Les enquestes preelectorals mostren com a força majoritària la indecisió. És un símptoma més que les properes eleccions del Parlament el 25 de novembre no són gens ordinàries. El paisatge de la foto que els catalans ens farem davant les urnes es composa de la greu crisi econòmica i, especialment, la proposta per a la creació d’un estat propi per part de forces que ara representem dos terços de l’arc parlamentari.
És difícil diagnosticar què hi ha darrere dels centenars de milers d’indecisos, però ens aventurem a fer dos grans grups, a qui Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es dirigeix:
1. Gent d’esquerres que sovint ha votat el PSC. L’historial del PSC i el PSOE en qüestions territorials fa increïble el missatge federalista. Només cal veure com el socialisme ‘no català’ s’espanta només de pensar en transformar l’estat. El socialisme també ha perdut la confiança de bona part de la gent d’esquerres. La complicitat amb les grans corporacions i nuclis de poder (especialment mesetaris) li ha donat poc marge de joc. I en el cas d’haver-n’hi, les polítiques progressistes aplicades han pecat o de paternalisme o de clientelisme polític, quan no de les dues coses. L’augment del vot de dretes i populista als llocs on el socialisme tenia les seves places fortes palesa aquest abandó. Esquerra presenta una alternativa progressista honesta i moderna, que proposa la participació de tothom en el progrés econòmic i sostenible.
2. Gent preocupada essencialment per la qüestió nacional i que dubten entre CiU i ERC. L’aparell d’opinió de la candidatura de Mas parla de la “necessitat d’una gran majoria” per poder iniciar el procés d’independència. Hi estem d’acord, però està clar que aquesta majoria no pot ser d’un sol color. No ens cansarem de dir que el naixement d’un estat no pot estar en mans d’un sol home o una sola força política. No volem començar coixos la nova història. La majoria social que el passat Onze de Setembre cridava “independència” era diversa i així s’ha de plasmar al Parlament. La pluralitat ha de ser la nostra millor carta de presentació a Europa i al món, però especialment la principal força davant dels previsibles embats del nacionalisme espanyol.
I finalment, encara que s’emmascari amb altres lectures i protagonismes, aquestes són les eleccions -autonòmiques- que la gent d’ERC hem desitjat durant molts anys: amb la independència al centre del debat i amb el paper d’alternativa progressista davant d’un centre-dreta que ha hagut de tapar els seus fracassos a recer d’un espai polític on sempre hi ha hagut Esquerra Republicana de Catalunya.
Oriol Ramon
President secció local la Garriga
Esquerra Republicana de Catalunya
