Entrevista a Joan Cruells, Director de la Fundació Asil-Hospital

0
641

Parlem amb el Dr. Joan Cruells, Director de la Fundació Asil-Hospital de la Garriga, sobre el paper d’aquesta institució al municipi, la seva tasca i el futur de l’antic CAP.

La Garriga Digital: En seran ben pocs, però pot explicar als lectors que no coneguin l’Asil-Hospital quina és la seva tasca?

Joan Cruells: En realitat, a la Garriga tothom coneix l’Asil-Hospital, doncs és una institució amb cent anys d’història i té una trajectòria llarga. La funció d’aquesta casa és l’acollida de persones grans que tenen dificultats per viure soles, donades per l’edat o per malaltia. Aquestes persones han perdut la seva autosuficiència, i aquesta casa està adaptada a les seves necessitats.

L.G.D.: És una institució privada?

J.C.: És una fundació, i com totes les fundacions, és privada. Tot i així és una fundació molt peculiar, doncs el seu Patronat està encapçalat per l’alcalde del municipi, amb un regidor i el jutge de pau assistint-lo. Els tres patrons són, actualment, l’alcaldessa Meritxell Budó, el regidor de Salut, Albert Jiménez, i la jutgessa de pau, Montserrat Roca.

L.G.D.: La seva vocació és de servei públic llavors.

J.C.: Bé, les fundacions durant molts anys han fet el què l’administració no podia fer, tenim una vocació totalment de servei.

L.G.D.: A quantes persones donen servei actualment?

J.C.: Actualment a vora cent persones. Hi ha vuitanta-dos llits per a pacients ingressats, i una vintena de persones que estan al centre de dia. Aquestes són les dues modalitats d’atenció que oferim.

L.G.D.: Només atenen a gent gran del municipi, o també a persones d’altres pobles?

J.C.: Bàsicament som una fundació garriguenca, i la immensa majoria de persones són d’aquí. Això té l’avantatge afegit que si per la gent gran anar a un asil resulta difícil, si hi troben a les persones que han conegut tota la seva vida els resulta molt més fàcil.

L.G.D.: El fet de donar ajuda a gent del municipi és, llavors, un altre factor per a la integració de l’Asil a la Garriga.

J.C.: El fet que estiguem al centre del poble i que la majoria de gent sigui de la Garriga afavoreix la relació entre ells i entre les famílies. Les famílies vénen les hores que poden, no tenim un horari de visites restringit. Vinguin al matí, a la tarda o al vespre, a acompanyar o a ajudar a donar algun àpat o a treure la persona gran a fer un volt. L’Asil és una casa oberta, i que estiguem al centre del poble i ben integrats és part central d’això.

L.G.D.: Segueix sent una institució de caire religiós?

J.C.: No. L’Asil va pertànyer en els seus inicis a les Monges Darderes, que prestaven els serveis socials en aquells temps. Aquí hi varen haver religioses fins el 99, quan per raons de falta de vocacions es varen anar replegant i deixant les institucions. Però hi havien estat molt temps, des del 1910.

L.G.D.: Recordant la celebració del Centenari de l’Asil-Hospital, quin record n’hi queda a vostè?

J.C.: El Centenari va ser una celebració feta de bon grat, participativa. Per aquí, durant tot l’any hi varen passar gairebé totes les entitats de la Garriga i moltes escoles, que encara vénen. Molts escolars van apropar-s’hi i segueixen venint periòdicament, tot ajudant a fer manualitats, llegint als ancians que no poden, o simplement fent companyia. El Centenari va representar un increment d’això que en diem convivència intergeneracional. Va ser molt agradable. A part d’això, va servir per a rellançar-nos cap al futur.

L.G.D.: Em pot explicar més sobre les activitats que fan amb els escolars del municipi?

J.C.: I tant. Tradicionalment les escoles de la Garriga vénen a l’Asil. Algunes ho fan per cantar o a fer manualitats, i n’hi ha una de concreta que ve un parell de tardes cada setmana a llegir en veu alta i a fer companyia als pacients.

