Meritxell Budó: “L’Estat ha reaccionat tard i malament”

0
321

Entrevistem a l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, quan s’acompleix el primer any del seu mandat tot repassant la trajectòria del govern municipal, l’acompliment del programa electoral i la seva reacció davant de les polèmiques tisorades del 13 de juliol, que entre altres retallades imposa la supressió d’un 30% del nombre de regidors i la supervisió estatal dels pressupostos municipals.

La Garriga Digital: Tot just fa un any, un mes i vuit dies que va ser investida alcaldessa a l’Auditori de l’Escola de Música. Com valora aquest any?

 

Meritxell Budó: Ha estat un any en què hem pogut prendre la mesura del que tenim entre mans, tot i que probablement algun dels regidors de l’anterior legislatura coneixíem la maquinària i el funcionament de tot plegat perquè havíem estat governant durant deu mesos. D’altra banda, la majoria dels membres del govern era la primera vegada que estaven com a regidors a l’Ajuntament. Ha estat un any per a organitzar-se i anar coneixent el funcionament intern de la casa. També ha estat un any de canvis, canvis importants en el funcionament intern de l’Ajuntament. Amb tot, ho valoro positivament.

L.G.D.: Al seu programa electoral afirmaven que buscaven donar a l’Ajuntament un funcionament més àgil i de caire empresarial. Ha estat així?

M.B.: Per funcionar a nivell empresarial entenem agilitat a l’hora de prendre decisions i aplicar mesures, i crec que s’ha aconseguit amb aquesta estructura de tres blocs de tinences d’alcaldia, cadascuna amb un coordinador tècnic. Aquests coordinadors, a partir d’un mandat polític, elaboren la feina i objectius del dia a dia de cada departament, fet que s’ha assolit, s’està assolint. Es visualitzen certes coses, un canvi, un funcionament més ràpid, aquesta agilitat que creiem tant necessària.

L.G.D.: Quan la vàrem entrevistar encara com a candidata de CiU a les municipals ens declarava que els dos eixos del seu programa eren la promoció econòmica i l’ajuda a les persones afectades per la crisi. Quines mesures s’han pres en aquest sentit, començant per la promoció econòmica?

M.B.: En l’àmbit de promoció econòmica volem destacar el recolzament, tant necessari, als emprenedors del municipi. Per emprenedors entenem autònoms, comerç i empresa. Personalment, jo estic visitant empreses de la Garriga ja fa un temps per copsar el seu pols: què pensen, què senten, què demanen. Crec que sense aquesta interlocució és impossible prendre mesures efectives.

Quan acabi aquesta ronda de visites, que calculo que serà a l’octubre, començarem un programa de dinamització per a emprenedors. Paral·lelament, col·laborant amb la Fundació Martí l’Humà, hem fet diferents cursos a nivell de formació de gent i acompanyament. Aquests cursos ensenyen a fer recerca de treball i han resultat prou positius.

Ara mateix, també estem treballant en un projecte, sempre que se’ns doni la subvenció corresponent des de Madrid, de formació en valors d’emprenedoria. No només pels emprenedors que ja tenen la seva empresa, sinó també per a d’altres que tenen la seva inquietud i volen desenvolupar un projecte personal.

L.G.D.: L’Estat espanyol dóna subvencions per a formar emprenedors però d’altra banda li puja la retenció de l’IRPF als autònoms.

M.B.: L’Estat està contradient-se constantment amb cadascuna de les mesures que pren.

L.G.D.: Més endavant abordarem aquest tema. Per la banda dels ajuts socials des de l’Ajuntament, quines mesures destaca?

M.B.: Doncs vàrem incrementar en una magnitud important el pressupost de l’àrea de Polítiques Socials. Quan vàrem entrar a l’Ajuntament i vàrem veure la seva situació econòmica, que tot i no ser alarmant era tensa a la tresoreria, vàrem congelar el pressupost. Nosaltres tenim un pla de sanejament d’acompliment obligatori fins el 2015 que ens obliga a tancar el pressupost en positiu. A causa d’això vàrem congelar-lo, i l’àrea que no vàrem tocar va ser la de Polítiques Socials, doncs apostem per poder seguir ajudant a les persones que més ho necessiten.

L.G.D.: Reprenent el tema del pla de sanejament i la necessitat de tancar el pressupost en positiu, un dels punts polèmics és la inclusió en una “partida de calaix de sastre” dels ingressos obtinguts amb l’augment de l’IBI imposat per part de Madrid.

M.B.: De fet, quan vàrem aprovar els pressupostos la nostra previsió, segons el decret de desembre, era d’uns ingressos imprevistos d’uns 300.000 euros. Al cap d’una setmana d’aprovar-se aquest decret va sortir una nota d’aclariment que va representar que serien la meitat, 150.000 euros. Vàrem haver de fer una modificació del pressupost per deixar la partida com corresponia. Això implica que si haguéssim destinat els 300.000 euros a activitats concretes, ja no haurien estat possibles.

