Aquests dies molts dels nostres compatriotes a l’estranger no han pogut votar. Espanya, feixista com mai, els ho vetat amb mil excuses. I la Generalitat, tan catalana que diu ser últimament, callada.
Solidaritat som dels perjudicats en aquest sentit, i hem d’alçar la veu, certament. Però sorprèn que siguem gairebé els únics. Tanta por feia el vot de fora? Tant independentistes són els catalans de l’estranger? Doncs sí. I és que haver de marxar és una merda.
Tots tenim família i/o amics i amigues fora, que fa mesos que no veiem, amb qui fa temps que no compartim una estona, una cervesa, un cafè… I quina expectativa tenen de tornar?
Els país s’enfonsa a poc a poc, estem en un drama humà i social del que no en som conscients.
I els nostre govern del millors sols ens diu “aneu a servir cafès a Londres”.
Ens podríem estendre més en aquest escrit, però no paga la pena. Ja cou prou a dins del cor.
Esperem, doncs, que algun dia tornin. Esperem, companys/es, que sigui aviat.
Isaac Berruezo i Tenas. SI la Garriga
