“La independencia de Cataluña arruinaría a los propios catalanes” és la primera referència que et surt sí introdueixes Independencia de Cataluña al Google . La campanya de la por fa dies que ha començat i sembla que només és el principi.
Dies enrere hem pogut sentir a la presidenta del PP català explicant als pagesos de Lleida que si un dia som independents les subvencions de la UE s’acabarien, i als universitaris catalans que les titulacions quedarien sense efecte. Però el millor de tot fins a dia d’avui, segur que encara ho superarà, ha estat la seva visita a la residència d’avis de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, on sense cap mena de vergonya ha alertat del perill que representa una Catalunya independent pels pensionistes i els aturats catalans. Textualment va comentar: “No es podrien pagar les pensions de més d’1,6 milions de catalans, ni tampoc els subsidis dels 600.000 aturats”.
A tot plegat cal afegir-hi els missatges que rebem del binomi PP-PSOE a través dels seus representants ( pel que fa a Catalunya sempre estan d’acord ) dient que estaríem fora de l’euro i de la UE, i que una Catalunya independent passaria de ser una regió espanyola rica a un país empobrit i sense futur.
Aportar arguments en contra seria realment senzill. La tasca realitzada per la Fundació Catalunya Estat, el Cercle Català de Negocis, Òmnium Cultural, l’ANC i la societat civil en general , a més de les opinions d’economistes tan diferents com els catedràtics Niño Becerra, Sala Martin o Jonathan Tepper desmenteixen tots i cadascun dels arguments de la por que ens fa arribar l’estat espanyol.
Tot plegat empobreix profundament el discurs, la política i si no es va amb compte seguirà allunyant als ciutadans de la política. Estem en un moment clau, precisament perquè una gran part de la població s’ ha tornat a acostar a la política donant una empenta als polítics, i s’ha pres tot el procés cap a la llibertat com una il·lusió. No hi ha cap procés ara mateix a Europa que pugui portar a veure ciutadans alegres manifestant-se pels carrers reivindicant llibertat, però posant al mateix nivell el desig de tenir una vida digne i millor per ells i pels seus fills.
Sovint des de Catalunya pensem que a Espanya és un país que es fa tot del revés, sense sentit comú. No entenem que es porti l’AVE a Galicia ( els resultats electorals avalen la seva decisió ) , que se’ns trepitgin les competències, que se’ns quedin els diners etc…així que de vegades no ens falta raó, però no oblidem que Espanya és estat des dels visigots, i té aquell caràcter imperial del donde no se pone el sol….i polítics a banda, són Estat en majúscules i faran servir tota aquesta força per no perdre el que per ells representa Catalunya. El que fan té un perquè, encara que als autonomistes catalans els hagi costat entendre-ho més de 30 anys, els independentistes no en tenim cap dubte. No som dels seus, i no ens han vist mai així, per tant no inverteixen aquí perquè per ells no som futur. Per això ens hem de prendre aquestes envestides seriosament, ser forts i no defallir. Quan el ministre espanyol de Educación ,cultura y deportes parla d’espanyolitzar als nens catalans és aplaudit per bona part del congrés de diputats, és un discurs que es creuen des de l’estat espanyol. Passa el mateix quan
“La independencia de Cataluña arruinaría a los propios catalanes” és la primera referència que et surt sí introdueixes Independencia de Cataluña al Google . La campanya de la por fa dies que ha començat i sembla que només és el principi.
Dies enrere hem pogut sentir a la presidenta del PP català explicant als pagesos de Lleida que si un dia som independents les subvencions de la UE s’acabarien, i als universitaris catalans que les titulacions quedarien sense efecte. Però el millor de tot fins a dia d’avui, segur que encara ho superarà, ha estat la seva visita a la residència d’avis de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, on sense cap mena de vergonya ha alertat del perill que representa una Catalunya independent pels pensionistes i els aturats catalans. Textualment va comentar: “No es podrien pagar les pensions de més d’1,6 milions de catalans, ni tampoc els subsidis dels 600.000 aturats”.
A tot plegat cal afegir-hi els missatges que rebem del binomi PP-PSOE a través dels seus representants (pel que fa a Catalunya sempre estan d’acord) dient que estaríem fora de l’euro i de la UE, i que una Catalunya independent passaria de ser una regió espanyola rica a un país empobrit i sense futur.
Aportar arguments en contra seria realment senzill. La tasca realitzada per la Fundació Catalunya Estat, el Cercle Català de Negocis, Òmnium Cultural, l’ANC i la societat civil en general , a més de les opinions d’economistes tan diferents com els catedràtics Niño Becerra, Sala Martin o Jonathan Tepper desmenteixen tots i cadascun dels arguments de la por que ens fa arribar l’estat espanyol.
