Ens trobem amb l’Oriol Sabata i en Xavier Garriga per parlar d’Esport Global, una iniciativa per produir un documental esportiu sobre el costat desconegut de l’esport d’elit. Aquesta és el producte de la trobada entre dos garriguencs, Sabata, amb una dilatada trajectòria al món de l’esport, i Garriga, de la productora Prisma Films. Desgranem el futur d’Esport Global al local de Prisma Films, al bell mig del poble.
La Garriga Digital: Què és Esport Global, a grans trets?
Oriol Sabata: Esport Global comença el juliol de l’any passat, quan presento la idea a Prisma Films. Es tracta d’efectuar reportatges sobre esportistes d’elit catalans. Tenim sis programes preparats, sis èxits d’esportistes joves que combinen esports amb vida acadèmica o altres circumstàncies, una globalitat que volem tractar des de la psicologia de l’esport. A Prisma els va semblar bé la idea, i vàrem començar.
Xavi Garriga: Bé, de fet tu volies fer un llargmetratge documental.
L.G.D.: I finalment s’ha optat per un format sèrie.
X.G.: Vàrem dir, “provem de fer, en comptes d’un llarg d’una hora o més, càpsules centrades en personatges”. Quan l’Oriol ens va presentar el projecte, vàrem pensar que una sèrie documental era el millor format.
O.S.: És el que sorgeix d’ajuntar la gent que jo conec del món de l’esport amb una productora audiovisual amb la que puguem tirar-ho endavant. Estàvem tots dos molt sota mínims econòmicament com per a fer-ho per separat, i ens vàrem ajuntar per a tirar el projecte endavant.
X.G.: La realitat del pilot és que és el resultat de la feina feta aquest any: contactes, treball, esforç, creació de guió, gravació, perseguir l’entorn familiar, esportiu…
L.G.D.: Volen ensenyar la cara de l’esport que no és visible habitualment.
O.S.: Exacte, la idea és donar la visió del que no surt als diaris, del que queda més enllà de la superfície, de les coses així de frívoles. La majoria d’esportistes d’elit treballa moltíssim, i això no surt als diaris. Als diaris surten els famosos, amb qui surten, què presenten, si s’han lesionat…
X.G.: O amb qui s’ha casat…
O.S.: Exactament. Al voltant dels esportistes hi ha molts professionals treballant, i volem reflectir la seva tasca, que és intensa i que no es veu. Crec que això queda clar al pilot.
L.G.D.: És a dir, que volen canviar la visió de l’esport que transmeten els mitjans.
X.G.: Actualment la premsa esportiva és cada cop més groga. No tota, és clar, però sí la majoria. Hi ha programes de divulgació de la preparació, com el de La Masia que feia TV3, però no és el més habitual. El més habitual és veure que si en Sergio Ramos ha sortit de festa o l’Iniesta s’ha casat…
L.G.D.: A més a més l’esport no és tant glamurós com pot semblar.
O.S.: Sí. Normalment escoltem molta notícia de futbol, alguna cosa de bàsquet i quatre cosetes d’handbol i altres. Però de la majoria d’esports habitualment no en sentim res: ningú sap qui és la campiona d’Espanya de natació, o el campió júnior de segons quina disciplina. Són nanos que dediquen moltíssimes hores a combinar la seva vessant esportiva i acadèmica. La majoria de gent implicada en esports minoritaris, on no hi ha diners, saben que s’han de seguir formant. Aquesta tasca és la que volem ensenyar.
L.G.D.: Desplacen la mirada de la recompensa al treball.
X.G.: A part, també volem redefinir el que és la recompensa en sí. Què és l’èxit? Un altre dels nostres objectius era redefinir-lo. A simple vista pot semblar que és guanyar la Champions, o una medalla olímpica, però nosaltres volem explicar que això no és l’èxit si, a part de guanyar el trofeu, l’esportista no val per a res més com a persona.
