L’ONU ha declarat el 2012 l’Any Internacional de les Cooperatives. Una declaració adient i necessària per tal de treballar en la superació dels valors imperants del consumisme i la competència ferotge, sense respecte a res ni a ningú. Efectivament, avui ens cal superar una societat que es rendeix massa sovint davant l’esforç per tal de cercar vincles estables i que no sempre sap com fer-ho per afavorir la intel·ligència necessària per a produir vincles sòlids, profundament humans. També cal dir que hem d’aprofitar la crisi econòmica per a trobar nous lligams i plantejar noves actituds, tot lluitant per a poder passar d’una economia de mercat deshumanitzada a una economia més humana, més a la mida de les persones, i menys guiada pel guany immediat i especulatiu.
Els valors cooperatius, en la mesura que son humans els podem considerar previs a la mateixa economia i al mercat, per abastar tota una preocupació jurídica, econòmica i política. Avui ens cal cooperar més i no tan sols competir. La vida en xarxa, la globalització, les tecnologies de la informació i de la comunicació, el llenguatge constructiu del nosaltres, haurien de ser els motors d’un canvi en les condicions de vida.
La promoció dels valors cooperatius es manifesta de forma destacada en la “responsabilitat social corporativa” però també en el sentit de responsabilitat de cadascú de nosaltres. Les empreses, a banda de prosperar juntament amb els seus membres han de ser conscients del seu entorn, del qual sorgeix i al qual ha de servir. Han de retre comptes i produir un retorn dels seus actius a la societat en la que es mouen.
El llenguatge cooperatiu el tenim ben present en moltes ocasions, com ara quan parlem de “treball cooperatiu” o d’”aprenentatge cooperatiu”, fonamentals per a posar en marxa les forces necessàries per a assolir objectius d’interès comú. Els valors cooperatius son així expressió de la creativitat i de la llibertat d’iniciativa de les persones, posen l’èmfasi en aspectes tan importants com el treball en equip, l’ humilitat com actitud respectuosa amb els altres, o el reconeixement del rol que cadascú desenvolupa en el si d’un col·lectiu.
