les seccions territorials de l’ANC, però totes coincidim. No ens diuen què hem de fer, però tots anem fent coses similars, no hi ha gaires diferències a l’hora de fer arribar el missatge. Una cosa molt important pel posicionament davant les eleccions és que des de la ANC nacional s’aconsella que no es faci cas dels missatges de por que arribin de fora, ni demanar el vot per cap partit. Tothom té la seva ideologia, sent més o menys simpatia per un partit o un altre, però la ANC no demanarà el vot per cap formació concreta.
LGD: Com es treballa des d’un poble per la independència d’un país?
NP: Tenint en compte que el poble és una part del país. Nosaltres hem d’incidir en el poble, ja que aquesta gent forma part del país, esperant que si aquesta feina es repeteix a tots els pobles, englobem tot el país.
LGD: Com es posiciona l’ANC davant de la qüestió de la Unió Europea.
NP: Oficialment, no hi ha posicionament.
VR: Oficialment, no, però sí que hi ha voluntat política des de l’organització. Reitero, el lema de la manifestació era “Catalunya, nou estat d’Europa”, no “Catalunya, estat independent”. Per tant, com ha marcat sempre la tradició catalana, hi ha una voluntat d’europeisme. No es tracta de restar i aïllar-se, sinó d’una voluntat de suma cap un projecte occidental i europeu.
LGD: No obstant, l’europeisme i per extensió la Unió Europea implica cedir sobirania.
VR: Això cal que les persones més enteses en els camps pertinents, com economia o dret internacional, ho estudiïn després de les eleccions, veient la situació política i socioeconòmica del país. S’ha de cercar el que realment interessa, i pot i ha de fer Catalunya un cop independent. El camí és independitzar-se, i un cop es té la sobirania, un país cedeix el que considera oportú i necessari, referendat pel vot dels seus ciutadans.
LGD: És a dir, que abans de plantejar-nos quina sobirania cedim, primer l’hem d’obtenir.
NP: El primer pas és ser independents, no ho podem fer tot de cop.
VR: Essent conscients que plenament independents, en un món globalitzat com el d’avui en dia i en un país que no té fonts primàries d’energia com sí que tenen altres països, no ho serem. La independència és una decisió i un anhel, però realment, no es pot ser 100% independent actualment.
LGD: Dins de l’independentisme català s’ha donat una certa divisió de partits. Com es veu aquesta fragmentació des de l’ANC?
NP: En algun dels nostres comunicats hem expressat que ho veiem de manera positiva. No es perdrà cap vot, tots els vots independentistes compten, quan es recomptin es podrà dir que tants vots han estat per la independència.
VR: Que tinguis molts partits independentistes té la seva part negativa, en quant a representació parlamentària i fragmentació de vot, però d’altra banda, com diu la Neus, tots els vots independentistes es podran comptar i tothom veurà la seva opinió reflectida en un partit més o menys majoritari.
LGD: Quina és la millor eina contra el discurs de la por?
NP: La veritat.
VR: La informació, les dades, la voluntat de transparència. Voler arribar i comptar amb la gent. Està molt clar que el discurs de la por és el de quedar-te a casa, immobilista, de no voler canviar, de no induir a la gent a pensar, sinó a que diguin allò de “Virgencita que me quede como estoy“. Potser amb una altra opció estaríem millor, i amb l’ANC de la Garriga hem volgut informar molt, hem pres el carrer, hem penjat cartells, hem comptat amb les entitats, hem enviat informació més d’una vegada a totes les llars. Cal que les persones puguin combatre amb els seus propis arguments i que elles mateixes jutgin qualsevol d’aquestes pràctiques populistes i demagogues.
LGD: Quins són els punts fonamentals que ha de tenir presents el votant aquest diumenge?
NP: Això depèn de cadascú, clar. L’ANC va aconsellar als partits que incloguessin tres punts al seu programa:
“1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”
LGD: Això és el que es defensa des de l’ANC i és el que es voldria que els votants cerquessin en les seves opcions de vot el diumenge?
NP: Això o el més semblant a això, perquè no tots els partits han posat això de manera íntegra al seu programa.
LGD: Hem parlat durant tota l’entrevista de la necessitat de centrar-se en la independència, i un cop s’assoleixi, ja ens preocuparem de quines opcions prenem. Aquesta és l’opció institucional de l’ANC, però a nivell personal, quin és el vostre model de país per a una Catalunya independent?
NP: Si tenim l’oportunitat de fer un país nou, hem d’agafar el millor de tots els països que coneixem i reinventar un país millor. No tinc un model de país ideal, perquè tot s’ha d’adaptar a la nostra manera de fer, no som suissos o finlandesos, no podem dir “jo vull un país com Finlàndia”. Segurament no es pot fer aquí un país com Finlàndia, per exemple, pel simple fet que nosaltres no som finlandesos.
LGD: No obstant això, ens podem emmirallar en els seus millor aspectes.
NP: Jo és el que crec que s’ha de fer.
VR: Ha de ser un país que doni sortida al màxim als seus potencials, que en té molts i moltes vegades queden afeblits, tallats o fins i tot totalment subordinats a les voluntats estatals o a les maniobres polítiques que vénen des de fora. Jo considero que ha de ser un país molt més just, que doni sortida als joves, el futur és de la joventut, aquí i a tots els països. Cal un país just i pròsper.
LGD: Algun missatge pels indecisos?
NP: Que vagin a votar i que votin l’únic vot possible, el de la il·lusió, per un estat independent. Un estat millor per a tothom.
VR: Les coses només es poden canviar amb un estat nou, això és el necessari, i nosaltres ho tenim molt clar.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