O.S.: A l’exemple del documental parlem de gent que ha estat a la Residència Blume i a altres institucions com l’Escola Santa Clara. En el seu procés formatiu, esportiu i acadèmic hi ha una sèrie de valors i treball al dia a dia, que els serviran a l’esport i a la vida. Esforç, perseverança, treball diari, compartir, valorar el treball… Tot això els servirà molt el dia de demà, a part del que comenta en Xavi, si guanyen una medalla o la deixen de guanyar. El que ens diuen els professionals és que treballant i fent tot el procés, l’esportista adquireix una sèrie d’aptituds que li seran molt útils al seu futur personal, guanyi o no una medalla. Que, és clar, són esportistes d’elit i volen guanyar no podem oblidar-ho, però en aquest procés hi entren molts més factors.
L.G.D.: Una mirada global.
O.S.: Una mirada global, esport global.
L.G.D.: En quins esportistes s’han fixat a la sèrie?
O.S.: Al pilot ens hem fixat en l’Adrià Arnaus, un golfista jove, entre els dinou millors del món, el tercer d’Espanya i campió d’Europa de seleccions. Treballa i estudia a la residència Joaquim Blume, és soci del Club Can Cuyàs de San Feliu i del Muntanyà de Ceba. A part d’ell hi ha la Judit Ignacio, campiona d’Espanya de natació en estil papallona i que ara va a les olimpíades; el Gabriel Gorce, un esquiador paralímpic; l’Àlex Màrquez, germà d’en Marc Màrquez, que corre a Moto3, i l’Albert Ramos, un tennista de Mataró que en els darrers tres anys ha passat del 700 al 38 de l’ATP. De tots ells en volem donar aquesta visió global de la persona, sigui fixant-nos en els seus estudis, en els seus viatges per tot el món o amb la minusvalidesa visual del Gabriel. Sempre volem tractar la globalitat de la persona. Tot això, si aconseguim tirar endavant, és clar.
L.G.D.: Ara per ara li han ofert la sèrie a TV3, però també li han ofert el format a Euskal Telebista.
X.G.: Aquesta és la idea. Ara fa un mes que ho vàrem presentar a TV3 i ens han respost que els agrada molt, però tenen problemes de liquiditat a causa de les retallades. I aprofitem per dir-ho, aquestes retallades estan ofegant a les productores petites com Prisma. Hem presentat el format a d’altres televisions, com ETB, tenim possibilitats de fer reportatges similars al País Basc. Ara mateix, on ha entrat de ben segur és a TV3.
L.G.D.: És aquesta crisi el que els porta a decidir-se pel micromecenatge? Com sorgeix la idea?
X.G.: Sí, bàsicament perquè ens havíem assabentat d’altres projectes que havien tirat endavant així. Gent que es pot permetre una despesa de 10, 25 o 50 euros per una cosa que els agrada, per una implicació, per sortir als crèdits, per tenir-ne una còpia… Vàrem creure que si al menys podíem finançar la postproducció del pilot d’aquesta manera, ens ajudaria a poder acabar presentant-lo en condicions a un lloc de qualitat com és TV3.
L.G.D.: I finalment han assolit els seus objectius.
O.S.: Sí, el diumenge vàrem aconseguir els mil euros que ens havíem marcat com a objectiu a Verkami, el web que ho promou. El tema del micromecenatge parteix d’ajuntar una realitat esportiva i una d’audiovisual, però partint de zero. La manera d’autofinançar-nos una mica és cercar col·laboracions com la de la Federació Catalana de Golf a més de cercar el micromecenatge. Són aportacions petites, a canvi de recompenses com còpies del documental o d’altres, com una preestrena, una classe amb el jugador de golf, una pilota de golf signada o d’altres. Hem aconseguit els 1.000 euros per a poder-ho tirar endavant, finalment.
L.G.D.: Es plantegen seguir amb el micromecenatge o cerquen un finançament tradicional?
