Són masses les vegades que ens sentim impotents davant la televisió veient que ben poc podem fer per canviar la situació actual. Veiem com mals polítics, empresaris i banquers decideixen, davant nostre, el futur de l’economia, els nostres drets i els nostres deures.
A molts de nosaltres ens van ensenyar a l’escola que democràcia volia dir poder del poble. Els bons professors ens deien que, a l’antiga Grècia, aquesta paraula era de fet una fal·làcia ja que molts dels éssers d’aquella època no en participaven. I amb un somriure de satisfacció als llavis, amb la cara ben cofoia, el professor ens esmentava que en l’actualitat la paraula ja havia aconseguit un sentit ple. El poble vota, el poble té poder.
Han passat els anys, hem crescut, la democràcia actual ha anat madurant i ens hem adonat que, de fet, allò que ens explicava el professor no era més que un altre engany. Ell, nascut i crescut a la dictadura, no coneixia realment la llibertat i es pensava que allò que li havien venut al 1975 era el que tant s’anhelava. Ves per on, però, que les noves generacions, amb molt bona educació -gràcies a professors com ell- hem anat creixent i després d’una gran crisi econòmica, moral i social, veiem que realment els patricis d’ahir hi són també avui.
Si aquest honor el podem compartir amb totes les teòriques democràcies occidentals, el cas queda àmpliament agreujat quan de qui parlem és d’un país colonitzat: Catalunya. Nosaltres no sols hem d’aguantar els nostres paràsits, sinó que a sobre, aquests i els seus polítics, ajuden que l’Estat robi als ciutadans catalans.
Aquest 11 de setembre tenim l’opció de començar a canviar tot aquest muntatge. Hi ha un camí en el que creiem cada dia més persones: el camí de la independència, el camí de la llibertat nacional, que ens ha d’ajudar a canviar tot aquest estratagema de poder i corrupció.
Aquest 11 de setembre podem començar a canviar el país, l’economia, les nostres vides. Podem començar a marxar d’un estat que ens corromp com a poble, que ens menysprea com a persones i ens humilia davant del món, i podem començar a construir un Estat que ens porti a l’orgull nacional, a la millor qualitat de la vida diària i a una economia basada en l’esforç i el treball.
El dia 11 marxem per la independència. Fem que el somni es faci realitat.
Isaac Berruezo i Tenas (Secretari d’Organització i finances SI la Garriga)
Xavier Bernaldo i Cararach (Coordinador de SI la Garriga)
Són masses les vegades que ens sentim impotents davant la televisió veient que ben poc podem fer per canviar la situació actual. Veiem com mals polítics, empresaris i banquers decideixen, davant nostre, el futur de l’economia, els nostres drets i els nostres deures.
A molts de nosaltres ens van ensenyar a l’escola que democràcia volia dir poder del poble. Els bons professors ens deien que, a l’antiga Grècia, aquesta paraula era de fet una fal·làcia ja que molts dels éssers d’aquella època no en participaven. I amb un somriure de satisfacció als llavis, amb la cara ben cofoia, el professor ens esmentava que en l’actualitat la paraula ja havia aconseguit un sentit ple. El poble vota, el poble té poder.
Han passat els anys, hem crescut, la democràcia actual ha anat madurant i ens hem adonat que, de fet, allò que ens explicava el professor no era més que un altre engany. Ell, nascut i crescut a la dictadura, no coneixia realment la llibertat i es pensava que allò que li havien venut al 1975 era el que tant s’anhelava. Ves per on, però, que les noves generacions, amb molt bona educació -gràcies a professors com ell- hem anat creixent i després d’una gran crisi econòmica, moral i social, veiem que realment els patricis d’ahir hi són també avui.
Si aquest honor el podem compartir amb totes les teòriques democràcies occidentals, el cas queda àmpliament agreujat quan de qui parlem és d’un país colonitzat: Catalunya. Nosaltres no sols hem d’aguantar els nostres paràsits, sinó que a sobre, aquests i els seus polítics, ajuden que l’Estat robi als ciutadans catalans.
Aquest 11 de setembre tenim l’opció de començar a canviar tot aquest muntatge. Hi ha un camí en el que creiem cada dia més persones: el camí de la independència, el camí de la llibertat nacional, que ens ha d’ajudar a canviar tot aquest estratagema de poder i corrupció.
Aquest 11 de setembre podem començar a canviar el país, l’economia, les nostres vides. Podem començar a marxar d’un estat que ens corromp com a poble, que ens menysprea com a persones i ens humilia davant del món, i podem començar a construir un Estat que ens porti a l’orgull nacional, a la millor qualitat de la vida diària i a una economia basada en l’esforç i el treball.
El dia 11 marxem per la independència. Fem que el somni es faci realitat.
Isaac Berruezo i Tenas (Secretari d’Organització i finances SI la Garriga)
Xavier Bernaldo i Cararach (Coordinador de SI la Garriga)
