Toni Strubell i Emili Valdero, el dissabte a l’Auditori de l’Escola de Música

0
121
De quins ingressos disposaria el govern de la Generalitat si Catalunya fos un Estat independent dins la Unió Europea? Quants diners es podrien destinar a Despesa Social? Hi hauria retallades a Sanitat? Quants barracons provisionals hi hauria a les escoles catalanes? Les pensions, podrien millorar-se? Hauríem de seguir pagant peatges per fer ús de les autopistes catalanes? Els desplaçaments en tren des de la Garriga millorarien o seguirien igual, amb una sola via en més de la meitat del recorregut fins a Barcelona? Podríem anar als Estats Units sense haver de fer primer escala obligatòria a Barajas-Madrid? Tindrien feina a Catalunya els científics de les diverses disciplines? Per què el País Basc pot recaptar tots els seus impostos i després paga la seva quota del Concert Econòmic a Madrid, després de pactar una quantitat diferent cada any? Tindríem el nivell d’atur del País Basc (9%, enfront el 21% a Catalunya) si ens poguéssim administrar nosaltres solets els nostres recursos? Com Catalunya pot dir prou i obtenir el seu legítim Estat independent dins la Unió Europea?
De cada 100 € que arriben a Madrid pagats pels catalans, entre l’IRPF de les persones físiques, l’IVA i l’Impost de Societats de les empreses, i altres impostos i taxes, 40 € no tornen mai més a Catalunya. Aquests nivells de dèficit fiscal són els que estan enfonsant cada any més els catalans, fins al punt que sobrepassa tots els límits i se situa en el que es coneix com espoli fiscal: Espanya ens roba.
Aquest espoli fiscal, que es ve repetint des de temps immemorials, ha assolit uns nivells absolutament insostenibles precisament durant els més de trenta anys de democràcia espanyola. Solidaritat dels rics envers els pobres, en diuen per allà baix. I ens acusen als catalans de insolidaris quan ens queixem. És cert que durant tots aquests anys Catalunya ha contribuït a la modernització de les regions més pobres d’Espanya, però el resultat final és que les 11 comunitats autònomes que al començament de la democràcia tenien un dèficit fiscal positiu (cobraven més del que pagaven), actualment continuen sent exactament les mateixes 11, i les 6 restants (les que paguen més que no cobren) continuen sent les mateixes. En 30 anys el model espanyol no ha estat capaç de crear una economia productiva. Ans al contrari, s’ha permès construir immensos aeroports que després ha hagut de tancar o les línies de l’AVE que ha hagut d’anul·lar perquè no tenien suficients passatgers, i ha instaurat la cultura de les pensions del PER pels treballadors del camp (això sí, només del sud d’Espanya!). Espanya ens roba i amb la independència de Catalunya aquesta injustícia s’acabarà.
Totes aquestes qüestions i moltes altres són les que tractarà el diputat al Parlament de Catalunya i President de Solidaritat Catalana per la Independència, l’Il·lustríssim Toni Strubell, aquest dissabte dia 17 de març a les 6 de la tarda a l’Auditori de l’EMM de la Garriga. Us hi esperem!
Xavier Bernaldo i Cararach, Coordinador de SI la Garriga.
Ferran Ribó i Ayuso, adherit de SI la Garriga.

De quins ingressos disposaria el govern de la Generalitat si Catalunya fos un Estat independent dins la Unió Europea? Quants diners es podrien destinar a Despesa Social? Hi hauria retallades a Sanitat? Quants barracons provisionals hi hauria a les escoles catalanes? Les pensions, podrien millorar-se? Hauríem de seguir pagant peatges per fer ús de les autopistes catalanes? Els desplaçaments en tren des de la Garriga millorarien o seguirien igual, amb una sola via en més de la meitat del recorregut fins a Barcelona? Podríem anar als Estats Units sense haver de fer primer escala obligatòria a Barajas-Madrid? Tindrien feina a Catalunya els científics de les diverses disciplines? Per què el País Basc pot recaptar tots els seus impostos i després paga la seva quota del Concert Econòmic a Madrid, després de pactar una quantitat diferent cada any? Tindríem el nivell d’atur del País Basc (9%, enfront el 21% a Catalunya) si ens poguéssim administrar nosaltres solets els nostres recursos? Com Catalunya pot dir prou i obtenir el seu legítim Estat independent dins la Unió Europea?

De cada 100 € que arriben a Madrid pagats pels catalans, entre l’IRPF de les persones físiques, l’IVA i l’Impost de Societats de les empreses, i altres impostos i taxes, 40 € no tornen mai més a Catalunya. Aquests nivells de dèficit fiscal són els que estan enfonsant cada any més els catalans, fins al punt que sobrepassa tots els límits i se situa en el que es coneix com espoli fiscal: Espanya ens roba.

Aquest espoli fiscal, que es ve repetint des de temps immemorials, ha assolit uns nivells absolutament insostenibles precisament durant els més de trenta anys de democràcia espanyola. Solidaritat dels rics envers els pobres, en diuen per allà baix. I ens acusen als catalans de insolidaris quan ens queixem. És cert que durant tots aquests anys Catalunya ha contribuït a la modernització de les regions més pobres d’Espanya, però el resultat final és que les 11 comunitats autònomes que al començament de la democràcia tenien un dèficit fiscal positiu (cobraven més del que pagaven), actualment continuen sent exactament les mateixes 11, i les 6 restants (les que paguen més que no cobren) continuen sent les mateixes. En 30 anys el model espanyol no ha estat capaç de crear una economia productiva. Ans al contrari, s’ha permès construir immensos aeroports que després ha hagut de tancar o les línies de l’AVE que ha hagut d’anul·lar perquè no tenien suficients passatgers, i ha instaurat la cultura de les pensions del PER pels treballadors del camp (això sí, només del sud d’Espanya!). Espanya ens roba i amb la independència de Catalunya aquesta injustícia s’acabarà.

Totes aquestes qüestions i moltes altres són les que tractarà el diputat al Parlament de Catalunya i President de Solidaritat Catalana per la Independència, l’Il·lustríssim Toni Strubell, aquest dissabte dia 17 de març a les 6 de la tarda a l’Auditori de l’EMM de la Garriga. Us hi esperem!

Xavier Bernaldo i Cararach, Coordinador de SI la Garriga.

Ferran Ribó i Ayuso, adherit de SI la Garriga.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.