La situació està arribant a un punt de no retorn. El capitalisme salvatge, que fa anys que denunciem i combatem, vol depredar-nos tots els recursos públics i qualsevol ombra de drets socials. Ara ja no hi ha subterfugis, ni màscares, només algunes mentides propagandístiques que arriben però a extrems absurds. Volen capgirar la lògica i el sentit comú: la redistribució no ha de ser dels més rics als més pobres sinó al revés, i tant com puguin. És el què han intentat sempre, però ara apreten com mai. Amb la complicitat de tots els partits tradicionals han anat construint aquesta xarxa de complicitats, público-privades que governa des de l’ombra.
Però no només es queden tranquils amb això. Darrerament ja han començat a qüestionar alguns drets polítics fonamentals com el de reunió o associació. Sembla ser que per a ells ja no hi ha línies vermelles. Tant sols beneficis blaus i una pèrfida “pau” social que l’únic que significa és absència de resposta social a la seva ofensiva que, pràcticament, és una declaració de guerra.
I en paral·lel a aquest procés (i no per casualitat), Espanya redobla els seus esforços per sotmetre’ns nacional, cultural i lingüística. L’ofensiva ideològica per la recentralització o contra les llengües nacionals no espanyoles, en són els exemples més clars. L’estratègia de la oligarquia político-econòmica espanyola torna a mostrar-se tal i com és: obtusa, tancada, mesquina, homogeneïtzadora, recentralitzadora. I tot això amb la col·laboració inestimable dels cacics locals que, amb una curtesa de mires no gaire envejable, els reten honors i intenten mostrar-se com alumnes avantatjats de la classe. De fet, res gaire nou. La oligarquia i la tecnocràcia neoliberal mundial marquen el full de ruta i, en connivència amb les classes dominants espanyoles i els cacics col·laboradors locals escanyen, social, econòmica, nacional i culturalment a les classes populars dels Països Catalans. Això a casa nostra, però el procés arreu del planeta es reprodueix de manera similar.
Però nosaltres, com sempre, al peu del canó. Fa anys que combatem el capitalisme en totes les seves formes (classisme, racisme, espanyolisme, masclisme…) i que hem anat forjant un moviment estès al llarg de tot el territori que, des de pobles i ciutats, comenci a bastir una alternativa popular, de base, nacional, contra la seva ofensiva, plantejant les nostres propostes i alternatives. I ara, aquest 12 de maig també serem a la convocatòria mundial, popular, de tots aquells i aquelles que rebutgem la imposició del seu model, que rebutgem la dictadura econòmica dels “mercats” i de les classes dominants, de tots aquells i aquelles que apostem, també, per la construcció d’uns Països Catalans socialment justos, territorialment equilibrats i sostenibles, deslligats de qualsevol forma de dominació patriarcal i nacionalment lliures, en un Món diferent, regit per la voluntat i els interessos de la majoria social i no pel lucre privat de quatre privilegiats.
