En Carles Felipe és l’entrenador del primer equip de l’Handbol La Garriga, que el dia 6 de maig va assolir l’ascens a Primera Nacional en un apassionant play off a Elgoibar, tan sols un any després d’haver pujat a la Lliga Catalana.
Unes setmanes després de l’històric ascens i havent paït les emocions, tenim una conversa amb en Carles, amb el que parlem de l’exitosa temporada ja conclosa i del futur immediat de l’equip.
La Garriga Digital: Abans que res, em permetrà que el feliciti pel segon ascens consecutiu de categoria de l’Handbol la Garriga.
Carles Felipe: Moltes gràcies!
LGD: Com han viscut tornar a pujar de categoria?
CF: Bé, ha estat sorprenent, no era pas l’objectiu. Esperàvem mantenir la categoria o estar entre els sis o set primers com a molt. Era l’ideal, però sempre t’has de marcar un objectiu, i a mitja temporada vàrem veure la possibilitat d’estar dalt, ens hi vam ficar, i ha sortit bé. La gent està molt contenta, molt il·lusionada, tot i que hi ha hagut moltíssima feina.
LGD: Hi ha hagut molts canvis respecte la temporada anterior?
CF: El nivell és molt diferent. La qualitat d’aquesta categoria no té res a veure, doncs hi ha jugadors que ha jugat a la Divisió d’Honor, com per exemple ens vàrem trobar a la fase d’Elgoibar. Hi ha molta més categoria que a primera catalana.
LGD: Aquest any competien només de Catalunya, però.
CF: Sí, aquest any estàvem a la màxima categoria de Catalunya, la Lliga Catalana.
LGD: I l’any que ve ja competeixen a nivell estatal.
CF: Sí, deixem la Federació Catalana i entrem a l’espanyola.
LGD: Com veu a l’Handbol la Garriga en aquesta propera temporada? Quin és el seu lloc en el panorama de l’handbol espanyol?
CF: El problema que hi ha aquí és que a Catalunya hi ha molt nivell, i és clar, com que la lliga funciona per proximitat de zones, la majoria de competidors són catalans. Així doncs, ja en coneixem uns quants, com La Roca o Granollers, i hi ha mot nivell. Serà més complicat, però suposo que mantenint l’equip com està i potser reforçant amb dues o tres persones tenim prou per a intentar mantenir la categoria. No podem aspirar a més essent realistes.
LGD: El vostre objectiu és mantenir la categoria?
CF: Sí, és la primera vegada a la història que la Garriga arriba a aquesta categoria i la nostra il·lusió és mantenir-nos-hi.
LGD: Comporta molta pressió ser el primer entrenador a pujar l’Handbol la Garriga a aquest nivell?
CF: Bé, una mica, però hi ha un bon equip i la feina del Jordi Fernández de l’any passat va ser molt bona. M’ho va deixar bastant preparat per a seguir treballant. Li agraeixo molt a en Jordi els dos anys que ha estat treballant amb l’equip, ha estat la base perquè aquest any poguéssim seguir treballant i amb un esforç final arribar on hem arribat.
LGD: Més enllà del llegat de l’entrenador anterior, què ha donat Carles Felipe a l’Handbol la Garriga perquè pugés de categoria?
CF: Jo crec que la meva feina és intentar formar un bon grup, ben avingut, a un nivell quasi més psicològic que no tàctic o tècnic, doncs en aquest nivell ja són molt bons. Crec que l’organització del grup i la confiança que crec que els he donat, i ens hem donat els uns als altres, ha estat la clau per a aconseguir el que hem aconseguit. Si no hi ha confiança, il·lusió i ganes de fer les coses, no es poden assolir aquestes fites.
LGD: En el terreny més tècnic, quines són les senyes d’identitat de l’Handbol la Garriga?
CF: L’any passat érem un equip molt ofensiu, que marcava 40 o 50 gols per partit. Érem molt bons i defensivament no necessitàvem defensar massa, doncs marcàvem tants gols. Però aquest any una de les claus ha estat reforçar la defensa. I hem estat bastant durs en defensa, com marca la categoria, i així ho hem aconseguit.
LGD: Ha costat adaptar-se a aquesta manera de jugar?
CF: Al principi va costar. Veies el nivell dels altres i el comparaves al teu, i va ser dur. De mica en mica ens vàrem anar posant al nivell fins que vam estar a dalt de tot amb esforç.
LGD: Com preparen la propera temporada?
CF: Si t’he de ser sincer, jo aquest any ho deixo. Fa tres mesos que la directiva sap que plego i això ja és cosa del següent entrenador, la junta i els jugadors. No et puc dir massa, però sé que compten amb tots els jugadors que han pujat, tot i que algun per temes de feina o família ho haurà de deixar. Es faran alguns fitxatges per a marcar una posició més clara, però.
