Si volem que el naixement de la República catalana sigui un èxit, aquesta haurà de tenir més d’un pare, i així ho constaten precedents notoris. El president Artur Mas apunta a un lloc d’honor en aquest reconeixement, però ¿qui pot ser o poden ser els altres? La gent d’Esquerra Republicana de Catalunya estem orgullosos de presentar un candidat sòlid a coliderar un procés, complex, que necessita la màxima concòrdia per assentar l’estat català sobre uns fonaments prometedors. Oriol Junqueras té tot el que ha de tenir per ser un dels pares de la criatura.
El fenomen de Sant Vicenç dels Horts és ben il·lustratiu. Parlem d’una ciutat del Baix Llobregat amb 30.000 habitants que ha escollit majoritàriament un alcalde independentista i president d’un partit inequívocament independentista, presentant-se amb una agrupació electoral en la línia d’Acord per la Garriga. Posteriorment ha aconseguit el suport de grups dispars com CiU i ICV-EUiA. Les diferències no són només polítiques, sinó que en el seu equip de govern hi figuren el president de la penya blaugrana, el vicepresident de la penya madridista, el president de l’agrupació sardanista i el president de la Cofradía del Santísimo Cristo de la Salud y Nuestra Señora de la Soledad en Compañía de la Buena Gente. Tots ells es manifesten independentistes, com diu l’Oriol, “perquè donem solucions als seus problemes”. Com es guanya aquesta complicitat? Doncs per exemple ajudant les empreses amb problemes, prioritzant programes de formació als joves i als aturats, mediant entre empresaris i assalariats… El primer és fer polítiques per al poble, i la resta són factors emocionals. (Un 80% del municipi és castellanoparlant).
L’altra cara de Junqueras és la d’eurodiputat. A les institucions comunitàries ha teixit lligams i complicitats internacionals, i pel que fa als interessos del país ha aplicat la mateixa fórmula amb els companys de CiU i d’ICV. El de Sant Vicenç té el do de la paraula justa i raonada. Exposa les dades econòmiques de memòria i sempre parla sense guió. Porta els arguments dels seus objectius calats al cor i al cap: respecta i considera l’adversari, però no l’anul·la. Ell vol sumar.
Passi el que passi a les properes eleccions, deixarem enrere el que ara som. Toca als electors del 25 de novembre escriure als llibres d’història si el gest català tindrà un sol nom i una sola idea de país o bé el construïm amb la garantia de la pluralitat i el consens. Per començar a caminar amb pas ferm i il·lusionador, a Esquerra apostem per gravar més d’un nom al marbre del nostre memorial col·lectiu.
Oriol Ramon – President de la secció local de la Garriga Esquerra Republicana de Catalunya{jcomments on}
