Mandela a la Garriga

0
117

Garriguencs, en primer lloc celebrem la resposta del poble a la convocatòria de la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona, feta per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’agrupació local d’aquesta organització va fer una feina colossal que va contribuir a l’èxit general del clam per a la creació d’un estat per a Catalunya.

Va ser un primer pas. La participació massiva marca una inflexió en la història del país que caldrà asseverar a través d’eines democràtiques vinculants. Per tant, és l’hora de la política i de raonar els perquès d’un trasbals d’aquesta magnitud.

A Barcelona vàrem ser molts, però no hi érem tots. En canvi, els que ens vàrem manifestar volem un Estat per a tothom. L’articulista Ernest Folch deia aquests dies que ha arribat l’ “hora Mandela”, és a dir, de ser generosos amb els que no són independentistes perquè es puguin integrar en el nou projecte: estendre la mà, sense rancúnies ni revengisme.

Des d’Acord Independentista de la Garriga creiem que hem d’empeltar-nos d’aquesta idea per tal d’ampliar el suport i la il·lusió pel que creiem que és millor per al nostre poble i la nostra societat. Aquest esperit és el que va impulsar la fundació d’Acord: engrescar a persones de diferents sensibilitats polítiques a treballar pel bé comú del poble en vistes a l’exercici ple de la catalanitat, l’estat propi.

Més que les raons, és l’hora de gestionar emocions, i no podrem evitar conflictes si no trobem punts en comú entre els que creiem que aquesta és la millor via, els que la consideren un mal menor i els que s’hi oposen visceralment (segons les enquestes, repartits aproximadament a terços). Vivim i viurem fins ves a saber quan amb identitats, sentiments i pertinences sobreposats, que més enllà de matisos i peculiaritats culturals en relativa bona convivència troben en la política els màxims punts de fricció. Superar això implica fer un projecte comú, i el futurible estat català ha de ser seductor per a tothom.

La gent d’Acord creiem que ho podem aconseguir si entre tots imaginem i fem realitat una nova manera de ser ciutadans i de participar d’allò públic. Un projecte possible, que no perfecte, però que sigui el nostre, el dels que ja hem après a conviure. I és que tan sols prescindir d’ingerències externes ja ens pot simplificar la vida i equilibrar balances. Ens ha costat triar una breu part del poema ‘Jo hi sóc si tu vols ser-hi’ de Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, perquè tot ell és un desig de com haurien d’anar les coses, però us deixem quatre versos contundents: “Proclamo que les banderes, símbols, pàtries i demés, tan sols quan a tu et serveixen me’ls estimo i me’ls faig meus”. Garriguencs, és l’hora Mandela.

 Acord Independentista de la Garriga{jcomments on}

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.