LGD: Què és el que el porta a deixar-ho?
CF: Ja porto dos anys i mig amb aquest grup, i crec que ha de venir algú altre que aporti coses diferents a les que he aportat jo. A part, hi ha temes familiars i d’altres. De tota manera, encara que deixi aquest equip, seguiré col·laborant amb l’Handbol la Garriga pel que em necessitin.
LGD: L’Handbol la Garriga té més equips.
CF: Sí, tenim equips des de benjamí i tot. Hi ha un bon grup d’entrenadors i nois que estan treballant molt bé, i el club fa molt esforç per aquesta canalla, són un grup de qualitat, alguns fins i tot han anat a jugar a Granollers.
LGD: Hi ha jugadors de la pedrera al futur de l’Handbol la Garriga?
CF: Tenim en Roger Mas, i en David Romero, que ha estat fora aprenent coses, però ara finalment ha tornat. S’havia de jubilar, però va prometre que si pujàvem de categoria no ho faria, o sigui que allargarà.
LGD: En aquesta nova temporada són tot equips coneguts, però quins són els rivals a batre?
CF: És una mica complicat, perquè encara no està estructurat el grup que ens tocarà. Serà el grup de Catalunya, on hi ha 11 equips catalans, un equip aragonès, nosaltres que pugem, i un equip més que no sabem. Però hi ha possibilitat de canvi. Pot ser que ens toquin tres equips de les Illes Canàries i no d’Aragó, i això encara no ho sabem. Però els equips a batre són la meitat inferior de la taula. Als equips superiors hi ha molta qualitat, el Balonmano la Roca, per exemple, ha pujat a Divisió d’Honor B, però per temes econòmics no sabem si hi serà o no. Si es queda a nacional, allà hi ha moltíssima qualitat, i batre això serà una mica complicat.
LGD: Quin és el funcionament de la lliga d’handbol en aquest nivell?
CF: Es fa una lligueta de 14 o 15 equips, els dos darrers baixen de categoria, els dos primers fan un sector amb la resta de grups d’Espanya, del qual dos es qualifiquen per a un sector posterior, i de quatre que queden, en pugen tres.
LGD: Els desplaçaments i costos que comportarà l’ascens de categoria podran ser assumits?
CF: És el que s’està estudiant ara. Creiem que es pot fer. La gran sort que tenim és que a l’haver-hi tants equips catalans, els desplaçaments són curts. El que puja molt, però, és l’arbitratge. Potser es tripliquen els costos en aquest sentit, i això s’està estudiant. Hi ha certes subvencions, però els viatges a llocs com Saragossa impliquen nits d’hotel, i és tot car, però la majoria de costos se’n van en l’arbitratge. Poden tocar àrbitres andalusos, o gallecs, o de qualsevol lloc, i s’ha de pagar el desplaçament, l’estància i l’arbitratge. De pagar 220 euros, a pagar uns 600 o 700.
LGD: L’Handbol la Garriga es sustenta a sí mateix, econòmicament parlant?
CF: Tenim espònsors que ens han ajudat molt a tirar endavant la temporada, els estem molt agraïts i esperem seguir treballant-hi. Però els jugadors paguen per jugar, perquè no s’arriba a tot. Paguen poqueta cosa, però paguen.
LGD: Hi ha una afició nombrosa aquí a la Garriga?
CF: Jo porto molts anys aquí al club, tot i que també he estat a d’altres per a aprendre coses i aportar-les aquí. Quan jo era més jove venien els pares i prou, i ara som més i n’estic molt content. Som pocs, i és normal, però ve gent de la junta, jugadors, i també gent de fora… Hem arribat a ser uns cent-cinquanta al Pavelló de Can Noguera. I al principi érem uns trenta.
LGD: Han quintuplicat el públic, no està gens malament.
CF: La Junta fa un bon treball, promocionant l’equip perquè la gent vingui.
LGD: Des que han pujat de categoria tenen més públic?
CF: Jo crec que si. Passa que clar, a la Garriga s’hi fan moltes activitats esportives, des d’hoquei a bàdminton i ball, i no es pot anar a veure tot, ho entenem.
LGD: Té algun missatge per a l’afició?
CF: Que moltes gràcies pel seu suport aquest any. Espero que l’any que ve tinguin paciència, perquè serà molt més dur, i que vagin a veure els equips de nois més joves de l’Handbol la Garriga, que juguen molt bé i s’ho mereixen.
A la fotografia: Carles Felipe
Text i fotografia: Marc Bellmunt
