Entrevista a Àlex Valiente, Primer Secretari i Portaveu del PSC de la Garriga

0
174

Ens reunim amb l’Àlex Valiente al local del PSC de la Garriga, on encara s’hi poden veure cartells de la darrera campanya electoral, i on ressonen les veus dels veïns que passen per la Plaça Can Dachs. Valiente ens explica quina és la seva visió del PSC al poble després de la renúncia a l’acta de regidora per part de la Neus Bulbena i quin hi serà el seu paper.

La Garriga Digital: Molts dels nostres lectors el coneixen pels seus articles a La Garriga Digital. Es podria presentar als que no el coneguin?

Àlex Valiente: Porto deu anys en política ara mateix, sóc el Primer Secretari del PSC a la Garriga, i ara entro com a portaveu del grup al Ple municipal.

L.G.D.: Què el porta a entrar en política?

A.V.: Bàsicament tenia el neguit de fer quelcom pel meu poble. La primera vegada que vaig pensar en política, jo era molt jove. Va ser en un acte a l’escola, al Tagamanent, on em varen donar un premi als Jocs Florals. En aquell moment la Núria Albó era l’alcaldessa i quant me’l va donar vaig sentir el neguit de ser a prop d’una persona que pot canviar l’esdevenir del nostre poble amb les seves accions. A partir d’aquí, vaig voler fer alguna coseta.

Em vaig implicar amb entitats, ja no a nivell de municipi sinó comarcal, i amb quinze anys ja estava ficat en moviments associacionistes. A partir d’aquí, un bon dia fa deu anys vaig decidir apropar-me a la seu del PSC, perquè la meva referent és la Núria Albó, i també vaig anar a la seu comarcal de Granollers. Em varen dir que a la Garriga hi feia falta gent jove i amb empenta, i a partir d’aquí m’hi vaig enrolar. Quatre dies després tenia una reunió amb la Neus i em vaig sumar al seu projecte.

L.G.D.: Més enllà de la influència de la Núria Albó, què és el que el porta a decidir-se pel PSC?

A.V.: Bàsicament, en aquells moments, era el partit amb el que m’hi sentia més proper. També per ideals, i pels meus pares, que també sempre hi han estat propers. Això ho vius en família, i jo sempre dic que la família és una de les coses que et marca a nivell esportiu i polític. En aquell moment simpatitzava amb el PSC, vaig decidir buscar-ne informació i em vaig sentir molt a gust, tan a nivell comarcal com municipal. A la primera reunió a la que vaig assistir la Neus em va parlar molt clarament: era una persona que volia fer coses pel municipi. Això a mi m’il·lusionava, i ja no vaig trucar a més portes, per ideari. Una vegada vaig conèixer a la que llavors era candidata a les eleccions de 2003, vaig decidir que m’hi sentia bé i que aquell també era el meu projecte.

L.G.D.: Es considera el que habitualment s’anomena un ‘polític de carrera’?

A.V.: No, no m’hi considero pas. He llegit moltes vegades, a molts mitjans de comunicació a partir de l’anunci del relleu de la Neus, que el Carlos i jo érem “l’aparell”. Jo no em considero de l’aparell de res. L’aparell és un ens que no he viscut, doncs jo sóc una persona molt de poble i a mi el que m’agrada és trepitjar-lo, fer quelcom per aquest. No tinc ambicions més enllà, vull treballar pel meu municipi, ja sigui a nivell polític o d’entitats. M’agrada fer coses per la Garriga.

L.G.D.: Es passa de dos regidors independents, Neus Bulbena i Joan Bou, a dos regidors amb carnet de partit, avançant el quart membre de la llista, Meritxell Rochina, també independent.

