Estic en un partit petit, molt petit, on la feina al territori la fem la gent del territori, on els actes electorals ens els cuinem nosaltres mateixos, amb recursos molt modestos, tal com recordo que es van organitzar les consultes per la independència: amb l’empenta de cada un, amb la força del grup, amb els mitjans que cada persona pot oferir. Els nostres actuals tres diputats prou fan amb les seves ocupacions institucionals i en obrir cada dia l’agenda per saber on han d’anar a fer un míting o un dinar o una conferència de premsa.
Però cada dia m’hi trobo millor en aquest partit petit. Cada cop em convenç més Solidaritat i cada hora que visc d’aquesta campanya electoral veig més clar l’enorme cabal que podem oferir al nostre país.
Vist des de fora, entenc el que coneguts i amics m’expliquen de la manca de simpatia d’en López Tena, o de la brusquedat de la seva comunicació, que més d’un titlla, amb més desconeixement que encert, de mala educació. Però, des de dins, també l’entenc a ell i el per què del seu tarannà, perquè en Tena no és un animal polític, sinó una persona que coneix com ningú els animals polítics, especialment els que dirigeixen els destins de Catalunya: va ser assessor directe d’en Mas durant dos anys i va patir el marcatge d’en Duran quan va exercir com a vocal del Consell General del Poder Judicial, a Madrid. I per això, també, coneix tant els animals polítics de la “meseta”, els que dirigeixen els destins d’Espanya des de la gran capital de l’imperi.
Definitivament, i no dic això per fer retòrica, Solidaritat som diferents, molt diferents. I en Tena encarna a la perfecció aquest tarannà. Ell es dedica a la política per lluitar contra la injustícia, la mediocritat, la hipocresia i la corrupció que aviat va descobrir en aquest món mesquí. Hi va entrar com assessor, dins de CiU, i la mateixa vocació de servei públic i compromís social que ja havia demostrat col·laborant a l’Institut d’Estudis Catalans o a Òmnium Cultural el va empènyer a fer el salt i encapçalar un projecte polític que aspirés a una regeneració política radical. En Tena no es dedica a la política pel benefici particular, té prou com per viure retirat la resta de la seva vida. Però ell no és dels que es queda de braços creuats, i el seu fort caràcter li juga algunes males passades quan es revela contra el que dia sí dia també li provoca exasperació i indignació. Ara bé, que quedi ben clar: no hi ha cap altre polític que estigui tant preparat com ell. Jurista de primer ordre (és notari en excedència), domina la història, l’economia i l’administració a la perfecció i té una capacitat dialèctica formidable.
L’altre dia, en el debat cara-a-cara de 8TV amb en Ribera, ho vaig acabar de veure del tot clar, em vaig adonar que en Tena sap molt més del que aconsegueix transmetre en un debat a la televisió, i que el seu estil no és el de la demagògia i l’engany, sinó el de la claredat expositiva i la recerca de la veritat. Vaig veure clarament que ell no entra en la dinàmica de la confusió i la mentida, no perquè s’autoreprimeixi, no, sinó perquè, senzillament, no li surt de dins.
I el que estic vivint a la Garriga des de fa poc més de dos anys és el mateix, persones indignades pel tracte que rep Catalunya, desenganyades amb els polítics d’aquí, i disposades a lluitar sense imposicions ni limitacions des de dalt i sobretot parlant molt clar. I gairebé tots som novells en això de la política, no hem militat abans a cap partit, ni tan sols havíem enganxat cap cartell de propaganda electoral. Sabem que no hi ha res a fer amb Espanya, però sí que podem fer i farem un marcatge als polítics d’aquí. A CiU perquè fins ara només ha actuat amb l’horitzó de l’encaixisme i l’autonomisme, i a Esquerra Republicana perquè el seu pas pel govern ha estat summament mediocre i gens reivindicatiu. La Rovira deia al debat de l’Àgora que “no teníem majoria, no podíem fer-hi més” … i dic jo: no podíeu denunciar els flagrants incompliments de la inversió estatal a Catalunya?, no podíeu posar sobre la taula la lluita per un sistema de Concert Econòmic? (ara sí que ho feu, de la mà de CiU?), no podíeu fer servir la vostra presència al govern per defensar els interessos de Catalunya tal com ho ha de fer un partit que es defineix sobiranista i independendista? No. Us van expulsar del tripartit d’en Maragall, i vareu posar en safata el tripartit d’en Montilla. Les cadires pesaven més que l’interès al país.
Solidaritat té les mans lliures. En els dos anys al Parlament hi ha hagut intents d’”intercanvis”, per silenciar-nos, per deixar de fer nosa. La resposta ha estat continuar més ferms i contundents. I per decisió de partit, no tenim deutes amb cap banc, i per tant no obeïm a cap poder fàctic. CiU, amb 30 milions, i ERC, amb 3 (després de rebre fa poc una condonació de 2,7), no poden dir el mateix.
La convocatòria de les eleccions segurament ens ha agafat a contrapeu, amb un pressupost (500.000 €) que és la meitat del que disposàvem al 2010 (primer cop que ens presentàvem), però el 25N per la nit obtindrem l’èxit després d’una cursa en la que estem anant de menys a més. I podrem així servir al poble de Catalunya, garantir que el clam de la monumental manifestació de l’11S no serà traït i que tindrà la seva plasmació al Parlament.
Ferran Ribó i Ayuso, Secretari d’Organització i Finances Vallès Oriental