Vàrem pensar deixar els ingressos no previstos sense assignar perquè no sabíem com acabaríem l’any. No estan destinats a cap finalitat en concret ara mateix, són uns ingressos majors imprevistos, però també hem de tindre en compte que no tots els previstos al pressupost es duran a terme. En aquests moments de dificultats val a dir que hi ha gent a qui li costa pagar els impostos i hi ha un augment de la morositat. L’Ajuntament no recaptarà aquests diners i aquest calaix de pressupost imprevist ens permetrà complir l’obligació de tancar-lo en positiu. Penso que ha estat la decisió més sensata: deixar-ho sense assignar en comptes de generar falses expectatives.

L.G.D.: En una altra entrevista, just després de prendre possessió del seu càrrec ens comentava que estava en marxa la creació d’una mesa anticrisi. Com avança aquesta iniciativa?

M.B.: Més que una mesa anticrisi, que de vegades es concreta en una taula amb 20 persones que és poc efectiva, vaig pensar que el primer que calia fer era copsar el pols directament. Quan ets sola amb una persona et pot explicar més fàcilment com veu les coses que no pas en grup. Un cop fet això, s’ha de fer amb tots els agents socials. Amb els directors de les entitats bancàries del municipi també m’agradaria poder fer aquestes trobades, i amb els representants dels sindicats. A nivell de sindicats, però, ens trobem que no hi ha una visió local, la més necessària, sinó que hi ha un representant comarcal. Es tracta de fer una ronda de trobades i decidir quin mecanisme aplicar, tot i que a nivell municipal el que s’ha de fer és acompanyar la gent de la Garriga en aquests moments de dificultat.

L.G.D.: La finalitat de CiU era, segons el seu programa, “vèncer la crisi” i, si més no, hi estan lluitant, però les mesures del govern espanyol els ajuden en aquesta tasca?

M.B.: No gaire. Tot i que a Catalunya ja fa un any que apliquem mesures d’aprimament i estalvi. Són mesures impopulars, desagradables i difícils de prendre. Però, és clar, calia prendre-les. El país està malament, tots n’hem de ser conscients. El que no s’hi val és que a Catalunya es prenguin mesures i a la resta de l’Estat no.

Espanya ha reaccionat tard i malament. Quan al 2008 a Europa i els Estats Units es parlava de crisi, aquí es negava i encara es parlava de brots verds. El govern estatal ha hagut de prendre mesures que, a més a més, vénen dictades per la Unió Europea. Ara bé, si les mesures que han pres són correctes? Jo penso que no, en absolut. Si tens previst pujar l’IVA, no apugis els impostos directes com l’IRPF, les dues coses alhora estàclar que provocaran una recessió total i una aturada encara més gran del consum.

L.G.D.: El Reial Decret del 13 de juliol té un impacte directe en la funció municipal, amb mesures com retallar en un 30% el nombre de regidors per a la propera legislatura.

M.B.: La reducció del número de regidors, que no es pot aplicar ara perquè hauria estat il·legal i un frau democràtic, no crec que sigui una mesura d’estalvi. Recordem que la majoria de regidors i regidores gairebé estan treballant de forma altruista pel seu municipi. Penso que és una mesura de cara a la galeria, reduint el nombre de polítics, però retallant els que no cobren. És a dir, l’estalvi no el veig per enlloc. A més a més és una mesura que frena la llibertat democràtica que tenim als municipis, ja que aquesta limitació afavoreix certs partits. Crec que és del tot injust, és una recessió democràtica. En el fons, totes les mesures que s’han pres ens porten a un model d’Ajuntament predemocràtic.

L.G.D.: Es retalla la sobirania dels municipis en tant que els de menys de 20.000 habitants, com és la Garriga, hauran de mancomunar serveis en la Diputació.

M.B.: Penso que si fos mancomunar serveis signaríem tots els alcaldes, fóssim del color que fóssim. El que ens estan dient no és mancomunar serveis, ja que si tu mancomunes serveis en segueixes sent el responsable directe. El que ens estan dient és que deixarem de prestar aquests serveis si no demostrem que són sostenibles econòmicament, i els prestarà la Diputació de Barcelona, que depèn directament de l’Estat. És a dir, estan recentralitzant fins i tot la política municipal amb l’eina de les Diputacions. Aquest no és el model català, que incorpora consells comarcals amb un Estatut que reconeix les vegueries, però que no reconeix en cap cas les Diputacions, que són òrgans que depenen del govern central. Aquí està la gravetat del tema.

L.G.D.: En tot cas estem parlant, llavors, d’una retirada de serveis en favor d’un ens estatal.

M.B.: Retirada, sí. És exactament això.

L.G.D.: Una de les altres mostres de recentralització d’aquesta llei és la imposició d’interventors estatals pels pressupostos municipals.