A.V.: A veure, naturalment això hi fa molt. Estar afiliat al PSC ja fa que sembli que se t’hagi de catalogar com un polític de carrera, però jo m’hi vaig afiliar perquè quan vaig començar en política entrava en un projecte, que liderava la Neus i que era el meu. Vaig decidir participar-hi més des de dins i per això m’hi vaig afiliar; no perquè em sentís com un polític de carrera, sinó perquè m’agradava i volia participar en tots els àmbits, donar les meves opinions. En el moment d’afiliar-te t’impliques no només en la Garriga, sinó per a poder opinar quan les coses van mal dades a nivell comarcal, nacional o estatal. Això és el que m’ha permès, també, dir-hi la meva quan no m’he sentit identificat amb les polítiques del PSC o del PSOE a nivell d’Espanya. I les he criticat i he cridat al canvi, i això és el que m’ha aportat el fet de poder participar des de dins.

L.G.D.: Aquest moment de canvi ve determinat pels resultats de les darreres eleccions?

A.V.: Ve determinat per diversos factors. Quan es perden les eleccions la Neus posa el seu càrrec a disposició de l’agrupació, i en aquell moment crèiem que no era un aspecte a contemplar. Sí que ho havíem de contemplar, però, a curt o mitjà termini. No ho vèiem com quelcom immediat, perquè no sabíem què havien de fer el dia després, i això influeix molt en la decisió de cercar un canvi de rumb, de polítiques. Enteníem que els ciutadans no es veien reflectits en el projecte i la Neus és la primera que ho assumeix i posa el seu càrrec a disposició. Per maduresa, però, decideix que no creu que una altra persona hagi d’entomar els seus errors. Jo entenc que no són errors seus, sinó d’un projecte, d’un grup de persones on tots hem d’assumir la nostra responsabilitat.

També ve determinat per una situació política a la Garriga que crec que s’ha de canviar. Jo sempre dic que a la primera legislatura en la que vaig estar a l’Ajuntament (2003-2007), quan vaig ser regidor de Via Pública, em vaig divertir fent política. Vaig sentir el projecte com quelcom meu, vaig sentir que tots hi participàvem, fins i tot l’oposició. Els 17 regidors sentíem que el projecte era de tots. A l’anterior legislatura, però, jo no em vaig sentir còmode. Quan la situació està tensa, no només a nivell polític, sinó a nivell personal com amb la moció de censura, jo entenc que s’ha de fer regeneració política.

L.G.D.: És necessari un canvi i una regeneració, però vostès son els dos següents de la llista presentada a les darreres eleccions.

A.V.: Sí, naturalment. Tenim la gran tasca que la Neus, en Joan i tots els altres hem fet, però tenint en compte el passat recent del PSC a la Garriga, volem fer un canvi de política. Volem apropar-nos a les persones. Ara mateix, la situació al plenari jo crec que se sobreposa. És a dir, veient la Neus i en Joan, sembla que per haver estat membres d’un equip de govern anterior les seves propostes s’ignoren directament i això és una cosa que volem canviar aquí a la Garriga. Volem entomar un nou projecte, tenint en compte el passat, però també el present.

L.G.D.: Quin és el lloc del PSC a la Garriga?

A.V.: Ha de preguntar-se què vol ser quan sigui gran. Ara mateix toca fer un canvi de rumb polític, ja que els ciutadans ens han dit que no combreguen amb el nostre projecte ni amb les persones que el representen. Com a primer secretari del PSC, quan vaig presentar el meu projecte vaig dir que ens havíem d’apropar a la ciutadania, i ho crec. Hem fet debats estèrils que no ens han portat enlloc i que ens han allunyat d’aquesta ciutadania.

L.G.D.: Debats estèrils com quin?

A.V.: La planta de biomassa, per exemple. Crec que calia un debat més profund. Aquest debat no es va fer, i això ens va desgastar moltíssim. La feina del govern ha estat rebutjada per una ciutadania que ara la gaudeix, com la reforma del centre, per exemple, que va suposar un gran desgast de qui ho va haver d’entomar. La Neus es va posar al capdavant d’aquesta iniciativa i va parlar amb tota la ciutadania, va fer reunions amb els implicats… Va intentar fer de tot per a què aquest fos un procés del tot consensuat, però això comporta un desgast. Una reforma, a qualsevol nivell, implica que no serà del gust de tothom.

