L’ANC, el 25N i la paraula prohibida

0
SI_logo_LG_02

Els independentistes tenim una pila de raons per estar animats i motivats amb el camí que l’Assemblea Nacional Catalana està recorrent des de que el març passat es va constituir formalment. La manifestació de l’11 de setembre ha estat fins ara la fita més transcendent, la que haurà marcat un abans i un després, i que ha determinat en gran mesura els esdeveniments posteriors, fins el punt d’haver provocat la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre.

Molts han estat els obstacles que l’ANC s’ha anat trobant per aquest camí. Per molt que existeixi, ja des del seu naixement, una elevada consciència per a evitar els perills que van suposar la manca d’èxit i penós final de l’Assemblea de Catalunya dels anys setanta (la que tenia com a lema “llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”), és evident que resulta del tot impossible impedir les ingerències dels partits polítics hegemònics catalans. El lema de la manifestació de l’11S, que inicialment havia de ser “Catalunya, nou Estat independent a Europa”, finalment va perdre la paraula de la discòrdia, la paraula prohibida, la paraula que, agradi o no dir-ho, conceptualitza a la perfecció la raó de ser de l’ANC. No costa gens deduir quin partit polític va intervenir, calculadament i sense escrúpols, en aquesta operació d’amputació traumàtica.

Malgrat això, un cop ens hem vist situats en ple escenari electoral, podem dir amb satisfacció i és just remarcar que l’ANC està demostrant una vitalitat molt elevada, tot i fer-se evidents les deficiències col·laterals que acompanyen aquesta indubtable determinació, producte de les tensions que necessàriament han d’haver-hi dins d’un òrgan rector, com és el Secretariat, format per 68 membres. Ningú pot negar que ha estat un gest de valentia demanar als partits polítics presumptament independentistes que afegeixin al seu programa electoral els 3 punts que defineixen amb la màxima claredat possible el què, el com i el quan de la independència de Catalunya. Sense embuts, sense filigranes, sense eufemismes. I quin ha estat el resultat? Tan sols 2 partits polítics han atès aquesta petició: Esquerra Republicana de Catalunya i Solidaritat Catalana per la Independència.

· La sobirania de Catalunya resideix en el poble català, que és qui ha de ser consultat per decidir la seva relació política amb la resta del món.

· Ens posarem a treballar immediatament per a que, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.

· Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics per a que el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible

Inclús Solidaritat ha reforçat el segon punt: “…esdevingui un nou Estat Independent a Europa”. Sense complexes, sense ambigüitats, situant el terme independència al capdavant del discurs, allà on ha de ser en tot moment.

La lògica i el sentit comú ens diu que quan un fa una petició pública hi haurà també la publicitat del resultat d’aquesta demanda. I aquí és on es fa evident que no tindrem ple absolut. Els jocs d’equilibris partidistes obliguen a arribar a acords, i l’ancestral pactisme que ha caracteritzat el govern de Catalunya al llarg de la història ha impedit que l’ANC hagi fet públic que CiU no inclou els 3 punts al seu programa electoral. Continua parlant de l’Estat propi, oblidant-se que Baviera és un Estat propi dins la República Federal Alemanya.

Aquest episodi és el que explica en gran part l’elevat grau d’incògnita en els resultats finals del 25N: més del 50% dels enquestats les darreres setmanes no tenen clar encara el seu vot. La campanya electoral servirà més que mai per anar desflorant la margarida i aclarir el punt clau dels resultats: si CiU tindrà majoria absoluta i per tant llibertat d’actuació per gestionar la independència amb ambigüitats i subterfugis o, per contra, si la resta de partits independentistes podran exercir un marcatge a l’home sense concessions que permeti la fermesa i fortalesa necessàries per conduir el procés amb garanties d’èxit.

Ferran Ribó Ayuso, Secretari d’Organització SI Vallès Oriental

Article anteriorLa Garriga balla a ritme de swing al The impresentable weekend
Article següentReCUPerem la democràcia
Hola! Sóc La Garriga Digital.cat! Aquest és el meu número de telèfon, per si tens alguna cosa a dir-me: 698 578 064. Si vols, també em pots escriure un Whatsapp :)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.