L.G.D.: Una altra clau del futur de l’Asil són les obres a l’antic CAP.

J.C.: Les obres avancen a bon ritme. El que estem fent és adaptar les dues plantes de l’antic CAP. Tot l’interior es va enderrocar i s’està construint una sala de fisioteràpia a la primera planta que serà més gran que l’actual, i també hi haurà catorze llits més per a l’Asil. A la segona planta s’hi faran espais comuns i una sala de visites, i a la tercera, que l’estem afegint, de moment hi deixarem un espai diàfan per a fer-lo servir conforme creixin les necessitats de l’Asil. Més endavant hi podem posar més llits, però per ara falta pressupost. Tot i així, preveiem que les obres estiguin enllestides aquesta tardor.

L.G.D.: Malgrat ser una fundació privada és de suposar que les retallades els estan afectant, llavors.

J.C.: En aquesta casa sempre hem rebut subvencions, que ara estan molt limitades. Anem fent obres a mesura que rebem recursos.

L.G.D.: Com és la relació de l’Asil amb l’Ajuntament?

J.C.: Les relacions amb l’Ajuntament sempre han estat bones. El president del nostre patronat és sempre l’alcalde. El govern anterior va creure oportú, en les seves primeres intencions, destinar l’antic CAP a dependències policials i de serveis socials. Aquesta primera intenció es va repensar més endavant.

L.G.D.: Perquè la cessió dels terrenys per part de l’Asil-Hospital estava condicionada al seu ús sanitari.

J.C.: Fa molts anys es varen cedir uns set-cents metres quadrats de terreny a l’Ajuntament, al poble de la Garriga, per a què s’hi edifiqués un CAP, ja que en aquell moment no hi havia cap altre terreny adequat per a fer-ho. Al document de cessió hi havia una clàusula segons la qual, si no s’hi feia un CAP, s’hauria de tornar el terreny a l’Asil. A més a més, aquest terreny està destinat a usos sanitaris en el Pla General, o sigui que si se’n volgués fer un altre ús aquest s’hauria de modificar primer. A banda d’aquestes qüestions tècniques, el sentit comú deia que un cop cedit a l’Ajuntament un terreny per a fer un CAP, quan no hi hagués un CAP el terreny tornés a l’Asil. La Fundació ha de créixer, actualment no podem donar servei a totes les demandes que tenim.

L.G.D.: Té una gran demanda l’Asil?

J.C.: Sempre hi han moltes més peticions d’ingrés de les que podem atendre.

L.G.D.: Treballen amb el nou CAP?

J.C.: Hi tenim una relació correcta però que en realitat no passa de l’administratiu. Ens faciliten les receptes, etc., però nosaltres tenim infermeres, fisioterapeutes i un servei mèdic propi. Tenim relació perquè els nostres pacients viuen al poble i, per tant, hi tenen un metge de capçalera que els hi fa les receptes.

L.G.D.: L’Asil-Hospital li demana quelcom a l’Ajuntament?

J.C.: No, no li demanem res.

L.G.D.: I al conjunt del municipi?

J.C.: El municipi ens aporta una vintena de persones que vénen voluntàriament a ajudar-nos, a fer tasques de suport. Sempre hi ha hagut aquesta relació entre l’Asil i el municipi.

L.G.D.: Com es pot ajudar a l’Asil?

J.C.: Hi ha gent que ve a ajudar a donar àpats a persones que tenen dificultats per menjar soles. Els dijous es fa, tradicionalment, una sortida al matí i vénen molts voluntaris a fer un volt i un cafè amb els pacients. Sempre hi han voluntaris, però la Garriga està tan ben integrada a l’Asil com l’Asil al municipi.

Marc Bellmunt

Article anteriorLa CUP considera que la reforma laboral espanyola ha estat imposada per la patronal
Article següentLa nostra posició: fomentar polítiques actives d’ocupació
Hola! Sóc La Garriga Digital.cat! Aquest és el meu número de telèfon, per si tens alguna cosa a dir-me: 698 578 064. Si vols, també em pots escriure un Whatsapp :)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.