He llegit a la premsa que, segons uns estudis que s’han realitzat per a tot l’Estat Espanyol, uns 850.000 nens i nenes en edat escolar veuen la televisió cada dia fins a les 11 de la nit i uns 500.000 no dormen un mínim de vuit hores abans d’anar al col·legi. Entre les 8 de la tarda i les 12 de la nit és quan hi ha un consum més gran de televisió per part d’infants de 4 a 12 anys.
Una de les conclusions de l’estudi és que els escolars van cansats a classe, amb una capacitat d’atenció reduïda i, per tant, amb una repercussió negativa en el seu rendiment a les aules.
No sé si la televisió és la única culpable del baix rendiment escolar. També és cert que els nostres infants estan normalment sobrecarregats de feines i activitats extraescolars, de manera que tot plegat pot provocar una dispersió i fins i tot desorientació, especialment quan no es prioritzen tantes activitats i el nen està tens per totes les coses que ha de fer. Hem traslladat als fills el nostre desori per fer i fer, quantes més coses millor, en ocasions sense un sentit global de tot el que fem.
El cas de la televisió és singular, perquè l’infant es deixa emportar per les imatges des d’una actitud passiva, que va molt bé als pares, ja que permet una estona de relaxació, davant de tantes obligacions. Si els nens veuen massa la televisió és perquè permet aquesta relaxació, a partir de la manca de pautes de comportament. En ocasions, com afirma el sociòleg Salvador Cardús, “la televisió arbitra i organitza els horaris en contra de les necessitats de salut dels nens i de la vida familiar. Imposa els horaris tant als fills com als pares”.
Sovint, els pares només poden estar amb els fills en aquestes franges horàries i la vida familiar gira entorn de la televisió. El adults, arriben a casa cansats de treballar i no volen manar i enfrontar-se als fills. No hi ha hora per anar a dormir i fins i tot els nens es queden adormits davant de la televisió.
Davant d’aquesta situació, encara que comporti un esforç, crec que fóra bo que els pares reflexionéssim sobre la conveniència de mantenir uns horaris i sobretot no perdre aquella tradició d’explicar un conte i donar un petó als nostres fills abans de dormir. Especialment en els períodes de vacances ens hauríem d’entrenar per mirar de canviar els hàbits dolents i agafar-ne uns d’altres molt més saludables.
