Molts independentistes ho som perquè som gent d’esquerres, sobretot a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Cap camí invers no ens cap al cap: ni ser d’esquerres perquè som independentistes ni ser independentistes per ser de dretes. Posar en marxa la república catalana és el procés necessari per assolir els objectius de tota força progressista: la justícia social, l’alliberament de l’individu i la seva realització en fraternitat amb la resta de congèneres. Sense un estat, no podem bastir la casa on competir en el debat ideològic d’una societat estructurada i plural.
Diem això perquè en la present campanya electoral es parlarà molt de l’anomenat “eix social”. Els partits d’esquerres procurarem que el debat sobre la independència no eclipsi les propostes polítiques per donar resposta als problemes econòmics i socials que preocupen la nostra gent. Però ¿què diferencia ERC de la resta de candidatures progressistes? Essencialment, que l’Esquerra nacional no entra en el joc del xantatge consistent a condicionar el posicionament en favor o no d’un estat català al fet que aquest assumeixi de forma programàtica el compromís amb les polítiques socials.
Encara no és el moment d’escollir l’assemblea constituent. Aleshores sí que les forces d’esquerres voldrem convèncer els ciutadans que hem de comptar amb el pes necessari per garantir l’equilibri ideològic del redactat de la carta magna. Però en aquests moments recórrer a aquestes condicions denota una cultura democràtica dèbil, quan no explicita una servitud mesella amb el nacionalisme espanyol. A cap país seriós un partit de l’oposició qüestiona el suport a la majoria parlamentària a l’hora de defensar els interessos essencials de país. Si a més l’estat encara està per fer i sota amenaces externes, no valen les mitges tintes o les condicions: o hi estàs a favor o no.
La proposta d’Esquerra és la més assenyada que podem presentar per al 25 de novembre. Volem caminar amb qualsevol força democràtica que posi en marxa la creació d’un estat propi per a Catalunya, amb qui no dubti, davant de totes les adversitats, en fer realitat la voluntat de la gent. I volem que aquest gest de sublevació no sigui una operació liderada per un sol home o una sola força política, sinó que sigui la voluntat d’una societat plural però unida, sense fissures, en el projecte nacional. Aquesta és la millor carta de presentació que podem oferir al món.
Mentrestant, estarem uns mesos en què també caldrà dedicar grans esforços a gestionar el govern de la Generalitat. I aquí el projecte d’ERC es centra en ajudar la nostra gent a superar els seus problemes econòmics i imaginar un futur pròsper per als nostres fills. Tenim 800 mil aturats, milers d’autònoms subsistint a precari i centenars d’empreses que veuen migrada la seva competitivitat per la manca d’inversions públiques i de finançament. Volem un govern i un estat que apostin decididament per l’economia productiva. Volem formar els nostres joves el millor possible i que aquests es puguin inserir en un teixit econòmic d’acord amb la seva formació. Volem unes classes mitjanes i treballadores actives, crítiques i alhora emparades per la igualtat d’oportunitats. Per això som d’esquerres, i independentistes.
Oriol Ramon, President secció local de la Garriga – Esquerra Republicana de Catalunya
