Vallesos presenta la revista/llibre número 2 a la Garriga

0
115

La revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Garriga i la Fundació Universitària Martí l’Humà us conviden a la presentació del seu segon número, amb un dossier central sobre els esports d’arrel al Vallès, entre molts d’altres articles sobre personatges i patrimonis històrics, culturals, naturals i paisagístics vallesans.

L’acte tindrà lloc a l’edifici de can Raspall (al costat de la placeta de Santa Isabel, entrada pel carrer Banys, 40) el dijous 23 de febrer, a 2/4 de 8. L’acte, comptarà amb la participació de Santiago Cucurella, director de la Fundacio Martí l’Humà i membre del consell assessor de Vallesos; Stefano Puddu, dissenyador i membre del consell assessor de Vallesos, Eva Jove, llicenciada en Història de l’Art per la UAB, Màster oficial d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni per la UAB i cursant el Doctorat en Patrimoni Cultural; Xavier Marí, periodista i col·laborador de Vallesos i l’emblemàtic músic garriguenc Joan Garriga, fundador i membre de la Troba Kung-Fu.

Clourà l’acte Albert Benzekry, regidor de cultura, patrimoni i identitat.

El segon número de la revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni ja és al carrer, en una nova edició de 156 pàgines a tot color que dedica la carpeta central a la tradició esportiva singularitzada d’algunes localitats vallesanes i que inclou nombrosos articles més sobre patrimonis històrics, artístics, paisatgístics i naturals del Vallès, així com semblances de diversos personatges significatius d’aquests àmbits.

La carpeta-dossier presenta un recull elaborat per periodistes, historiadors i exjugadors de diversos esports especialment arrelats en algunes ciutats i pobles i tracta amb un to ciutadà i etnològic el paper referencial d’alguns d’aquests esports, com ara l’hoquei herba a Terrassa (que aquest 2012 hi esdevé centenari i hi manté quatre clubs ben actius); del futbol i la natació a Sabadell (amb el Centre d’Esports i el Club Natació com a entitats pioneres de referència); l’handbol i l’atletisme de fons a Granollers (amb el club d’handbol i la Mitja Marató més reconeguts internacionalment); el bàsquet a Ripollet (que té l’únic club de bàsquet vallesà octogenari on va debutar Chichi Creus); l’hoquei patins a Cerdanyola (amb el club degà de l’Estat epanyol) o del golf a Sant Cugat (amb el primer gran camp de l’Estat, des de 1914), entre d’altres.

Tres generacions de blaugranes

El dossier de la carpeta inclou també una singular trobada amb tres significatius futbolistes blaugranes vallesans de tres generacions diferents –Xavi Hernández, Joan Vilà i Josep Seguer–, que repassen la seva trajectòria i la seva relació amb el Vallès en unes singulars i aprofundides entrevistes en una clau molt personal. Així, el gran Xavi del Barça actual que meravella el món sencer confirma la seva coneguda estima per la seva ciutat i afirma que per a ell “la Medalla d’Honor de Terrassa és més important que la Pilota d’Or”, que puja sovint al cim de la Mola, d’on es coneix tots els camins que hi porten, i afirma que “una selecció catalana de veritat tindria un nivell molt alt, molt”, mentre també repassa records d’infància i del seu entorn familiar a la seva ciutat.

A l’altre costat, amb 88 anys, Josep Seguer, nascut el 1923 a Parets del Vallès i un dels pocs supervivents del Barça de les cinc copes que va liderar Kubala, recorda els seus inicis en un futbol professional molt diferent de l’actual i com es vivien en aquells temps l’afecció i les celebracions del Barça. En una generació intermèdia, el cardedeuenc Joan Vilà, que va jugar amb el primer equip blaugrana amb Cruyff i Reixach, explica especialment la seva tasca com a entrenador de la Masia que va ser durant 14 temporades, al capdavant de la formació de jugadors com Xavi, Cesc, Piqué i molts d’altres del primer equip actual.

