Entrevista a Joan Cruells, Director de la Fundació Asil-Hospital

0
398

Parlem amb el Dr. Joan Cruells, Director de la Fundació Asil-Hospital de la Garriga, sobre el paper d’aquesta institució al municipi, la seva tasca i el futur de l’antic CAP.

La Garriga Digital: En seran ben pocs, però pot explicar als lectors que no coneguin l’Asil-Hospital quina és la seva tasca?

Joan Cruells: En realitat, a la Garriga tothom coneix l’Asil-Hospital, doncs és una institució amb cent anys d’història i té una trajectòria llarga. La funció d’aquesta casa és l’acollida de persones grans que tenen dificultats per viure soles, donades per l’edat o per malaltia. Aquestes persones han perdut la seva autosuficiència, i aquesta casa està adaptada a les seves necessitats.

L.G.D.: És una institució privada?

J.C.: És una fundació, i com totes les fundacions, és privada. Tot i així és una fundació molt peculiar, doncs el seu Patronat està encapçalat per l’alcalde del municipi, amb un regidor i el jutge de pau assistint-lo. Els tres patrons són, actualment, l’alcaldessa Meritxell Budó, el regidor de Salut, Albert Jiménez, i la jutgessa de pau, Montserrat Roca.

L.G.D.: La seva vocació és de servei públic llavors.

J.C.: Bé, les fundacions durant molts anys han fet el què l’administració no podia fer, tenim una vocació totalment de servei.

L.G.D.: A quantes persones donen servei actualment?

J.C.: Actualment a vora cent persones. Hi ha vuitanta-dos llits per a pacients ingressats, i una vintena de persones que estan al centre de dia. Aquestes són les dues modalitats d’atenció que oferim.

L.G.D.: Només atenen a gent gran del municipi, o també a persones d’altres pobles?

J.C.: Bàsicament som una fundació garriguenca, i la immensa majoria de persones són d’aquí. Això té l’avantatge afegit que si per la gent gran anar a un asil resulta difícil, si hi troben a les persones que han conegut tota la seva vida els resulta molt més fàcil.

L.G.D.: El fet de donar ajuda a gent del municipi és, llavors, un altre factor per a la integració de l’Asil a la Garriga.

J.C.: El fet que estiguem al centre del poble i que la majoria de gent sigui de la Garriga afavoreix la relació entre ells i entre les famílies. Les famílies vénen les hores que poden, no tenim un horari de visites restringit. Vinguin al matí, a la tarda o al vespre, a acompanyar o a ajudar a donar algun àpat o a treure la persona gran a fer un volt. L’Asil és una casa oberta, i que estiguem al centre del poble i ben integrats és part central d’això.

L.G.D.: Segueix sent una institució de caire religiós?

J.C.: No. L’Asil va pertànyer en els seus inicis a les Monges Darderes, que prestaven els serveis socials en aquells temps. Aquí hi varen haver religioses fins el 99, quan per raons de falta de vocacions es varen anar replegant i deixant les institucions. Però hi havien estat molt temps, des del 1910.

L.G.D.: Recordant la celebració del Centenari de l’Asil-Hospital, quin record n’hi queda a vostè?

J.C.: El Centenari va ser una celebració feta de bon grat, participativa. Per aquí, durant tot l’any hi varen passar gairebé totes les entitats de la Garriga i moltes escoles, que encara vénen. Molts escolars van apropar-s’hi i segueixen venint periòdicament, tot ajudant a fer manualitats, llegint als ancians que no poden, o simplement fent companyia. El Centenari va representar un increment d’això que en diem convivència intergeneracional. Va ser molt agradable. A part d’això, va servir per a rellançar-nos cap al futur.

L.G.D.: Em pot explicar més sobre les activitats que fan amb els escolars del municipi?

J.C.: I tant. Tradicionalment les escoles de la Garriga vénen a l’Asil. Algunes ho fan per cantar o a fer manualitats, i n’hi ha una de concreta que ve un parell de tardes cada setmana a llegir en veu alta i a fer companyia als pacients.

L.G.D.: Una altra clau del futur de l’Asil són les obres a l’antic CAP.

J.C.: Les obres avancen a bon ritme. El que estem fent és adaptar les dues plantes de l’antic CAP. Tot l’interior es va enderrocar i s’està construint una sala de fisioteràpia a la primera planta que serà més gran que l’actual, i també hi haurà catorze llits més per a l’Asil. A la segona planta s’hi faran espais comuns i una sala de visites, i a la tercera, que l’estem afegint, de moment hi deixarem un espai diàfan per a fer-lo servir conforme creixin les necessitats de l’Asil. Més endavant hi podem posar més llits, però per ara falta pressupost. Tot i així, preveiem que les obres estiguin enllestides aquesta tardor.

L.G.D.: Malgrat ser una fundació privada és de suposar que les retallades els estan afectant, llavors.

J.C.: En aquesta casa sempre hem rebut subvencions, que ara estan molt limitades. Anem fent obres a mesura que rebem recursos.

L.G.D.: Com és la relació de l’Asil amb l’Ajuntament?

J.C.: Les relacions amb l’Ajuntament sempre han estat bones. El president del nostre patronat és sempre l’alcalde. El govern anterior va creure oportú, en les seves primeres intencions, destinar l’antic CAP a dependències policials i de serveis socials. Aquesta primera intenció es va repensar més endavant.

L.G.D.: Perquè la cessió dels terrenys per part de l’Asil-Hospital estava condicionada al seu ús sanitari.

J.C.: Fa molts anys es varen cedir uns set-cents metres quadrats de terreny a l’Ajuntament, al poble de la Garriga, per a què s’hi edifiqués un CAP, ja que en aquell moment no hi havia cap altre terreny adequat per a fer-ho. Al document de cessió hi havia una clàusula segons la qual, si no s’hi feia un CAP, s’hauria de tornar el terreny a l’Asil. A més a més, aquest terreny està destinat a usos sanitaris en el Pla General, o sigui que si se’n volgués fer un altre ús aquest s’hauria de modificar primer. A banda d’aquestes qüestions tècniques, el sentit comú deia que un cop cedit a l’Ajuntament un terreny per a fer un CAP, quan no hi hagués un CAP el terreny tornés a l’Asil. La Fundació ha de créixer, actualment no podem donar servei a totes les demandes que tenim.

L.G.D.: Té una gran demanda l’Asil?

J.C.: Sempre hi han moltes més peticions d’ingrés de les que podem atendre.

L.G.D.: Treballen amb el nou CAP?

J.C.: Hi tenim una relació correcta però que en realitat no passa de l’administratiu. Ens faciliten les receptes, etc., però nosaltres tenim infermeres, fisioterapeutes i un servei mèdic propi. Tenim relació perquè els nostres pacients viuen al poble i, per tant, hi tenen un metge de capçalera que els hi fa les receptes.

L.G.D.: L’Asil-Hospital li demana quelcom a l’Ajuntament?

J.C.: No, no li demanem res.

L.G.D.: I al conjunt del municipi?

J.C.: El municipi ens aporta una vintena de persones que vénen voluntàriament a ajudar-nos, a fer tasques de suport. Sempre hi ha hagut aquesta relació entre l’Asil i el municipi.

L.G.D.: Com es pot ajudar a l’Asil?

J.C.: Hi ha gent que ve a ajudar a donar àpats a persones que tenen dificultats per menjar soles. Els dijous es fa, tradicionalment, una sortida al matí i vénen molts voluntaris a fer un volt i un cafè amb els pacients. Sempre hi han voluntaris, però la Garriga està tan ben integrada a l’Asil com l’Asil al municipi.

Marc Bellmunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.