Tal com el president Artur Mas ha establert l’ordre de les coses, el país corre el risc de fracassar en el ritme en què han de succeir els fets fins l’assoliment de la plenitud nacional o, sense tants eufemismes, el naixement de la República Catalana. Convocar eleccions no era l’única opció.
Mas podia haver posat fil a l’agulla per a la celebració del referèndum d’autodeterminació i posar-li data. Només calia fer una lectura generosa del seu programa, emparat pel clam del carrer i per noves aliances polítiques (fins avui, encara té el PP de soci), amb la qual cosa hagués pogut allargar la legislatura fins després de la consulta. Però ha eludit desgastar-se amb l’elaboració dels pressupostos del 2013 i de passada barrar l’obertura de comissions d’investigació en què CiU havia d’aclarir certes corrupteles.
L’escenari actual té dues pegues. Primer: CiU no es pot permetre encadenar dues legislatures breus. Si guanya còmodament les eleccions i convoca el referèndum amb celeritat, després de la consulta s’haurà de tornar a dissoldre el Parlament o bé governar de forma interina. Com que és d’esperar que allargui el procés, els catalans trigarem a poder respondre a la pregunta que vàrem reclamar l’Onze de Setembre. I no ens podem adormir: L’adversari encara viu en la fase de no acceptació del fet i dissimula ben poc la por, cosa que fins i tot constata la resta del món. Un món que ens mira i ens pregunta, però que ens pot oblidar aviat.
L’altre inconvenient és la gestió de les emocions, que en política no és poca cosa. Podem endevinar que el desig majoritari dels que vàrem ser a la manifestació de l’Onze, físicament i en esperit, era viure ara una campanya il·lusionant i aglutinadora per al nou projecte nacional. Les eleccions del Parlament, en canvi, ens endinsen en una dialèctica de partits, que a més pot crear fissures en el bloc sobiranista i obrir cicatrius encara no del tot cauteritzades. I en certa manera també oblidar-nos de la joia col·lectiva viscuda a la manifestació. De retruc, preveiem una etapa massa llarga de govern provisional en un moment en què la gent necessita uns serveis i atencions ben dirigits, i en consonància amb la situació econòmica que vivim.
Ara ja està fet, i des d’Esquerra Republicana de Catalunya volem comptar amb el suport màxim de la gent per no adormir el procés. Volem els comptes clars, i que els electors també els facin: la nostra determinació i el lideratge d’Oriol Junqueras garantiran que l’ordre dels factors no alteri el producte: la posada en circulació de l’estat català dins la Unió Europea.
Oriol Ramon – President secció local de la Garriga d’Esquerra Republicana de Catalunya