O.S.: Estem treballant molt cercant un patrocinador que pugui finançar la sèrie completa, i és complicat. Volem aconseguir-ne un de gran, o bé sis de petits, un per cada episodi. Ara per ara, el micromecenatge ha servit per a poder fer el pilot i presentar-lo. No sé si seguir amb el micromecenatge per a tot el projecte, no sé…
X.G.: Sí, el micromecenatge és per a temes més embrionaris, coses sense ànim de lucre. Nosaltres fem això perquè ens agrada, però també és la nostra feina i no li farem pagar el nostre sou a tota la gent. Ha servit de molt per ajudar a arrencar el projecte, ens ha anat genial, però a partir d’aquí no ho veig.
L.G.D.: El micromecenatge els permet mantenir el control total sobre l’audiovisual que elaboren, independitzant-se de les exigències d’un patrocinador tradicional.
O.S.: Ara estem treballant l’opció d’un patrocinador gran, que ens permetés portar-ho a TV3. Al patrocinador li proposem que ens ajudi a canvi de presència a la televisió juntament amb el documental. Quan anem a cercar patrocinadors per a cada episodi per separat, parlem de publicitat dins el mateix documental, presència de la marca durant les entrevistes, etc. No és que et condicioni, però…
X.G.: Estàs en deute amb qui et paga.
O.S.: També tenim present una cosa: Prisma i Esport Global tenien realitats diferents abans d’ajuntar-nos, i si ens vàrem ajuntar és perquè vàrem veure tots dos que si la feina està difícil, potser cal inventar-te-la. Jo abans no feia documentals, és una oportunitat pels dos. Ha estat un any de lluita, però hem pogut fer el pilot i presentar-lo. D’aquí en endavant cal trobar una empresa que vulgui apostar pel món de l’esport.
L.G.D.: Com es produeix el contacte entre Esport Global i Prisma?
O.S.: Ens coneixem, som tots d’aquí a la Garriga, i coneixem cadascun la realitat de l’altre. Fa un any jo faig un primer contacte parlant amb en Cesc Banyos que hem pensat en això, i ell comença a donar-hi voltes. Feia poc que anava pel meu compte, abans treballava a l’Escola Santa Clara a Sabadell, i li vaig explicar. Havia pensat que estaria bé donar aquesta visió del món de l’esport, fa molts anys que tinc contacte amb els esportistes. Sempre he pensat que el professional de l’esport està molt poc valorat. Vàrem anar reunint-nos i treballant, i fins aquí.
L.G.D.: Quin és el proper pas en la promoció d’Esport Global?
X.G.: Ara s’ha de moure el documental. Ja està gravat, editat i presentat a TV3. Ha agradat, però no ens el poden comprar, això ens han dit. Oferirem a les empreses interessades el fet que si trobem un patrocinador, TV3 farà de plataforma de difusió. És a dir: faran de plataforma de difusió si a ells els genera un cost zero. Així que ara el que cal és trobar un patrocinador, i si no pot ser a TV3, a fora.
O.S.: La idea és que si podem fer tota una sèrie, la farem, però, si no, subtitularem el que tenim i ho portarem fora, ja sigui per Espanya o Europa. Volem moure’l tot el que sigui possible, si podem vendre el format, tirarem endavant i, si no, seguirem cercant un patrocinador. La promoció ara mateix està en coses com aquesta, que a La Garriga Digital ens doneu una oportunitat de poder-ne parlar. Potser algú s’interessa o li agrada, cal tenir present que, ara per ara, no hi ha cap possibilitat de tenir una subvenció pública. La possibilitat d’accedir a diners públics és quasi nul·la, i si hi accedeixes són molt pocs. Per tant, assumim que ens hem inventat una feina, però ara ens hem d’inventar una manera de promocionar-la.
L.G.D.: En qualsevol cas, des de La Garriga Digital els desitgem la millor sort i els ajudarem en tot el que puguem.
O.S.: Moltes gràcies!
A la fotografia: Xavier Garriga i Oriol Sabata
Text i fotografia: Marc Bellmunt