S’ha produït un desgast, no només amb les actuacions de govern, sinó també en d’altres coses donades per altres circumstàncies, com el debat de l’estació de tren. Ens hem de plantejar que la reflexió no va ser tot el profunda que calia, ni a nivell de govern ni ciutadà, ens hem d’apropar més a la ciutadania i escoltar-la: el projecte no ha de ser de sigles, sinó de ciutadans.

L.G.D.: Més enllà dels debats estèrils que comenta, i d’aquesta intenció d’apropar-se a la ciutadania, quins projectes té el PSC de la Garriga?

A.V.: Per exemple, l’altre dia vàrem posar en marxa les assemblees obertes. Volem que la ciutadania hi participi i van haver-hi quatre persones externes al partit a la primera assemblea. A partir d’aquí també volem, en reunions i xerrades, apropar-nos a sectors socials que fins ara no se sentien còmodes amb el PSC. Volem un projecte de tots, lluny de  les sigles. El PSC de la Garriga sempre s’ha caracteritzat per ser una petita família, i treballem conjuntament per un projecte. Quan la Neus va posar el seu càrrec sobre la taula el mateix dia de les eleccions, jo creia que no era una cosa que hagués de fer ella, el govern l’havíem portat entre tots.

En definitiva, el nou projecte ha de ser social, ciutadà, englobant gent que fins ara no se sentia reflectida en el PSC. Si no entenem això, ens estem equivocant de mig a mig.

L.G.D.: No és un moment de refundació només a la Garriga, sinó a tot Catalunya.

A.V.: A tot Catalunya i tota Espanya. Fan falta líders polítics. Al PSC, a nivell de Catalunya, ens representa una persona com a portaveu al Parlament que tots sabem que a les properes eleccions donarà un pas enrere. La gent associa les idees a les persones. A Catalunya tenim en Pere Navarro, que té poc ressò mediàtic. Això ens cohibeix com a partit i també a la ciutadania que ha de donar suport a un projecte polític. Si la persona que ha de liderar el projecte del demà, avui no ocupa el projecte de present, és molt complicat que la gent el vegi com a un líder de futur.

L.G.D.: Però vostè mateix es troba en una situació similar, entra al càrrec després de la renúncia d’una altra persona. Es considera a vostè mateix un d’aquests líders de futur?

A.V.: L’altre dia em preguntaven: “Tu, què en penses del futur?”. Jo ara mateix no penso en el futur, penso en reformular quan abans millor el projecte del PSC. Hem de canviar les idees i l’ideari polític. La ciutadania ens ho exigeix. Si no ens adonem d’això, estem perdent una oportunitat cabdal i el PSC a nivell de Catalunya i a nivell de la Garriga corre el risc de perdre completament la confiança ciutadana. Hem de pensar si volem ser el partit socialista francès o el grec, que són dos extrems: el Pasok ha passat a ser una força irrellevant a nivell de Grècia, mentre que el partit socialista francès ha reformulat les idees, ha canviat els líders i el projecte i ha recuperat la confiança dels ciutadans. Si no ho fem nosaltres també, passarem a ser un partit residual, i encara més a Catalunya i a la Garriga, que són dos espais on hi ha molta pluralitat política i, en aquesta pluralitat, si el ciutadà no se sent representat pel teu projecte acabes esdevenint un partit residual. Nosaltres, com a PSC de la Garriga, volem ser un partit que doni respostes als ciutadans, no un partit residual; volem ser un partit de primer nivell, com el partit socialista de França.

L.G.D.: Ha de tenir en compte que els socialistes francesos vénen d’un període en el que el govern l’ha tingut la dreta i vostès es troben en una situació més similar a la del Pasok, doncs acaben de sortir del poder. Tot i haver sortit del govern tot just a les darreres eleccions, i amb aquests resultats, es veuen en una bona posició?