M.B.: Sí. De fet, abans d’aprovar els pressupostos per Ple els hem d’enviar a Madrid perquè ens donin el vistiplau i poder-los presentar. Això no havia passat mai, és gravíssim, un atemptat contra l’autonomia local.

L.G.D.: A més a més es retallen els drets dels treballadors públics.

M.B.: I d’una manera “ordeno y mando”, m’atreviria a dir que amb una actitud fatxenda per part del govern de l’estat. Quan es prenen mesures que afecten a les persones no pots ni aplaudir ni riure mentre les anuncies. Denuncio aquesta actitud del PP el divendres passat durant l’aprovació d’aquest decret. A cada mesura que anunciava el president del govern espanyol els diputats i diputades del PP aplaudien i reien. Fins i tot va haver-hi alguna manifestació més desencertada i tot.

L.G.D.: Estem parlant de l’exabrupte d’Andrea Fabra.

M.B.: Crec que no hi ha cap tema tabú sobre el que no es pugui parlar i prendre mesures. En aquests moments, més que mai, tenim l’oportunitat de posar tots els temes sobre la taula i parlar-ne obertament. També, és clar, el tema dels treballadors públics. Si s’han de prendre mesures i fer una bona sacsejada, fem-ho. Però el que no pots fer és atacar el treballador públic unilateralment amb retallades de sou i drets. Crec que aquesta actitud i aquest camí no són els correctes.

L.G.D.: Està descontenta amb el govern espanyol i la seva actuació.

M.B.: Totalment descontenta.

L.G.D.: Aquest descontentament és el que porta a l’Ajuntament a adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència?

M.B.: Sí. Nosaltres, al Ple, per majoria vàrem decidir que la Garriga s’adherís a l’AMI. Creiem que és un camí important. Catalunya es construeix des dels seus ajuntaments, jo sempre ho dic. És una mica el que intentem fer, avançar en el dret a decidir que tenim tots els catalans i catalanes. Penso que una manera important és aquesta, encara cal fer molta feina. A molts municipis podem visualitzar una majoria independentista, o una sensibilitat, però el nostre país és molt plural i cal fer aquest treball de formigueta, de convèncer, d’argumentar. Si més no, que puguem decidir lliurement què volem ser.

Tot i que penso que, avui per avui, amb la feblesa que tenim en aquests moments com a nació sense estat, ens cal muscular-nos com a país. Hem de tenir garantit el nostre benestar social, que els nostres emprenedors tinguin les vies, infraestructures i inversions necessàries per a dur a terme els nostres projectes de país. Per això ens cal un finançament com el concert econòmic. Penso que per a tirar endavant primer ens cal aconseguir aquest pacte fiscal, en la línia del concert econòmic del País Basc. No serà fàcil, però amb els nostres propis recursos ens podrem muscular com a país per a poder avançar fins on vulguem.

L.G.D.: De fet li volíem preguntar si pacte fiscal o independència.

M.B.: Jo crec que una cosa darrera l’altra.

L.G.D.: Al setembre del 2010 es va votar en el Ple Municipal una moció per a excloure moralment l’Ajuntament de la Constitució espanyola. La moció no va prosperar, però vostè va ser l’única persona de CiU que hi va votar a favor. Es considera exclosa per Espanya?

M.B.: Cada dia més. Llavors ja ho vaig votar, ara encara més. La Constitució espanyola reconeix com a un fet inalienable l’autonomia local i amb aquest Decret Llei es carreguen absolutament aquesta autonomia. La Constitució no ens representa ja a la majoria.

L.G.D.: Creu exagerat dir que l’actuació del govern espanyol constitueix un frau democràtic?

M.B.: Jo no sé si jo m’atreviria personalment a parlar de frau. És cert que el PP en presentar-se a les eleccions va fer unes promeses. Jo estic segura que en la majoria dels casos sabien que no les podrien acomplir. En alguns casos sí que creien que podrien dur-ho a terme, però jo estic segura que desconeixien la magnitud de la tragèdia. Espanya deu 977.000 milions d’euros, i aquesta xifra, fins ara, no havia sortit. Però va ser poc democràtic esperar a les eleccions andaluses per començar a prendre les mesures que havien de prendre. Potser aquest va ser el frau més gran: no s’hi van posar des del primer dia i van esperar a que es fessin les eleccions d’Andalusia.

L.G.D.: Tornant al pla municipal, i per a cloure l’entrevista, com encara aquest proper any de legislatura?

M.B.: Nosaltres encarem un proper any que serà molt difícil. Tenim clar que lluitarem en la mesura que sigui possible amb totes les nostres forces per garantir l’autonomia local. Volem que la Garriga segueixi millorant com a poble, essent conscients de que no serà una legislatura de grans obres però sí de millora de la vida de les persones. Tenim coses més petites, però que són tant o més necessàries que una inversió en equipaments. Serà un any de dificultats pressupostàries, amb una intervenció més dura que mai per part del govern espanyol, i estem organitzant-nos i estudiant com afrontar-ho. Serà, sincerament, complicat.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.