Tot plegat empobreix profundament el discurs, la política i si no es va amb compte seguirà allunyant als ciutadans de la política. Estem en un moment clau, precisament perquè una gran part de la població s’ ha tornat a acostar a la política donant una empenta als polítics, i s’ha pres tot el procés cap a la llibertat com una il·lusió. No hi ha cap procés ara mateix a Europa que pugui portar a veure ciutadans alegres manifestant-se pels carrers reivindicant llibertat, però posant al mateix nivell el desig de tenir una vida digne i millor per ells i pels seus fills.
Sovint des de Catalunya pensem que a Espanya és un país que es fa tot del revés, sense sentit comú. No entenem que es porti l’AVE a Galicia ( els resultats electorals avalen la seva decisió ) , que se’ns trepitgin les competències, que se’ns quedin els diners etc…així que de vegades no ens falta raó, però no oblidem que Espanya és estat des dels visigots, i té aquell caràcter imperial del donde no se pone el sol… i polítics a banda, són Estat en majúscules i faran servir tota aquesta força per no perdre el que per ells representa Catalunya. El que fan té un perquè, encara que als autonomistes catalans els hagi costat entendre-ho més de 30 anys, els independentistes no en tenim cap dubte. No som dels seus, i no ens han vist mai així, per tant no inverteixen aquí perquè per ells no som futur. Per això ens hem de prendre aquestes envestides seriosament, ser forts i no defallir. Quan el ministre espanyol deEducación ,cultura y deportes parla d’espanyolitzar als nens catalans és aplaudit per bona part del congrés de diputats, és un discurs que es creuen des de l’estat espanyol. Passa el mateix quan l’expresident espanyol Aznar atia el foc dient que el que cal és recentralitzar l’estat . Saben que la realitat catalana no respon al que diuen però són molt conscients que la raó de ser del nacionalismo espanyol és en contra de i que és aquest tipus de discurs el que li dóna rèdit. No, no ho fan des de la ignorància, respon a una clara voluntat de sembrar por i recollir discrepàncies entre la població catalana. És moment doncs de no caure en batalles internes absurdes, de mantenir-nos units i de prescindir de les temptacions de protagonisme (patides en d’altres temps) dels que ens han de portar cap a la llibertat. En llenguatge futbolístic podríem dir que el rival és massa fort com perquè pensem en qui ha de fer el gol. Només el treball d’equip i la bona voluntat ens portaran a guanyar. Ens hem de guanyar a la premsa i als àrbitres internacionals per deixar clar que anem units, perquè se’ns consideri i com més opinions millor comencin a decantar-se per en David. Perquè si, per poder i possibilitats, Espanya és en Goliat.
Malgrat tots els greuges des de SI mai hem plantejat aquest procés cap a la llibertat en contra d’Espanya. Durant dos anys hem explicat el que pateix Catalunya per la falta de respecte continuada a la nostra cultura , llengua i drets històrics però també els greuges que pateix la població catalana en el seu dia a dia comparant-lo amb la d’altres parts de l’Estat Espanyol. S’ha treballat per aconseguir maneres de fer diferents dels polítics catalans mitjançant propostes desestimades per les forces majoritàries del Parlament de Catalunya i hem estat al costat del poble de Catalunya en el moments importants. Els nostres diputats han estat actius, bel·ligerants quan ha convingut i treballadors incansables des del primer dia. Però la idea del que escriu no és lloar a ningú ni demanar el vot per SI. Hem d’anar tots més enllà del curt termini.
Ahir l’ANC va demanar el vot per forces inequívocament independentistes i això és el que volem recolzar des de SI la Garriga. Creiem en el nostre projecte i creiem sobretot en la gent que el tira endavant dia a dia, però tenim clar que el que ara convé és que aquestes forces tinguin la màxima força possible per aconseguir la independència (així amb totes les lletres i sense ambigüitats) i poder marcar de prop aquells que fan de l’ambigüitat la seva manera de fer política.
Alguns ens diran que les forces independentistes no van juntes a les eleccions però ningú demana a C’s , PSO(c)E i PP que vagin junts a les eleccions perquè volen continuar dins d’Espanya.
La voluntat és desunir, crispar i debilitar la força demostrada pel país l’11S però l’èxit i l’augment de l’independentisme a Catalunya ha vingut perquè hi ha la creença de voler caminar sols, de fer-nos grans reivindicant poder decidir com volem ser com a país. Catalunya ha perdut la por, ara cal lluitar plegats!
Ni un pas enrere!
Oriol Sabata i Pep Oliveras, Grup de SI La Garriga i Regidor de SI a l’Ajuntament de la Garriga