A.V.: Jo crec que si les coses es fan bé, estem en una bona posició. Quan has tingut una patacada l’única cosa que et queda és aixecar-te. Hem de decidir si ens aixequem i tirem endavant o ens esperem. El principal problema el PSC a la Garriga ha estat que l’obra de govern crèiem, i seguim creient, era bona però hauríem d’assumir els errors, que n’hem comès, i molts…

L.G.D.: Com per exemple?

A.V.: Doncs els debats que no hem fet i hauríem d’haver fet. Escoltar més a la ciutadania. No hem estat a l’alçada, hem esperat que els ciutadans entenguessin quina era la nostra actuació de govern i no l’hem sabuda explicar. Hem fet molta feina a l’Ajuntament, però no hem sortit al carrer a copsar l’opinió de la gent. Anar a cadascun dels barris a veure quines mancances hi veien els veïns era un projecte del PSC que hem aturat, i era una bona opció; s’ha d’engegar de nou aquest projecte.

Estem en una situació de crisi econòmica que està tocant a totes les llars del poble. Tenim una mitjana d’atur per sota de la del Vallès Oriental, però és un problema que toca a molta ciutadania. Hem d’anar a buscar aquesta ciutadania i que ens expliquin què farien ells per generar llocs de treball a la Garriga. I no només això, creiem que en aquest context de crisi econòmica l’EMAD i l’Escola Bressol no han d’apujar massa les seves quotes, doncs a la Garriga tenim un sistema educatiu que és un dels pilars del municipi i cal protegir-lo. Si es fa, estarem al costat de l’equip de govern i hi serem a totes.

L.G.D.: Precisament, quan vàrem entrevistar la Neus Bulbena, ens comentava que el Ple són disset regidors i tots governen, però la seva oposició era molt atenta i fins i tot hi ha qui diria combativa. Quin tipus d’oposició es plantegen vostès a partir d’ara?

A.V.: El mateix que va dir la Neus és el que comparteixo. Com t’he dit abans, durant la primera legislatura que vaig estar a l’Ajuntament m’hi vaig divertir molt. Els disset treballàvem conjuntament i de vegades no ens posàvem d’acord, però no anàvem a torpedinar els projectes de l’equip de govern pel fet de que fóssim oposició. L’equip de govern ens tindrà al costat sempre que les polítiques siguin encertades: no farem oposició per fer oposició. L’altre dia, a la trobada de germanor del PSC, presentàvem una cançó en la que basarem una de les nostres campanyes, que es titula “Buscamos sonrisas“. Jo crec que, a partir d’ara, no hem de buscar l’enfrontament directe sinó ser positius.

Hi ha coses, però, que no compartim ja d’entrada. Per exemple, no entenc com es fa una inversió de cobriment d’una pista poliesportiva als pressupostos del 2012. Amb això no hi estic d’acord, doncs amb la problemàtica social que hi ha ara mateix, no crec que sigui una prioritat invertir-hi diners quan el que cal és protegir el sistema educatiu. Aquests diners es podrien invertir en d’altres temes, protegint polítiques socials. En això crec que s’equivoquen, però en els encerts que tinguin ens tindran al costat.

Nosaltres volem ser un projecte positiu, sense confrontació ni sortides al carrer cada dos per tres per reclamar qui sap què. Volem estar al seu costat i si l’equip de govern ens atansa la mà hi serem. Tan per a aprovar pressupostos, si entenem que són justos i equitatius, com per qualsevol altre aspecte. Tenim les portes obertes, tan pels ciutadans que no se sentin còmodes amb cap força política i vulguin fer una regeneració, com a nivell de plenari. Volem ser rellevants. Si ho perdem, acabarem amb picabaralles al Ple, una de les coses que precisament motiven el relleu: volem eliminar aquesta tensió política.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.