Personatges i patrimonis

La publicació inclou també una entrevista amb el reconegut naturalista de Sant Celoni Martí Boada, que destaca la gran riquesa paisatgística i de biodiversitat del Vallès, així com un retrat de la nissaga gastronòmica dels Martínez de Terrassa (dels restaurants Capritx i Picoteca i de la rostisseria El buen gusto, entre altres) i semblances de la promotora dels Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, l’artista plàstic de Sant Cugat Josep Pla-Narbona, els germans Josep i Joan Vila Jover, impulsors de la centenària i molt activa Societat Coral Amics de la Unió de Granollers; el cantant garriguenc de rumba Joan Garriga i de la molletana Pilar Molins, que a través de l’Associació Amical Mauthausen, és la memòria viva dels deportats pel nazisme.

En l’apartat de patrimonis, en el camp de la història destaquen especialment un article –Matadepera, capital de la Segona República (1938)– de Josep Puy, que documenta com no s’ha fet mai fins ara la llarga estada del president espanyol Manuel Azaña a la Torre Salvans durant la Guerra Civil i un altre del catedràtic d’Història Moderna Jaume Dantí que posa llum sobre els Perpinyà, destacats austriacistes de Granollers, que van ser ferms defensors del dret i les institucions catalanes, fent front al setge borbònic de 1714. En l’apàrtat de Turisme cultural, hi destaca l’article de la llicendiada en Història de l’Art i màster en Gestió del Patrimoni Eva Jove, sobre Un passeig per la Garriga: el Raspall del detall.

El segon número de la publicació que edita Gent i Terra, amb Vicenç Relats com a director i Ramon Vilageliu com a editor recorda la figura de l’artista sancugatenc Grau-Garriga i inclou també glosses patrimonials de fauna (sobre la presència del llop al Vallès), per part de Jordi Ruiz-Olmo i Gabriel Lampreave, de la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat, així com d’arqueologia (una dedicada al poblat ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola, per part del seu director, Joan Francès), així com d’altres sobre campanars, llegendes, paisatges, pagesia o indústria. Les pàgines inicials de la revista, les obre un contede geografia molt vallesana de l’escriptor sabadellenc Antoni Dalmases. A les planes finals, a la secció Calaixera, a més de l’article sobre l’arquitecte Raspall a la Garriga, també hi figura una passejada a peu o amb BTT per Lliçà d’Amunt o la mirada creativa del projecte d’art geogràfic Sa(badall). Un romanço del cantant i romancer Jaume Arnella dedicat a la travessa Matagalls-Montserrat tanca la publicació, que ja anuncia per al proper número, que apareixerà la primavera, una carpeta-dossier dedicada a la memòria dels aiguats que el Vallès va patir el 1962, l’any vinent farà cinquanta anys.

Amb una tirada de 4.000 exemplars i al preu de 8 euros, Vallesos es troba disponible a més de 120 punts de venda del Vallès, especialment llibreries i quioscos cèntrics, així com a totes les botigues d’Abacus vallesanes i als supermercats Bonpreu i Esclat situats al Vallès.

Així mateix, la revista Vallesos compta amb un ampli i reconegut Consell assessor integrat per les següents persones:

Toni Altaió (portaveu de l’ADENC), Carme Badia (filòloga i editora), Amadeu Barbany (comerciant, expresident de Gran Centre Granollers), Lluís Campins (historiador, director del Museu de Sant Cugat del Vallès), Salvador Cardús (sociòleg i periodista, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB), Santiago Cucurella (historiador i director de la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga); Josep Llobet (arquitecte, director de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell), Ferran Miralles (biòleg), Pruden Panadès (gestora cultural), Stefano Puddu (dissenyador gràfic), Francesc Roma (sociòleg i geògraf), Arnau Queralt (ambientòleg i president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya), Carles Rué (pedagog social i master en interpretació del patrimoni i turisme cultural ) i Joan Saborido (economista, president de Via Vallès).

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.